Majors de 15 anys

Spending a lot of money in Los Angeles is no problem unless, of course, you don have a lot of money to spend. But this megalopolis, with its ethnic enclaves, moguls and misfits, celebrity havens, revitalized downtown and miles and miles of suburban outposts (and the freeways to get you there), offers an abundance of cheap even free activities and eats that in many ways defines the real city..

There’s even a swimming pool, indoor climbing wall, and regular activities and classes to keep you amused. Whenever there are guests coming to Hong Kong, I always tell them to check out the prices at YMCA first before anywhere else.. While http://www.authenticcheapjerseyschina.com/ wholesale egg prices a little as 55 cents a dozen in June are good for grocery shoppers’ pocketbooks, the egg industry was caught off guard by the imbalance, according to Bill Northey, the agriculture secretary for Iowa, which is the nation’sThe lack of exports hurts the most, said Marcus Rust, the CEO of Rose Acre Farms, which is the nation’s No. 2 egg producer.

It runs out of ammo in 30/600 60 or about 3 seconds!The clinton banned certain semiautos that LOOKED like full auto rifles but WERE NOT. So not sure what this “journa;ist” here wants: should we ban ALL semiautos including deer rifles? Also, an ak47 round or an ar15 round are considered intermediate rounds.

Guinness, Stella, Hoegaarden and Boddington are available on tap for $38 until 9pm, or $55 thereafter. There’s lots of cocktails on the menu, including some extravagant concoctions like Star Wars, a mix of vodka, gin, rum, tequila, triple sec, sambuca and white wine that is probably cheap jerseys potent enough to send anyone into space..

There is a pretty good pipeline bringing it here. The closer you get to the Tennessee line, the more we are seeing heroin.”. At 109.7 proof, it’s strong, but undoubtedly a quality spirit. If you’re a little late to the party and they’re all sold out, don’t despair, any recipient of MB Roland’s Kentucky Bourbon Whiskey will be plenty happy with their gift.

Laura Lladó Moles_2BPRComerç_LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja fa set anys sense la seva presència, sense una de les persones que més estimava, és com si sense aquella persona no tingués vida, no pogués pensar, no tingués ganes de continuar. No hagués imaginat mai fins a quin punt la vida pot arribar a canviar. Passant d’una vida alegre i divertida a passar per una vida que quan ets més gran, t’adones que no és la que tots pensem que és. El trobo molt a faltar, necessito la seva llum que m’omplia sempre d’energia positiva i em feia somriure a cada instant. En fi, així és la vida de la qual ara ja començo a entendre les regles del joc.

Katia Aleix Vallecillo_2BPRComerç_LYCÉE COMTE DE FOIX

Tanques els ulls i les portes de la màgia, la fantasia, la vida s’obren inesperadament. Sents el corrent d’aire que proporciona la teva imaginació com si d’un somni es tractés. És perfecta l’harmonia que crees dins els esperits de les persones, dins les seves pròpies consciències. Tu, soledat, sempre seràs la meva perfecció infinita, les llàgrimes de la vida, els somriures de la mort. Tanca els ulls, imaginat un món perfecte, el teu món, el teu aire. Desconnecta durant un instant de la realitat, i connecta amb la màgia de la soledat, la consciència, i la sabiduria que proporciona la teva pròpia existència. Sent, viu, riu i estima.

Guillem Olivé_1r Batxillerat Científic_ESCOLA ANDORRANA

“Al principi era una simple relació cordial. Jo era la nova a l’oficina i ell em va ajudar molt al principi, sobretot amb els temes d’ordre pràctic. Fins i tot més endavant, em va atraure la idea de ser amics i poder veure’ns fora de l’oficina. Podrà ensenyar-me moltes coses, vaig pensar. Pero és evident que ell no pensava igual que jo, o això sembla, veient com he quedat”, va dir plorant. “No hi ha més preguntes, senyor batlle.”

Andrea Canturri_1r Batxillerat Científic_ESCOLA ANDORRANA

La temperatura anava baixant uns graus a mesura que m’acostava, la seva respiració, forçada, formava baf davant seu. No estava espantat, m’esperava. Aquests eren els millors, els que sabien que ja era l’hora, es deixaven portar lentament mentre jo els bressolava. Sentia com el seu cor anava cada cop més lent, com el seu cervell recordava cada instant viscut. Una llàgrima va rodolar, silenciosa, galta avall i a poc a poc la seva boca va dibuixar un somriure. Un últim sospir, un parpelleig i unes paraules mentre la meva ombra es tancava sobre seu: Aquí estic, marxem.

Clàudia Armengol Dura_1r STG_LYCÉE COMTE DE FOIX

Venia d’un viatge amb els pares de l’altra banda de món. Era nit de lluna plena i feia un fred que pelava fins a la carcanada. Anava a casa a canviar-me, tenia ganes de veure’t. A l’entrar al carrer, vaig veure una ombra plantada davant de casa. Qui podia ser? Què feia allà? Vam avançar a poc a poc per veure de qui es tractava. De sobte, com per art de màgia una veu dolça, tranquil·la, d’home, deia el meu nom: Clàudia. Eres tu. Vaig baixar del cotxe, i vas dir d’un sol cop: “T’estimo, ets la llum dels meus ulls, el color dels meus llavis, el perfum de la meva pell, la música dels meus somnis, el cel dels meus peus”.

