Menors de 15 anys

Nil Farré Terrón_3r A EA 2a Ensenyança Ordino
Soc un nen molt treballador, o això diuen, tinc un problema, que no recordo res després de certa estona, aproximadament uns dos minuts. A mi m’agrada molt l’escola, soc molt feliç amb la meva família i el meu germà. Estudiar, per a mi és molt important. Després de l’escola faig activitats per poder recordar, cada vegada més estona, les coses que em diuen o escolto. I per cert parlant de l’escola, m’agraden les matemàtiques, multiplicar i dividir. La meva professora és molt amable amb mi. I li he dit que voldria escriure la meva vida i m’ha ensenyat a escriure, que és el que estic fent ara mateix. M’ha ense…La vid… recor… escriu….

Daniel Flaqué_3r AEA 2a Ensenyança Ordino
Hola, jo soc un jugador professional del València, avui jugaré contra el Futbol Club Barcelona i tinc un gran dilema perquè no sé si el míster em ficarà de titular o no! Em vull lluir contra el Barça! És el Barça! Vull que flipin i que l’inculte del Bartomeu em fitxi. Sí, aquest és el meu somni, però aquí a València només pensen a guanyar! Jo vull que guanyi el Barça, però clar jo he de marcar! Vull quedar 1-1, no… 1-2! Sí! Que guanyi el Barça però que jo marqui el gol de l’honor. Bé, sobre mi… Jo soc un mig-centre bastant polivalent, puc jugar a totes les posicions ofensives. Perdó! He de marxar, que el Barça m’espera!

Guillem Varas Gràcia_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Una dona dormia pacíficament a casa seva i un fort soroll la despertà. Va voler encendre el llum però no va poder. No hi havia llum a la casa. Sentí una forta i penetrant olor enmig de la foscor i es va aixecar. La ferum era cada cop més intensa. Es va adonar que era d’excrement animal. Va començar a caminar per casa, a les palpentes, i de cop va trepitjar quelcom d’humit i pastós. Mig marejada, va cridar i ensopegà. Rodolà per les escales. S’aixecà lentament i trobà, davant seu, el cap d’una gran vaca blanca. Quedà bocabadada sense saber què fer. L’animal continuà avançant al voltant seu. Era somni real o realitat fictícia?

Paula Astasio Gómez_3ème A Col·legi Anna Maria Janer
Que és la mort ? Per a alguns és la vida eterna. Per a d’altres, el fi de la vida aquesta. Però per a la majoria, les respostes poden ser moltes sense saber si n’hi ha alguna de certa. I molts, no volen saber-ne res, d’aquest tema. Potser és por, potser no volen pensar-hi. Per a mi, la mort és saber que mai més no podràs tornar a veure l’ésser estimat, per passar una estona o fer el que solies fer amb ell. I no pots fer-hi res, perquè així és la vida. Naixem i vivim. Vivim i morim. I ningú mai sabrà de tu. Ni tant se val que hagis abans existit. I mai abans d’una pèrdua no ho havia pensat. Avui sí, perquè l’ésser estimat ha marxat.

Gerard Cobos_3r A EA 2a Ensenyança Encamp
Una vegada hi havia, a la parròquia d’Encamp, concretament als Prats grans i verds que es troben davant la façana de la millor escola del món, l’Escola Andorrana d’Encamp, una flor on els dies eren de quatre hores i on vivien milers de petites criatures.
Tot i que la família era molt gran, només hi havia un noi, en Roc, i les seves germanes. La mare alimentava les seves filles i cada dia parlava i s’encarregava de tots els problemes de les seves filles però no sabia com solucionar els seus problemes amb el Roc, ja que el pare havia mort feia 6 mesos i no aixecava el cap. Així que se’n va anar a buscar respostes amb el mestre “shifu”.

Carl Santiago_3r A EA 2a Ensenyança Encamp
5 de maig de 2020.
Quants anys han passat? He perdut la noció del temps…
Recordo quan m’acariciaven el cap aquelles mans tan suaus i dolces dels pares. Aquelles mans que em tapaven per no passar fred i no tenir esgarrifances. Recordo quan vaig celebrar el primer aniversari i em van tirar el pastís a la cara, un tacte enganxifós però alhora dolç. També recordo el Nadal, quan van venir els meus cosins; i em van regalar una pilota signada pel Messi. I… i… quan vaig caure de les escales de casa i no podia obrir els ulls. No sento gens, no puc escoltar ni olorar. Havia perdut els sentits. Ara estic aquí, visualitzant els meus records que fan que aquests ulls segueixin brillant.

