e_640

Paula Azcurra_3ème F Lycée Comte de Foix
El Japó es un país d’Àsia, que està envoltat d’aigua. Hi vaig anar aquest estiu, en tenia moltes ganes. El viatge és bastant llarg i fas escala a Xina des de Barcelona, són més o menys 15 hores d’avió. Quan vaig arribar em vaig sorprendre perquè tot estava molt net, no hi havia cap paper a terra i tampoc papereres. La gent quan veu algun turista que es perd, com nosaltres, t’ajuda a trobar el que busques. El cas és que no tots saben anglès, i això és un hàndicap, tot i que ho intenten. Si t’agraden les tradicions, el Japó està ple de temples, però si prefereixes edificis moderns també hi ha molts centres comercials de tot tipus.

Marta Gonçalves de Sousa_3ème F Lycée Comte de Foix
El ball és només un esport, un passatemps? Ballar no és només una activitat, és sentir la música com recorre les teves venes i cada gest que fas et fa sentir en un altre planeta. És transmetre-ho a la persona que tens davant i fer-li entendre el missatge. A l’hora de pujar a l’escenari, el cor et batega tan ràpid que t’angoixes. Quan acabes de ballar et sents satisfet i penses: tornaria a ballar. No és un passatemps, és el moment en què  pots desconnectar de tot, i pots demostrar què ets i què vals. És el moment per fer noves amistats que es converteixen en la teva segona família, el moment de fer una pausa i sortir de la rutina.

Oriol Maldonado_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Tabac? Sí? No per fumar estaràs més integrat a un grup, de fet qui et valori només per això, no és realment el teu amic. A més, per què fumes? És la despesa més ximple d’aquesta vida i et fas mal a tu mateix. No fumar té moltíssims avantatges: tenir més resistència quan practiques esport, tenir les dents blanques i una pell cuidada, respirar millor; entre moltes altres. No et tornis addicte, no caiguis en aquest error i valora la teva salut perquè de vida només n’hi ha una. Moltes persones pateixen problemes de pulmons, laringe o càncer… Per què jugar-te-la amb el tabac? És un mal vici que no et portarà res de bo.

Adriana Oliveras_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Una nit, deu dies abans de Nadal, jo estava mirant una pel·lícula de por quan de sobte vaig veure quelcom molt gros caure al meu jardí. Vaig sortir ràpidament per saber què era. Vaig estar una bona estona donant voltes, intentant esbrinar de què es tractava. No vaig trobar res i, passats quinze minuts, vaig entrar de nou a casa.
Tot seguit, vaig veure caure un estel; després, un segon i un tercer… Allò devia ser el misteri que no havia arribat a entendre. Vaig alçar la mirada cap al cel i queien estrelles per tot arreu. Tots sortien a la finestra i demanaven desitjos. El meu va ser que mai acabés aquella nit. Era espectacular!

Gonçalo Rodrígues_3r C Col·legi María Moliner

Hi havia una vegada un advocat que es deia Hazan. Estava a la platja quan va veure un gran amic seu que es deia Mazoc. Estava amb la seva família. Hazan va anar a saludar-lo i quan li va presentar la seva noia, Hazan es va enamorar. La noia el mirava i com més el mirava més s’enamorava. Passaven els dies i Hazan no aconseguia dormir. Un dia, Mazoc va anar a parlar amb Hazan d’un petit problema: Hazan va atendre’l en tot i Mazoc per agrair-li, li va demanar que anés a sopar a casa seva. El dia del sopar, Mazoc va haver de sortir a comprar sal i Hazan es va quedar sol amb la noia. Van mantenir relacions i Mazoc es va adonar de tot…

Irina Paredes_3r C Col·legi María Moliner

Un dia, una militar que es deia Laia, jove, de vint anys, la van convocar a una batalla de guerra. La noia, molt espantada, va haver d’acceptar. Va acomiadar-se deels seus pares i del seu germà i se’n va anar a un país d’Àfrica. Van agafar un avió ella i els seus companys militars però els motors de l’avió van deixar de funcionar i van caure a poca distància del terra. La Laia va sobreviure, però alguns dels seus companys no. Ferida i espantada va buscar ajuda pel bosc. Portava dies sense menjar i sense dormir, buscant algú que la pogués ajudar. Poc després va trobar una base militar abandonada. En entrar es va trobar molts militars morts.