Maiana Babot Capdevila_1r STG_LYCÉE COMTE DE FOIX

No té importància el continent on visquis, ni al país on siguis, ni la ciutat on et trobis, ni a quin carrer estàs, com tampoc en té a quin banc de la plaça et vulguis seure, o en quin racó del món aniràs mentre contemples l’entorn, perquè per molt que aixequis la vista totes les vegades que vulguis, no deixaràs de veure el mateix cel de sempre, amb tons de blaus diferents, amb més núvols o amb menys, amb el sol o la lluna, i fins i tot si és serè, milions d’estrelles es podran veure en algun lloc, però ell sempre serà el mateix, ell no canvia, i saps perfectament que si no el pots mirar avui, ho podràs fer demà.

Augustí Marfany_Terminal SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

A Andorra cap esport és tan important com l’esquí alpí. La dificultat rau a controlar la direcció i la velocitat del descens. Una de les particularitats és que cadascú acaba tenint un estil diferent. També existeix un cert risc però curiosament això és part de l’atractiu; és, sens dubte, la manera més ràpida de desplaçar-se sense assistència mecànica. Amb la pràctica és possible assolir una unió entre cos i ment en la qual la ment encomana al cos actuar excepcionalment i el cos confia en la ment per no dirigir-lo cap a un estimball. Sorgeix llavors un sentit d’harmonia i d’experiència que inspira una sensació d’immensa plenitud.

Àlex Ferreira_Terminal SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia et despertes amb un sol radiant. Et gires i trobes al teu costat aquella persona que estimes, que et complementa. T’aixeques i te la quedes mirant. Veus com dorm, pots sentir com respira, i fins i tot pots sentir com li batega el cor. En aquell moment sense adonar-te’n, somrius, et sents més ple que mai. T’agradaria que aquests segons no passessin mai, que cada despertar fos com aquest, que cada dia la tinguessis al costat. Simplement, poder dir que ets feliç. Però, de sobte, et despertes i no trobes ningú al teu costat, et pares a pensar i t’adones que era un somni, un somni que depenent del que facis, podria ser real.

Tania Ferreira_1r SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

No és fàcil escoltar el so de la felicitat. Aquesta sensació immensa d’alegria que et dóna ganes de lluitar per la vida pròpia, aquest sentiment meravellós que t’omple el cor i fa que la tristesa desaparegui. Diuen que els més feliços són els nens; pobrets ells, que encara no saben res de la vida… De petits tots som feliços, de grans ja és una altra història. Però, encara que els problemes ens envaeixin, sempre hi ha dues coses que no hem de perdre mai: el somriure i l’esperança, perquè la felicitat existeix per tots, només hem de mirar-la amb bons ulls.

Joan Martínez_1r SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja hi era abans que nosaltres, donant el color als nostres hiverns. Tan perillosa i atractiva a la vegada… Cada any cap al mes de novembre es comença a deixar veure entre nosaltres, però per culpa nostra cada any tarda més a arribar i se’n va abans d’hora. Aquell sentiment de felicitat en despertar-se i veure-ho tot blanc i assossegat ja gairebé no el tenim. Què direm als nostres néts quan ens demanin què és la neu? Per què ja no n’hi ha? La neu anomenada or blanc és molt més que això, és tot un món que s’ha de cuidar i preservar perquè hi ha coses que no tenen preu.

Mònica Castro_Batxillerat SocioEducatiu_Formació Professional

És l’hora… s’apropa… notes la seva escalfor… et trobes indefensa… no t’imagines què pot succeir… no el vols ni mirar… diu el teu nom… el cor et va a mil… estàs sufocada… et sortirà pel pit tot el nerviosisme… ell t’ho explica per no espantar-te… no vols escoltar-lo… vols que acabi ràpid i el puguis veure… però ell continua… i et sents intimidada… penses: Acaba!… dóna-me’l… sents que explotaràs… què és el que hi haurà allà?… continua parlant… però ja està disposat a donar-te’l… va… estàs preparada… agafa’l… puff…. he aprovat!…

Eva M. Montes Rivas_Batx. SocioEducatiu_Formació Professional

Per què cada vegada que estem bé penso en l’amor i, quan realment em penso que estic enamorada, em dónes una desil·lusió i torno a entrar en la confusió; confusió de si continuar o no continuar, de si val la pena esforçar-me per fer-te feliç, si jo no sóc plenament feliç. Què és el que em dónes per perdonar un mal gest, una mala paraula… però quan penso en tu només se m’acudeixen coses bones i records meravellosos que tots dos hem passat junts durant aquest temps i que m’agradaria tornar a reviure perquè ara hi ha dies que no veig que torni a sortir el sol quan abans mai s’amagava.

