Ausiàs Rodríguez _3ème F Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
La casa de la família William era vella i desmanegada. Els rumors que corrien pel poble deien que tota la gent que hi havia viscut, desapareixia misteriosament. Un fenomen molt estrany. Quan vaig acabar la classe de mates a última hora vaig apropar-me a la casa encantada. Tenia suors fredes però la intriga em superava. Una pluja gelada em calava fins als ossos, la situació empitjorava. Com més m’apropava al destí, més ganes tenia de marxar a casa. Vaig travessar la frontera que delimitava la propietat. Els esglaons de l’escala de fusta exterior feien un soroll esfereïdor. Soc davant de la porta, l’obro i…
La mascota
Ainhoa Cañizares de Figereido_3r B Col·legi María Moliner
(Edició 2018-2019)
Sempre sents una felicitat immensa quan els teus pares et diuen “tinc un regal per tu!” Quan et donen el regal, acostuma a ser alguna cosa que volies des de fa molt de temps i et sents molt feliç, però aquesta felicitat s’apaga quan algun dia proper o llunyà et canses d’aquella cosa que tant volies. Però quan el que et regalen els teus pares és una mascota, aquella felicitat s’encén i ja mai s’apaga. Potser no t’hauries imaginat mai que la teva mascota podia arribar a ser el teu millor amic i, encara que saps que no durarà tant com tu, sempre estarà al teu cor. Aprofita tot el temps que puguis per estar amb aquest animalet estimat.
La caseta de petons
Gemma Lluch Camin_3r B Col·legi Maria Moliner
(Edició 2018-2019)
Hi havia una vegada una noia, l’Anna, que tenia un millor amic, el Pablo, i aquest tenia un germà, en Jon. A aquesta noia li agradava molt el germà. Un cop, a l’institut van organitzar una festa. L’Anna i el Pablo van fer una proposta d’activitat molt bona, que era la caseta de petons. Uns dies després, la caseta de petons ja funcionava i anava molt bé. El Pablo va dir a l’Anna que no es podia besar amb el Jon, però, abans d’acabar la festa, el Jon va venir. L’Anna hi va participar i es va besar amb el Jon. L’Anna li va confessar al Pablo que estava amb el seu germà. Es van enfadar però al final van aconseguir estar tots junts i eren…
Estimats separats per un fil
Paula Domingo Romero_S3A Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
Ens estimem, ens odiem, ens adorem, ens peguem, ens abracem, ens separem… Al cap i a la fi tots ens acabem separant, però d’una manera física perquè mentalment sempre el pots portar al teu cor. A vegades t’adoro, però a vegades m’enfado amb tu dient-me per què no puc estar al teu costat. Al final ens veurem perquè jo també acabaré com tu, però mai, mai, mai t’oblidaré. Estem separades per una gran distància, però de veritat que a mi sembla que de tu em separi un fil. A vegades t’he fet enfadar i em dono la culpa de la teva mort, però sé que, encara que no t’hagi fet res, no puc canviar el que va passar. T’enyoro, àvia…
Esmorzar
Pol Sabaté Vilardell _S3A Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
Havia arribat el dia. La llet, el Nesquik, la torrada i la melmelada havien anat sovint al seu gimnàs per conservar-se i no fer-se malbé per aquest dia. La llet, acabada de néixer, tota sola va sortir d’on estaven, es va posar a la tassa i va escalfar els seus sentiments freds per estar més bona. El Nesquik, tan cansat i fet pols com sempre, va sortir i es va posar al costat de la llet perquè eren la parella perfecta. La torrada ben moreneta i tendra no es va posar crema així que la melmelada quan va sortir del cansament que tenia va aprofitar i es va estirar sobre per descansar. Així van crear l’esmorzar perfecte.
Gran, molt gran
Laia Masó_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
(Edició 2018-2019)
-És gran, molt gran. Quan estic allà penso, quina llibertat!
