e_640

Oriol Garcia_3ème f LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia en Jordi, un nen de 7 anys, estava en un zoo amb els seus pares. Ell, després de quedar-se una estona mirant cangurs, va veure una gran multitud a la llunyania, els seus pares també la van veure i van veure un lleó gegant que estava fent tombarelles. En Jordi, com que era molt curiós, s’hi va apropar molt, tant, que era a la vora del barranc que donava a l’hàbitat del lleó, i quan aquest va acabar l’actuació, algú sense voler va empènyer en Jordi fent-lo caure allà. El lleó, sense pensar-s’ho gaire, va devorar-lo, i just abans de ser cruspit pel lleó… en Jordi es va despertar dins del cotxe amb els seus pares anant cap al zoo.

Lola Garcia Farrero_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

La Sofia va arribar de l’institut molt cansada. I se’n va anar a dormir,  va tenir el seu pitjor somni… En el seu somni ella es llevava del llit com cada matí, esmorzava i sortia de casa per agafar el bus. Però quan anava a creuar el carrer, PAM! Un cotxe li va passar per sobre. El dia següent es va aixecar molt espantada. Quan estava esmorzant no podia parar de pensar sobre el seu somni, va pensar dues vegades si sortir de casa o quedar-se. La Sofia molt inquieta va decidir sortir, va evitar creuar per aquell carrer i va decidir anar a l’institut caminant. Va arribar a l’institut, però a l’últim creuament… PAM! Era inevitable.

Hugo Alves Teixeira_3r C COLEGIO MARIA MOLINER

El dia 28 de setembre a les 12.00 h, arribant a casa, vaig viure una situació molt terrorífica. Anava caminant per Andorra quan, de sobte, vaig sentir com es trencaven els vidres. Em vaig quedar mort de por.  Davant meu hi havia una colla d’homes vestits de negre amb una espècie de màscara a la cara. Havien entrat al banc d’Andorra, eren dins, anaven sortint amb bosses plenes de diners. A fora, els altres, amb furgonetes blindades d’un color mat i la policia que no podia parar-los. Andorra era un caos, ningú podia fer res. Una catàstrofe pel país, cada vegada eren més, més perillosos, més poderosos, era una colla molt ben organitzada. Andorra era seva, els pertanyia.

Eulàlia Badell Valén_3r C COLEGIO MARIA MOLINER

Jo vivia en un món d’ombres, on els meus pensaments eren autèntics dictadors, els miralls eren uns enemics amb qui m’havia d’enfrontar. La por es va convertir en la meva millor amiga. Les amistats s’esfumaven a poc a poc. Des de llavors vaig pensar que ningú m’estimaria mai. El meu món s’encongia i la solitud ho arrasava tot al seu pas. He arribat a la conclusió que el fruit de la meva baixa autoestima vaig ser jo mateixa. I ara desafio els meus propis pensaments i em valoro. Sempre havia sigut eruga i ara soc papallona, caminava amb les espatlles encorbades i ara trec el pit cap a fora, mai havia sigut autosuficient i ara ho soc.

Jade Bazard_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Era un divendres a la nit i em va passar una cosa que fins avui no m’explico. M’havia rentat les dents i després em vaig posar els auriculars, i vaig estar una estona al llit amb l’iPad mentre escoltava diferents vídeos. Al final em vaig acabar adormint amb els dos aparells encesos i quan em vaig despertar eren les quatre del matí, el meu iPad per poc cau per la vora que hi ha del llit a la paret, i els meus auriculars que vaig utilitzar la nit anterior estaven sobre la tauleta de nit que hi ha davant del meu llit. El pitjor és que els meus pares estaven ja adormits i a més a més els auriculars encara estaven connectats a l’iPad…

Narcís Bech Saltó_3r A COL·LEGI MARE JANER

La passo. La rebo. Defenso. Recupero. Contraataco. Tiro. Marco. Defenso. Marquen. Serveixo. Rebo. La perdo. Contraataquen. Marquen. Anem perdent. Queden deu segons. Fem el contra gol. Tiro. Marco. Empato. Anem a pròrroga. Descanso. Defensem. Tiren. Marquen. Ataquem. Marquem. Defensem. La recuperem. Ataquem. Tiro. Marco. Empatem. Serveixen. Tiren. Fallen. Contraataquem. Fallem. Contraataquen. Tiren. Marquen. Ens han fet penal quan nosaltres estàvem atacant i ells han marcat. L’àrbitre mira les repeticions. Xiula  penal. Sento responsabilitat, si marco guanyem, si fallo perdem. Tiro… El porter  para el penal, el rebot… GOL. GUANYEM.