Raquel Carrasco_Terminal PRO A_lycée comte de foix

Molts cops pensem que els grans no tenen raó, que no saben res. Però ens equivoquem. Saben molt més del que ens pensem. Molts cops ens diuen que no es pot viure només d’il·lusions i tenen raó. Molts cops ens il·lusionem amb algú per com ens parla, per com ens tracta però no ens adonem de la realitat de les coses perquè els sentiments són així, no hi podem fer res contra els nostres sentiments. A vegades pugem tan amunt del cel que al final no ens adonem de com serà la caiguda. Hem de tenir els peus ben plantats a terra i no viure en un núvol, perquè quan menys ho esperem podem caure d’aquest núvol.

Ana Da Silva_Terminal PRO A_lycée comte de foix

Era a Andorra, per fi! Em vaig llevar per a anar a escola. Feia tard. Vaig anar per una carretera en obres, no podia passar… Vaig anar per una altra i, per mala sort, hi havia cua. Obres pertot arreu. La nova ciutat era plena de cases velles, pidolaires i llocs molt lletjos. No podria ser feliç mai en un lloc com aquest! Aleshores, mirant per la finestra vaig veure un noi. Finalment, vaig arribar a classe, asseguda darrere tothom, pensant, vaig escriure “t’estimo”, en aquell moment em vaig adonar que estava enamorada. Era un amor impossible, jo era la nova alumna de l’escola amb la qual ningú no volia ni parlar.

Karina Alves_Terminal STG_lycée comte de foix

Tots els dies vas comprovant que la gent és molt falsa. Tens persones en les quals confies i t’adones que et traeixen en un detall inimaginable per tu. Això em va passar a mi. Tenia una amiga en la qual confiava i ella confiava en mi, li ho explicava gairebé tot i ella a mi també. Era una d’aquelles persones que m’ajudava quan tenia problemes, però al final va ser la que més em va trair. A partir d’ara mai serà el mateix. He comès errors, però de tots n’he après alguna cosa i és el que diuen, la confiança fa fàstic. Mai esperis res de ningú, perquè serà la millor manera de no patir.

Estefania Teruel_Terminal STG_lycée comte de foix

Desobeeixes i a sobre els demanes diners i un munt de coses més. En canvi ells t’ho donen tot, sense pensar-ho dos cops. Què reben ells a canvi? Res perquè a tu tant te fa el que els pot passar per donar-te a tu el que vols, o potser sí que t’importa però quan ho demanes, no. Només penses en tu, passen els anys i cada cop ets pitjor, el teu comportament no és el d’un noi de 18 anys, fins que arriba un moment on ells ja no podem més, ja tant els en fot. Però tu continues. Ara fa 5 anys que no els veus. Ja no són aquells pares alegres que tu coneixies. Poc després marxen, mai més tornaran i a tu et continua sent indiferent.

Keila Ferrer Bosch_1r Batxillerat C_COL·LEGI sant ermengol

Vuit anys, filla única, amb una immensa por al cos, plorant desconsoladament, desitjant que tot fos un altre malson. No, no ha estat un malson, tornen a discutir més fort que mai. Ell crida, ella plora, no sé què fer, em sento impotent, em poso entremig de tots dos. Prou! Crido. Ell se’n va de casa. Seria l’última vegada que estàvem els tres junts. Corro cap a ella, l’abraço, noto que es fa la forta, els ulls se m’inunden de llàgrimes, quan ja està més calmada em diu que tot s’ha acabat. Espera que ho entengui. El món em cau a sobre. Avui, després de set anys és impossible que oblidi com es van separar els pares.

Pau Riera_1r Batxillerat C_COL·LEGI sant ermengol

En un segon passo d’estar ben segura a les teves mans a volar per l’aire. Quina sensació! Durant la meva jornada laboral m’elevo sovint per sobre els caps de tothom, però cada cop és com el primer. Estic pujant. Ho veig tot i cada cop puc mirar més lluny. Em sento lliure, lleugera com una papallona. Oh! Ha nevat! Quan arribo al punt més alt puc veure el cim de la muntanya enfarinat. Ai! Ai! Que caic! Ho perdo tot de vista: el sol, els núvols, la neu, els arbres. Entro a la cistella i veig la cara somrient del meu tirador. Ja només em queda recordar la sensació de llibertat mentre miro el terra on pròximament tornaré a botar.

Àlex Pérez_1r Batxillerat Econòmic B_escola andorrana

Era un vespre d’estiu, d’aquells que s’engalanen amb un cel taronja i la il·lusió de córrer en llibertat. Es respirava ambient de festa i hi havia gent arreu: gent beguda, baralles, gent fent gresca, gent trista… de tot.
Ja havíem pujat. Allò era vida, adrenalina en estat pur. Ho van veure, ho van sentir. Brillaven fent bon soroll, d’aquell que agrada.
Tots els esquemes fets merda, tots, fets merda.