També és tranquil, tan tranquil com si estiguessis en un somni. M’agrada, m’agrada molt l’olor que desprèn, és olor a llibertat! Veig el verd, el verd que m’envolta, també veig el blau, noto el vent, el vent que m’acarona els braços, també escolto el soroll de l’herba i el riu remuguejant al meu costat, tot barrejat. Tasto l’aire, noto un gust estrany, no és ni molt amarg, ni molt dolç, tampoc és salat, però no és ben bé àcid, és un gust pur, molt pur. Finalment m’estiro cansada i miro el cel, penso el perquè de la vida i de les persones i llavors m’adormo.
Dia perfecte
KEVIN RAMIREZ MACIAS_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
(Edició 2018-2019)
Avui dia 17 de setembre, pensava que seria un dia com qualsevol altre, però no ha sigut així. Tot ha començat a les 7.45 per culpa del despertador. Després d’esmorzar, marxo com cada dia a treballar. Però avui ha sigut diferent. He tingut un augment de sou! Demà marxaré de vacances i, per si fos poc, també m’he trobat 50 € al terra. Just a l’arribar a casa m’he preparat la maleta i he sopat amb la família al millor restaurant de la ciutat. Quan he arribat a casa, he anat al llit com cada dia, òbviament. El que aquest no sabia es que mai més aconseguiria despertar d’aquest somni i hauria de viure per sempre amb la mort…
El valor de les coses
Maria Guirado Moliné_3r A col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Em vaig despertar i tot estava fosc, no ho entenia, a casa meva sempre entrava un raig de sol. Vaig obrir l’armari i em vaig adonar que només tenia dos jerseis i dos pantalons, abans tenia més roba. De sobte vaig sentir crits que venien de la cuina, hi vaig anar ràpidament per saber què passava i em vaig quedar paralitzada, els meus pares estaven discutint. Em vaig posar trista perquè mai els havia vist així i no tenia gaire clar què passava. Vaig esmorzar el més ràpid que vaig poder sense que ells s’adonessin de la meva presència en cap moment. En arribar a l’escola em van dir que la meva amiga havia mort i, de cop, vaig despertar.
Tic-tac
Nofre Planas Ponsa_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
(Edició 2018-2019)
La lluna havia sortit feia estona però jo no podia dormir, estava nerviós, el tic-tac del despertador no em deixava. Tic-tac, tic-tac, sempre tan uniforme. Dins del meu cap ressonava el soroll de les busques provocant-me un mal de cap terrible. Vaig esperar però l’andròmina no parava, cada vegada es veia el matí més a prop. Si no m’adormia l’endemà no podria ni aixecar-me del llit. No podia més, vaig decidir parar-lo, tot seguit vaig obrir el llum i vaig acostar mandrosament la meva mà cap al despertador, però en aquell instant sonà més fort i de manera més insistent. Ja era hora de despertar-se. Una altra nit en blanc.
La cursa
Jordi Ambatlle_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
(Edició 2018-2019)
Aquell moment on ho donem tot sense importar el motiu o el que la gent pensi. El dia va arribar, la cursa que tant havia esperat, l’havia de guanyar. Ja havia entrenat suficientment per poder guanyar. Doncs no m’havia entrenat tant com pensava. Córrer una mica per avançar posicions i és aquí on no te’n surts i et poses nerviós. Tothom m’avança. Ja està, la cursa acaba per a mi. Desesperació. Penso que tot aquell temps ha estat perdut. Res val la pena. Tot comença amb molta il·lusió i acaba amb ruïna. Al final, he arribat a la conclusió que hem de fer les coses tranquil·lament, sense esverar-nos i pensar en el que fem.
La vida
Ian Olivera_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX (Edició 2018-2019)
La vida et dona la vida. La vida et dona ganes de viure. La vida et dona la vida i també te la treu. La vida sense la vida no té sentit. Vida t’estimo: és un luxe tenir-te.