Mohamed Benhammou 3ème F Lycée Comte de Foix
El 14 de febrer era un dia normal per a nosaltres, els culers. Teníem un partit contra el PSG a la Champions. Dic dia normal perquè el PSG no ens feia por, ni molt menys, per nosaltres no tenien nivell davant del millor trident del món, però era aquest el problema major, anàvem massa confiats. El partit començà i primera falta, falta molt important per als francesos i primer gol. Veient com jugàvem vaig anar a dormir i l’endemà vaig saber que havíem perdut 4-0; increïble i molt dur d’assumir. El 8 de març ningú creia en la famosa remuntada, havíem d’esperar un any més, però va passar l’increïble, ho vam aconseguir: 6-1 i al carrer el PSG.

Zoe Montero_3ème F Lycée Comte de Foix
La pluja no m’agrada, em deprimeix. Què fas quan plou o quan neva? Fa fred, no pots seure enlloc (al carrer) has de  trobar un lloc tancat i protegit, però és clar, si plou (o neva) no pots buscar el lloc, perquè et mulles i com que fa fred tens encara més fred i si vas a casa t’avorreixes. En conclusió, odio la pluja. Prefereixo els dies amb sol. No em podeu dir que no, hi ha molta  diferència si quan et lleves al matí, molt d’hora, per cert, per anar a l’escola, i veus que farà un bon dia, que quan surts de casa i plou, durant tot el dia, em deprimeix. A més, sabíeu que l’aigua de la pluja és cancerígena, o això diuen.

Sofia Salinas _3r B Col·legi Sant Ermengol

Octubre, nit fresca, no hi ha ningú, fosc, corre un aire fred per les cames, s’apropa i t’abraça, ja no fa tant fred, però la foscor segueix temptant els seus ulls foscos.
Un silenci sospitós, intimidant i a la vegada incòmode, però perfecte, suaument s’apropa i amb una mirada inquietant et fa un petó,
inoblidable.

Àlex Alcón Llosada_3r B Col·legi Sant Ermengol

Era una nit fosca, d’aquelles de lluna nova. Caminava pels afores del poble dels meus avis quan vaig decidir trencar per un camí que tenia molt mala fama i històries molt fosques de les quals jo no me’n creia cap, i és per això que vaig decidir aventurar-m’hi sol… Quan de sobte vaig notar un moviment darrere d’un arbre que em va deixar glaçat. Em vaig espantar moltíssim! En acostar-m’hi un gat negre, tot fent un bot, va fugir corrents. No sé qui es va espantar més, si ell o jo? Això no se sabrà mai!

Katia Gonçalves_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Sento que és molt real, massa. Tot està definit com si fos l’autèntica realitat… Estic estirada al carrer i tinc por perquè no veig ningú. No sé on anar ni què fer. Sento com si algú estigués recolzant una mà sobre la meva espatlla, però estic sola tot i que sento un calfred. Està fosc i estic espantada. M’aixeco, començo a córrer sense saber la direcció que prenc. Em cau una gota, una altra; està plovent. Finalment, arribo tota xopa a casa i vaig directe a la meva habitació. No recordo res més fins que noto que algú m’acarona el cap. És la mare. De sobte, no sé què està passant, tot es torna fosc i no veig res…

Toni Mesa_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Un dia d’entrenament, un nen que jugava a voleibol professional es va aixecar sentint quelcom estrany a les mans. Va anar a esmorzar, va agafar dos trossos de pa, i quan els va tenir a les mans, els va cremar. Després es va dirigir a l’escola i va abraçar el llapis. En sortir, va anar a entrenar amb els seus amics i van fer un exercici de rematar. Quan va ser el seu torn, i només tocar la pilota, la va colpejar amb tanta força sobrehumana que va aparèixer foc al voltant de l’esfera, com si fos un sol al pavelló. Els seus companys es van quedar en xoc en veure el seu poder… Canviaria alguna cosa a partir d’aquell moment?

Pau Oliver Moles_3r C Col·legi María Moliner
Un dia, una noia anomenada Irina estava sola a casa i havia de cuinar un ou però no en sabia i va cridar al seu amic Raül perquè li donés un cop de mà. Mentre preparaven el menjar, va aparèixer un ratolí i el Raül va intentar matar-lo però no va poder. La Irina li va dir que fins que no matés el ratolí no se’n podia anar i no el trobaven. La Irina va posar el Raül a fer de guardià nocturn per si apareixia el ratolí. La Irina no el va deixar sol i es van quedar sols parlant de les seves coses: de les coses de la vida, el temps… De sobte, el Raül va recordar que l’endemà tenia futbol però ja era massa tard i hi va anar sense dormir.