Diana Melo_3r A COL·LEGI MARE JANER

Sento la teva veu cridant-me que m’afanyi, començo a córrer, arribarem tard. No sé per què tanta pressa, el vol no surt fins a la nit. Arribem a l’aeroport i després de tants mesos esperant, ja estem de camí a Grècia. D’això, ara en farà un any. Portàvem somiant aquell viatge des que érem petits. Hi somiàvem amb els ulls oberts, però qui diria que l’única que somia ara soc jo. Somio tornar-te a veure i poder fer-te una abraçada més. Encara no entenc com vam passar de somiar a viatjar per tot el món a estar tancats en aquell edifici asèptic de color blanc. El teu cor va parar de bategar. Jo vaig sortir d’allà. Tu, ja no.

Kevin Matias_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig comprar un cotxe, tenia un preu de 3.000 euros, era el meu cotxe, el cotxe dels meus somnis, des de petit en volia un i per fi el tenia, la meva mare estava orgullosa de mi. Però després de dues setmanes el cotxe va deixar de funcionar, després d’aquest succés, vaig tornar a casa sense ganes de fer res, em sentia buit, impotent i enganyat. El meu pare va anar a parlar amb l’antic amo, a queixar-se del cotxe que m’havia venut, un vehicle amb problemes, però l’antic amo ho negava tot i al final vam decidir d’anar a la policia i vam denunciar l’estafa que ens havien fet. Al final ens van tornar alguns euros, uns 1.000 euros, però…

Amar maanan_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Amar va anar a veure la seva taquilla i va trobar una carta que deia: “Bon dia Amar, volia dir-te que t’estimo, que m’agrades molt i que m’agradaria veure’t al Parc Central a les 19.00 h, t’espero allà.” L Amar estava molt emocionat i va decidir anar a descobrir qui estava interessat en ell. Quan l’Amar va arribar al parc va veure una noia preciosa que es deia Lara i el va convidar a anar a casa seva. L’Amar va acceptar i va anar a l’habitació de la Lara. Després d’una estona la Lara va sortir de l’habitació i va entrar el seu pare amb una bossa, el final no el puc dir, però l’ únic que sé és que cadascú t’estima per algun motiu.

Aran Jorge Boada_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Per fi trobo aquell bosc ple de portes i d’arbres misteriosos. D’alguna d’aquestes portes n’ha de sortir un fil de llum on estarà la clau daurada que em farà despertar.

Després d’una estona buscant trobo la porta, en surt un fil de llum blanca com la neu. Agafo el pany i obro la porta, observo un espectacle de cadenes d’or. De sobte la clau daurada apareix volant. Passa a gran velocitat, el que fa que sense voler caigui a terra i tanqui la porta per on havia entrat, no es pot obrir. Instants més tard la clau torna a passar i l’aconsegueixo agafar, i quan insereixo la clau al pany… –On soc?– pregunto.

Jan Gil Rabada_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tot era fosc i cada vegada jo m’endinsava més en aquesta foscor, estava en una mina, condemnat a morir allà fins que no trobés el diamant, un diamant preciós amb el qual aconseguiria la llibertat. Jo anava picant i picant, però no trobava res, cada cop tenia menys força, ja se m’estaven entretancant els ulls per la deshidratació i el meu cervell començava a ignorar les ordres, i de sobte vaig començar a veure una llum, una llum potent al final d’un túnel, vaig començar a córrer cap a ella i tota la foscor que m’aterria va desaparèixer i em va omplir de llum.

Joël Andrés Wang_3ème I Lycée Comte de Foix

En Martí, jardiner, vivia als afores de Barcelona. Un dia, es va despertar i va dir: “Avui escolliré la millor flor per decorar la meva habitació.” Va tallar totes les flors del seu jardí i les va posar a terra per poder escollir la millor. Tenia tots els sentits: d’olor, de bellesa i d’oïda. Es va posar a terra i les va mirar una per una, però no trobava cap flor que tingués les tres qualitats. Van passar setmanes i no havia acabat d’escollir-la. Al cap d’un temps es va adonar que totes les flors que havia d’escollir s’havien podrit i que en realitat no tenia ni casa ni habitació i que dormia en un llit de fulles mortes.