David Rogé_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava caminant tranquil·lament per les Rambles. Havia d’anar a fer un encàrrec per a la mare. En aquell moment no tenia ganes d’anar-hi perquè el carrer estava a petar. Hi havia molta gent, turistes i gent d’aquí, de Barcelona. De cop i volta vaig sentir molt soroll, em vaig girar i vaig mirar enrere. Hi havia una furgoneta blanca. No entenia res, des de quan passaven furgonetes per aquí? La furgoneta s’apropà i atropellà la gent. M’escapo corrent. Va massa ràpid. Ja està aquí, està molt a prop, ja no veig la gent que abans estava al meu costat. Ja no tinc temps! Sento un fregament a la cama dreta i una escalfor al cos…

Albino Hugo_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

En Ramon era un nen de 14 anys el qual lluitava dia a dia pel seu problema de salut. Fa més de 3 anys que lluita contra això. Un dia sortint de l’escola, la seva mare, la Rose, li va dir que ell tenia consulta amb el Dr. Roig a les 18 h. Ja eren les 17.30 h, la seva mare l’esperava a fora amb el seu cotxe. Arribant a la consulta, van asseure’s just davant de la porta d’entrada, i tot seguit el van fer passar. A l’entrar el Dr. Roig portava una anàlisi de sang, la qual demostrava que en Ramon ja no tenia senyals de leucèmia. En veure aquesta anàlisi, en Ramon va saltar d’alegria, fins que el seu cos va caure desplomat al parquet…

Lucia Culleres_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Així és la vida vista des d’una mosca. Em llevo cada dia a les 6.00 del matí i estiro les meves pesades ales. Aixeco els meus fills, el Xavi i el Marc, per portar-los a l’escola i els preparo l’esmorzar. Aquell dia, però, no vaig poder fer-ho. Anàvem tard. De camí, sempre passem per una ciutat anomenada Dallas. Al meu fill gran li va entrar molta gana i al girar el cap va veure un tros de menjar que quedava enganxat en un tros de paper. En el moment en què me’n vaig donar compte, un enorme peu de la talla 42 el va xafar contra el terra. El va matar i el nostre cor es parà. Avui recordem cada 22 de novembre com el dia de la Mosca.

Katia de Sousa_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Els records són el mes valuós que podem tenir, però al mateix temps és una cosa que ens pot fer mal. Si ho penséssim bé sense records no hi ha res. Tot va començar quan una noia va perdre la memòria, no reconeixia a ningú i no se’n recordava de res. No sabia qui eren els seus pares, la seva família… per a ella eren desconeguts. La seva parella l’anava visitant tots els dies encara que ella no sàpigues res d’ell i no se’n recordés que feia una setmana li deia: t’estimo. Tots patien, però la que més era ella, que veia com tothom intentava que recordés. Li explicaven històries increïbles, però ni la fantasia va aconseguir el miracle.

Joel Do Cabo Afonso_4t A Col·legi Anna M. Janer

Un dia la Federació de Futbol va trucar un noi del Barça per anar a la selecció. Tot content ho festejà amb la família i ho explicà als seus companys d’equip. Però als companys no els havia agradat que hagués estat l’escollit. Els seus companys l’animaven, però volien que es lesionés per a donar el lloc a un altre. Li tenien enveja i li volien fer falta en els entrenaments. Ell, sorprès, els havia demanat el motiu i li havien respost molt malament. Més tard, el noi va anar a la selecció i va deixar l’equip local. Tot i això, seguien envejosos perquè el noi havia guanyat amb la FIFA Cup i l’havien nomenat el millor davanter del món.

Iker Gilabert González_4t A Col·legi Anna M. Janer

Estava perdut. Feia una setmana que m’havia escapat de casa i no tenia la intenció de tornar, per tant, vaig anar fent el meu camí. Buscava el poblat més proper, anomenat Troglodus. Vaig tenir molts problemes durant el trajecte, però finalment vaig arribar-hi d’una sola peça. A Troglodus es rumorejava l’existència d’un drac, conegut amb el nom de Firefull. Segons els habitants del poble, s’amagava al cim de la muntanya més alta. Ho vaig poder comprovar amb els meus propis ulls. La pobra bèstia tenia un pànic als humans. Tot i així se’m va apropar i em va confiar el motiu. Des d’aquell moment vam ser els millors companys de viatge.

Martí Ballester Pons_3r B EA 2a ENSENYANÇA ordino

El rellotge sona amb un to agut, miro l’hora i alço el cap, i sento ràfegues de vent sec i gelat a la cara. Al notar aquella sensació m’apujo la cremallera, em poso la caputxa i començo el meu camí́. Començo trotant amb passes de curta distà̀ncia que a poc a poc s’il·luminen amb la llum del matí. Al cap d’una estona les meves pulsacions s’acceleren i els meus muscles es fan dè̀bils a causa de l’esforç. Paro un segon, inspiro l’aire amb força i el deixo anar a poc a poc, així repetides vegades. Mentrestant, em poso els auriculars, agafo el mòbil i poso música. En aquell mateix moment sé que res no em pot parar.