Gràcies vida per donar-me uns pares, una família, una germana i un germà fantàstics.
Gràcies vida per donar-me menjar, per permetre de ser viu.
Hauríem de ser les persones més agraïdes del món. Sense tu no tindríem aquest planeta.
Hola em dic Lleó! Sense la vida no existiria. He sortit una mica especial: sense cames, sense braç, però vida, jo sé que m’estimes i els meus pares també. M’és igual que em mirin malament. T’estimo molt vida i agraeixo ser aquí.
Recordo… o no
LUCAS PASTRÁN PACHECO_3r A COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER (Edició 2018-2019)
Fa dos anys que la meva àvia Eliana no parla, no diu res, no surt a caminar, ni queda amb les seves amigues. Es queda quasi tot el dia al llit. És com si visqués submergida en un món diferent, el seu món. Com si no li importés absolutament res sobre els altres. Ja han passat tres anys, ni tan sols em diu pel meu nom, em diu Lluís encara que el meu nom és Lucas. Amb prou feines sap el seu nom. Un dels cops que va parlar, va dir que tenia por de sortir al carrer perquè no recordaria com tornar a casa. Em vaig adonant que la seva memòria falla, alguna cosa està malament al seu cap. Investigo. Ens adonem que la meva àvia pateix Alzheimer.
Qui serà el pròxim heroi?
Miguel Teixeira_3r A COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER (Edició 2018-2019)
Un grup d’amics va anar a passar la nit a una casa al bosc i van començar a passar coses estranyes. Van sortir tots de la casa i no van veure res. Al tornar a dins faltava un d’ells. Més tard, van desaparèixer dos amics més que havien sortit de la casa. Només quedaven el Miguel i el Raúl, i es van proposar buscar els desapareguts. Els van trobar lligats a una zona tenebrosa del bosc. Van trucar a la policia i van detenir el culpable, que era un assassí molt buscat. El Miguel va ser l’heroi i li van donar una medalla per ajudar a detenir l’assassí i salvar els seus amics. L’heroi es va fer una foto amb el president i la va penjar al seu Instagram.
Els adolescents
Arnau Sànchez_3r A EA SEGONA ENS. D’ENCAMP (Edició 2018-2019)
Quan et vaig veure allà asseguda, al principi estava feliç de veure’t. Després quan em vaig apropar estaves plorant. Ara no recordo per quin motiu. Et vaig explicar un acudit i el somriure que vas fer em va enamorar. Seguint els meus instints, em vaig apropar més a tu. Però et vas estranyar. Aleshores la teva mare et va venir a buscar. El meu pare també va fer el mateix i no ens vam tornar a veure ni a parlar fins avui. –T’he trobat molt a faltar. I tu? –Sí, bastant. –Va dir la noia– Per què no m’has trucat? –No ho sé, suposo que tenia vergonya. –Va dir el noi.
Ella va respondre xiuxiuejant: –Tampoc t’hauria agafat el telèfon.
Sentiments per sempre
CARLOTA OTO GIL_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP (Edició 2018-2019)
Ell ja sabia que li faltava poc per anar-se’n. Ell ja ho sabia perquè veia molta gent al seu costat. Quan hi havia tanta gent volia dir que ja li faltava poc per anar-se’n. Estava estirat al llit i de sobte ens diu que ens estima molt i que ens trobarà molt a faltar. I va deixar de respirar. Va marxar al cel per cuidar-nos des d’allà. Tots estàvem plorant al seu costat, però ell ja no sentia res. Ja no podia escoltar els nostres sentiments perquè ell ja no estava amb nosaltres. Havia iniciat un nou viatge. Durant tot el dia no va deixar de ploure. Eren les llàgrimes de tots nosaltres que inundaven els carrers de les ciutats.