Joana Guillemot Lelievre_3ème I lycée comte de foi

Era un dia plujós, estava a la parada de bus, quan va arribar, vaig entrar i em vaig asseure al costat d’una noia, era la primera vegada que la veia. Vaig parlar amb ella i em vaig adonar de tan amable que era. Van passar cinc mesos i va decidir invitar-me a casa seva, ens vam divertir molt i quan ja anàvem a dormir li vaig demanar on era el lavabo. Quan vaig arribar al passadís vaig veure una porta que estava oberta, m’hi vaig apropar i vaig entrar, de cop vaig entrar-hi i vaig veure una paret plena de fotos meves. Em vaig quedar sense paraules i vaig tornar com si no hagués passat res.

Xènia Cerro Güell_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Un dia com tots vas anar a visitar el teu amic a casa seva, li vas demanar d’anar a prendre alguna cosa i et va dir que no, que estava molt cansat; enfadat, vas marxar, tu també estaves cansat però, tot i així, volies estar una estona amb ell. L’endemà vas tornar-hi a anar per demanar-li d’anar a una festa i vas obtenir la mateixa resposta, tot i que aquest cop el vas veure una mica pàl·lid; els dies següents cada proposta teva era rebutjada. Aleshores tu, sense importar-te el seu aspecte perquè seguies enfadat, el vas deixar de visitar i de parlar-hi i vas començar a sortir amb altres amics. Passats uns mesos, un dia vas decidir anar-lo a veure, però quan vas arribar a casa seva no hi havia ningú. A la porta hi havia un cartell que deia… Va ser llavors quan et vas adonar de tot.

LUPE CANO_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

La Maria, la Maria sempre que arribava a casa acaronava el seu gosset, el Mini. La Maria sortia de la feina a les dotze de la nit. Es va queixar molt dels horaris que li donaven, però res va canviar. Cada dia després de treballar arribava a casa i acaronava el Mini, cada dia de la setmana, era la seva rutina. Una nit va sortir més tard del que era habitual, hi havia molta feina, i en arribar a casa va acariciar el seu gosset, que l’esperava a sota del llençol del llit, tan fidel, el seu gosset. Aquella nit no va ser diferent. Després de tant estrès, de tanta feina, la Maria es va anar a dutxar. Quan va entrar al bany no podia creure el que veia, el seu gosset tan bonic estava dessagnant-se a la banyera. L’endemà ningú va veure la Maria; el seu últim pensament va ser: “A qui

Irene Añón_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ell, que la recorda amb un gust agredolç a la boca, que es demana com no s’havia adonat mai que darrere d’aquell somriure cegador s’amagava un amarg patiment. Ell, que sense parar-hi massa atenció, no va captar els amagats crits d’ajuda. Ell, que en veure-la caure per primer cop, no va creure en el seu dolor. Ell, que en un cop d’ira va deixar que les paraules deshonrades escapessin de la seva llengua, i després continués sense demanar perdó. Ell, que parat al costat del llit blanc de l’hospital amb la culpa consumint la seva ment, es demana com ha sigut tan ignorant amb la situació, i ara la mort se l’ha endut a ella també.

GERARD ALGUACIL_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Fa uns dies vaig anar al museu de la ciutat i em vaig fixar en un quadre, sobretot en els ulls. A casa vaig agafar un parell de pinzells i un llenç. Vaig pintar, però els ulls em costaven. En tornar al museu un detall em va inspirar. Vaig començar a innovar i em van sortir uns ulls molt estirats i unes pestanyes llargues. Una galeria va acceptar la petició de presentar l’obra. Tot i la por, aquell dia va arribar. Van passar dos quadres molt bonics i ara em tocava. Ho vaig presentar i van passar dos segons llargs i incòmodes. I allà un senyor del públic va aplaudir. I la resta del públic el va seguir.

Alexia Lorenzo Devesa_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era una noia a qui li encantava ballar, era la seva passió. Ballava tots els dies i a totes hores. Estava a punt de fer una actuació superimportant i vàries acadèmies de dansa la veurien actuar. Faltaven dues setmanes i ja estava molt nerviosa. Va decidir relaxar-se una mica i va voler anar a Andorra a esquiar. Tenia una mica de por perquè no volia fer-se mal, però no podia viure amb por. Va anar-hi amb unes amigues, disposades a desconnectar completament. Van pujar a pistes i van decidir provar de fer un salt, però no sabien esquiar gaire. Quan la ballarina va saltar, va caure. La seva por s’havia fet realitat i no podria ballar.