Adrià Bausili Bujaldón_3r B EA 2a ENSENYANÇA ordino

Em vaig despertar amb “moltes” ganes d’anar al col·legi i vaig sortir del llit. Tenia moltes ganes de saciar l’ímpetu d’esmorzar. Em vaig dirigir cap a les escales i, adormit, vaig baixar. A l’entrar a la cuina, vaig obrir l’armari on hi ha els cereals, també vaig obrir la nevera i vaig agafar la llet, però com que no ho podia posar tot a taula, vaig agafar un bol i vaig ficar les coses a dins i vaig menjar. Després em vaig dirigir cap a l’habitació i em vaig vestir. Quan vaig acabar, vaig baixar les escales, em vaig posar les sabates, la jaqueta i la motxilla i amb les mateixes ganes que quan m’havia despertat me’n vaig anar.

Anna Carrera_3ème B Lycée Comte de Foix
Les paraules estan escrites al diccionari amb els seus significats. Però al llibre del senyor Portman hi ha paraules que no volen dir res. Cada dia me’l trobava assegut en un banc, escrivint. A mesura que el temps anava passant, m’intrigava saber què feia i un dia li vaig mirar el llibre. Em va estranyar molt, mai havia vist aquelles paraules. Quan li vaig preguntar què eren tots aquells mots, em va explicar que eren paraules buides, paraules sense significat. Sempre recordaré que em va dir que una paraula buida és molt més que una paraula normal. Ja no l’he tornat a veure més. Va desaparèixer com una paraula buida.

Sandra Carvalho_3ème B Lycée Comte de Foix
L’estiu és la meva època de l’any preferida perquè podem gaudir de les vacances i podem anar on volem, a la platja per escoltar el soroll de les ones del mar i descobrir animals d’aquest immens i meravellós món marítim. També podem anar a la muntanya per fer un pícnic amb els amics o la família, o bé anar a observar el paisatge i la naturalesa que ens envolta. A l’estiu es pot aprofitar també per fer activitats a l’aire lliure com anar a prendre alguna cosa a alguna terrassa,  passejar, fer esport… D’altres prefereixen viatjar per tot el món i conèixer indrets insòlits. Tothom viu l’estiu a la seva manera. Això sí que és vida!

Telmo Almeida_3r B Col·legi María Moliner
Un noi no tenia amics. A l’escola, els nois es burlaven d’ell i els professors no l’animaven ni feien res. Bàsicament era com si el noi no existís perquè ningú el trobava a faltar. Un dia, el noi va invocar un fantasma perquè li donés un amic, el fantasma va acceptar el tracte però a canvi el noi li havia de donar la seva ànima. El noi va acceptar. L’endemà el noi anava caminant a l’escola quan de sobte se li va acostar una noia molt maca; els dos van començar a parlar i es van fer amics. Sempre estaven junts, anaven a tot arreu junts però el que no sabia és que la noia era… la mort. Però per ell ja era massa tard, ja era mort…

Elena Marinova Petrova_3r B Col·legi Maria Moliner
Tothom deia que érem una parella excel·lent. Explosiva.
Amb el temps, ens van dir que érem una parella amorosa, perfecta. Però per més temps que passés, ell mai m’estimaria prou. Ell mai em miraria de la mateixa forma que el miro jo a ell. Amb el temps, el vaig estimar amb cada fibra del meu ésser, era el motiu per començar cada dia.
I amb el temps, es va casar amb una noia a qui ell estimava tant com l’estimava jo a ell. I amb el temps em vaig deprimir molt. Anys després es van separar, i vaig somriure, em vaig alegrar. Ell no. Ell patia, i vaig començar a patir amb ell. Ell patia tant que… es va matar. I no cal dir què vaig fer jo.

Júlia Fusté Rufes_3r A Col·legi Sant Ermengol
A vegades em costa diferenciar la realitat d’allò que és fictici. Un somni. Podria estar passant realment. No descartaré la possibilitat que el meu subconscient estigui entrant en un segon món on els amics es materialitzen, on a partir de la teva imaginació pots crear. La gent avui en dia no veu més que la realitat. Els intento explicar als pares que no sé si somio el dia a dia o passa realment, però ells no m’entenen. M’estic quedant atrapat en el món dels somiadors, en el món del subconscient, d’on paradoxalment només puc sortir gràcies a la imaginació i creativitat. Serà aquesta la clau, la solució per poder desfer aquest embolic?

Aleix Teruel Menèndez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Aquesta història tracta sobre uns llibres molt especials. Aquests llibres eren tan especials que estaven vius. Cada llibre tenia uns sentiments escrits dins seu. Tots a part de tenir els sentiments escrits també hi tenien una història, informació, contes…
Un dia tots els llibres van fer una revolta ja que cada dia ells estaven esclavitzats pels humans. Tots els dies els humans entraven per una porta gegant així que de nit, mentre no hi havia ningú a la biblioteca, van posar un tros de fusta davant de la porta, així els humans no van poder entrar-hi.