El policia
David Rodrigues_3r ESO Col·legi Sagrada Família (Edició 2018-2019)
Sóc policia a Andorra des de fa vint anys. L’altre dia, van encomanar-me el cas d’un assassinat d’una noia per fer la seva investigació. Quan vam arribar a l’escena del crim, que era a casa seva, vam pensar tots que era un crim de violència de gènere però vam trobar una prova que va ser la clau… era una empremta d’un dit i la vam passar per una base de dades. Va resultar que el noi era de nacionalitat romanesa. Tant de bo que l’haguéssim pogut detenir abans i no hauria fugit tan ràpid, però no oblidaré mai la cara d’aquell individu i em vaig prometre que faria tot el que estigués a les meves mans. Faré tot el possible per detenir-lo.
Una cremallera
Gabriel Muñoz_3r ESO Col·legi Sagrada Família (Edició 2018-2019)
Són les sis del matí i m’aixeco per esmorzar. Baixo la cremallera de la tenda de campanya per sortir i el fred de l’hivern em gela la sang. Surto igualment perquè es l’àpat més important del dia. Per a molta gent, inclòs jo, l’únic. Em trec la manta i cap a fora. Abans observo primer la desolació de la ciutat que hi havia habitada feia unes setmanes. Els edificis havien quedat reduïts a runa en el millor dels casos i sinó a cendres. La gent que hi vivia havia quedat soterrada, havia mort en incendis o els més afortunats havien sobreviscut i ara dormien en tendes de campanya. En dos metres quadrats es fa tot: dormir i passar el temps.
Records
Andrea Conde Martìnez_4t B Col·legi Anna Maria Janer (Edició 2018-2019)
Bé, em sembla que ja tinc fet tots els deures de demà. A veure: “Mates, fet; castellà, fet; de plàstica no tinc res, filo llegir el text i és tot.”
Només fa tres setmanes que ha començat el cole i sembla que faci un segle. Queda tan lluny l’estiu! Ah! Que bé m’ho vaig passar a la platja amb els meus amics de cada any.
Tots de llocs diferents, any rere any, però sempre els mateixos.
Que bé ens ho passàvem anant a la piscina, a la platja o jugant a vòlei; i a les nits sopant o fent un tomb.
Però tot el que és bo s’acaba. I ja hem tornat a la rutina de sempre. Només espero que passi aviat aquest curs i torni un altre estiu meravellós.
Pèrdua
Lucïa Jiménez Fernández_4t B Col·legi Anna Maria Janer (Edició 2018-2019)
No m’adonava del que tenia, del que valia la vida. Una malaltia em va obrir de cop els ulls. La por de perdre la persona més important per a mi… tot va ser tan ràpid! Res tornaria a ser com abans, en aquell moment estava totalment abatuda. Vaig començar a donar-li valor a les petites coses que abans ni tan sols apreciava. Els metges em deien que no patís, que tot sortiria bé. Em queien llàgrimes de por, però vaig estar allà, al seu costat. Ella era molt forta i les dos volíem que ens en sortíssim juntes. Jo li donava totes les meves forces mentre em preguntava per què havia estat ella l’escollida. Mai ho arribaré a entendre.
L’amor
Marc Gomes_3ème G Lycée Comte de Foix (Edició 2018-2019)
Era un diumenge a la tarda als cotxes de xoc. Un noi va veure una noia preciosa, i se’n va enamorar a primera vista. La noia se’n va adonar i el va voler invitar a un gelat. Ell, emocionat, va acceptar la invitació. Els dos van parlar durant molt de temps, i s’ho van passar molt bé. Van quedar l’endemà al mateix lloc, però ella no hi va anar. Ell va plorar molt. De camí cap a casa va trobar la noia; li va intentar parlar, però no li responia. Just quan el noi se n’anava, ella li va dir que no en volia saber res. El noi, plorant, va arribar a casa, molt trist. No sabia que la noia tenia una malaltia terminal i no el volia fer patir.