Luis Miguel Oliveira Silva_3r C Col·legi María Moliner
Fa molt de temps, hi havia una plaça on es van enamorar dues persones, es van casar, va passar molt de temps i es van morir. Els fills, un noi i una noia, de petits, al col·legi van patir bullying. Es deien Maria i José Luis. El dos anaven a classes diferents, ja que eren germans i s’havien de separar.
El José Luis va ser el que més va patir de bullying, la noia “només” va patir bullying cibernètic. Els pares van intentar posar-hi remei com podien però només van poder ajudar la Marta i una mica el José Luis.
Ara, al present, el dos han crescut i ja són adults. Cap dels dos no mira el passat que van tenir i finalment ho han oblidat tot.

Hanan Bentahar_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Un dia com tots els altres, vaig tornar a pensar en aquell noi que em tornava realment boja. Vam estar parlant. A la tarda vam quedar. Finalment ja era el moment. El noi estava una mica lluny, hi havia molta gent pels voltants, cada vegada em posava més nerviosa i sentia un pessigolleig. Aquell noi era simplement perfecte, en tots els sentits. Just estava al davant d’ell, però de sobte vaig sentir la veu de la meva mare. La veu s’atansava cada cop més. Malauradament vaig obrir els ulls i vaig veure la meva mare que m’estava cridant perquè ja eren les set del matí! Quin disgust! Tot i que l’estimo molt, hauria preferit el somni.

Ruben Fernandez_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Era un dia especial, el meu amic va marxar a Veneçuela tot trist perquè no volia fer aquell viatge, ja no ens veuríem més. Quan va arribar em va trucar. Ell va haver de canviar  d’escola, d’ambient, d’amics… El primer dia tots els alumnes es van riure d’ell perquè no sabia parlar espanyol. No obstant això, al cap de diverses setmanes ja tenia uns quants amics. La setmana següent va marxar a Puerto de la Cruz a passar el dia. Quan va tornar a Caracas va veure que havia sigut víctima d’un robatori. Quina ciutat tan insegura! –pensà. Finalment era una sorpresa de la seva família, el canvi de país començava a ser interessant.

Oriol Azcárate Guitart_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Feia dos mesos que no avançava en el meu estudi, estava estancat en un sol punt. Era indignant veure com un estudi que prometia ser un avenç no arribava a res. De sobte se’m va il·luminar la ment i vaig visualitzar una fórmula. La vaig escriure immediatament en un Post-it. Vaig sortir del despatx a celebrar-ho. Tothom estava sorprès per l’enrenou. L’havia trobat! La fórmula per tenir energia il·limitada. Vaig tornar al despatx per agafar el Post-it, però ja no hi era. I si algú me l’havia pres? Increïble! El descobriment podia estar en males mans. Mentrestant, un gat mig adormit rosegava un petit paper groc amb una fórmula…

Pau Viola Victòria_4t A Col·legi anna maria janer

En un parc de ciutat hi ha un arbre alt i fort. En una de les branques, sempre hi ha un espai on hi creix una fulla. Una fulla petita i dèbil, en comparació amb les altres que són grans i de color viu. Quan s’acaba l’estiu, la fulla es posa molt trista, “quina vergonya”, diu. “Segur que soc jo la primera fulla que cau aquesta tardor, com que soc la més petita i dèbil de l’arbre…” Quan comença la tardor, la fulla intenta aguantar-se a la branca amb totes les seves forces, però no, sempre acaba caient, sense ser conscient que ella, aquella petita i dèbil fulla, serà la primera amb la qual els nens jugaran i s’ho passaran tan bé.

Laia Sin Frau_3r B EA 2a ENSENYANÇA Ordino

Recordo la seva aroma, la seva pell fina i aquelles corbes rodones, la seva tendresa, per no parlar de la seva llengua… que relliscava com gotes d’aigua mentre xocava amb la finor dels meus llavis. Era única. La mirava i estava segura que no podria mirar a ningú més. Ella hi era a les bones i a les males. Era una caixa de sorpreses, mai sabies què podries trobar-te. Un dia va marxar… Ja no hi era. Els meus dies eren més tristos, llargs i dolorosos. La trobava massa a faltar. Va ser culpa meva. Em vaig descontrolar i se me’n va anar de les mans, me la vaig menjar… Ara ja no hi era, la meva pizza, havia marxat.

Edgar Gamero_3r B EA 2a ENSENYANÇA Ordino

Vivim en democràcia? Això és un resum del govern en el qual vivim. Els polítics ens REPRESENTEN. Així pensem de la democràcia: vivim en democràcia, l’elecció és una conquesta del poble, els polítics són gent preparada, el poder està en el poble, el programa electoral és important i desconfiem dels polítics. Quan la realitat és una altra: el poder està en els representants, regna la mediocritat, l’elecció la manté una elit, el programa electoral no és important i l’elecció és confiança total. Costa de creure, però… no vivim en democràcia… Tens el valor de canviar-ho tot? Si vols més detalls busca això a YouTube: #WHYDEMOCRACY.