e_640

Noemí Rossell_2n Batxillerat Eco. EA BATXILLERAT

El planeta blau. El cel és blau, el mar blau i els ulls blaus. Duc pantalons blaus, camisa blava, corbata blava, mitjons blaus i cinturó blau. Gent amb cabells blaus, a qui li han fet blaus que se senten blaus. Barrufets de color blau, gossos amb la llengua blava, xarxes socials amb icones blaves i partits polítics de color blau. Senyals blaus al carrer, agents vestits de blau. Blau marí, blau cel, blau turquesa i blau de Prússia també dit blau Milori o blau de Turnbull. Claríssimament el món és blau, tot té blau, tot sembla blau. Però jo… Jo encara estic molt verd.

Pascal Mesina_2n Batxillerat Eco.  EA BATXILLERAT

Els anys… Unitats de temps tan llargues i curtes alhora. Curtes quan riem, curtes quan parlem. Llargues quan no hi ets. Llargues quan ets amb ell. Si el temps tingués un valor mesurable, quantitatiu, sospesable, podries callar-me ensenyant-me quant me n’has dedicat. Però l’afecte i el temps són independents. El frec pot fer l’afecte, però això no vol dir res. Qui va ser el pobre geni que barrejà amor i temps? Les melodies complicades, les meves composicions, han donat pas a versos simples i vans acords. Ambdós sabem que no em pertanys. Acabaràs marxant tu, com han marxat els anys.

Marc Andorrà_Ter. Restauration LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia qualsevol, en Rodolfo va anar treballar al restaurant del seu pare. Va arribar a la mateixa hora de sempre, a les 12.30 h, i començà la rutina, doblegar tovallons… Va començar a rebre els clients, fer-los seure, servir els plats. Quan de sobte, entrà una noia preciosa rossa, la va anar a atendre, ella estava amb el seu xicot. La noia s’interessà de seguida pel Rodolfo. Ell no li va fer gaire cas al principi però de mica en mica li va anar interessant cada cop més, tant que li va demanar que es coneguessin en un lloc a soles, ella no li va contestar fins al final però li va dir que sí i s’acomiadà amb un pe

Andre dos Santos_TBPR LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia d’escola com tots els altres, tornava el mateix de sempre, la rutina. Avui a aquesta hora estava a classe de ciències, una mica a la lluna, després d’haver vist per primera vegada i conegut la meva nova companya de classe i  que de casualitat, seu al meu costat a classe. Ni més ni menys m’imaginava històries boniques de com podria ser la vida amb ella. Em sentia deu anys més gran, pensava si podria fer realitat els meus pensaments o bé que mai no passaria res d’això amb la nena dels meus pensaments, sentia un petit malestar dins meu, em feia més fort que les imatges retroprojectades al meu cervell.

Adrià Ortun _1r Batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Abans que torni el pare a rescatar-me quan vegi que no estic fora com tots els altres, que encara segueixo al meu llit mentre la casa s’enfonsa sotraguejada pel tremolor, em despertaré i sortiré al carrer. Així no haurà d’arriscar la seva vida venint-me a buscar.
Vaig pensar amb força per tal de poder calibrar la màquina mentre posava una moneda dins la clivella. La cabina, llavors, va començar a fer sorolls estranys. Els llums s’encenien i s’apagaven. Em vaig transportar, però en acabar el viatge res havia canviat, només jo. Ara duc a la cara un somriure. A sota hi ha pressa. Un altre nen espera per pujar a l’avionet de joguina.

Mireia Martorell _1r Batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Davant la finestra, la neu cau tranquil·lament. Em vesteixo, esmorzo i   decideixo sortir. Abriga’t bé! –sento que crida la mare–. L’entrenador em saluda amb el fil de veu del matí, està content. La música ressona per tot l’automòbil, està molt forta, m’agrada. Cantem animadament cada paraula de la cançó i ens mirem amb un gran somriure. Revolt a dreta, a l’esquerra i ja hi som! Freno de mà i em fico les botes, el casc… Obro la porta i surto. Un bon escalfament i estiraments. Em calço els esquís, estic preparada, entusiasmada, per fi ha arribat el moment. Agafo amb força els bastons i deixo lliscar els esquís per agafar velocitat.

Najim Agharbi _Micro 1 C. FORMACIÓ PROF.

Em fa gràcia la gent que es queixa d’aquest esport, els molesta que els futbolistes guanyin una milionada, segons ells, “donant copets a una pilota”. El futbol és un sentiment, és un orgull i a més a més és un esport, on gairebé segur fas més amics que a l’escola o al treball. Els nervis del primer partit, la felicitat de la primera victòria, l’emoció del primer gol, el dolor de la derrota, les adversitats, l’entrenament asfixiant i dolorós, i tot i el patiment o la der­-rota, la seguretat que has fet el que calia; no hi ha lloc per a preocupacions, el teu cervell només pensa a fer-ho molt bé i gua-nyar; el futbol és molt més, és una escola de vida.

Nelson Quintela _Micro 1 C DE FORMACIÓ PROF.

Avui en dia, les innovacions creixen a una velocitat molt elevada, els ordinadors tenen memòries RAM de molts gigabytes, amb un potencial d’emmagatzematge molt a l’abast, existeixen memòries al núvol, targetes SD per a mòbils, ordinadors amb capacitats extraordinàries per guardar-ho tot; però, en qualsevol moment, aquestes memòries tan sofisticades poden fallar. Per més tecnologia que hi hagi, la memòria humana supera totes aquestes. Per aquesta raó mai no oblidaré la persona que un dia ens va abandonar a mi i a la família sense avisar, les llàgrimes s’han eixugat i ara només queda continuar, això sí, quedaràs sempre en la meva memòria, avi.

Marc Gómez _2n Artístic EA DE BATXILLERAT

Em vaig llevar a les nou del vespre, com cada dia, quan el sol ja havia tombat. El primer que vaig fer va ser aixecar les persianes que em protegien de la radiació mortal del sol que ja s’havia amagat. En uns altres temps hauria obert la finestra per ventilar l’habitació, però el 2098 la contaminació de l’aire era letal, així que vaig engegar els extractors i vaig esmorzar una d’aquelles pastilles que em proporcionaven energia per a tot el dia, ja no recordava com era el menjar real. No em vaig dutxar a causa del racionament d’aigua. Finalment, em vaig ficar la mascara anticontaminació i vaig agafar el metro cap a l’oficina, on vaig ser tota la nit. Quan vaig arribar a casa, l’alarma del rellotge va sonar, era l’hora de baixar les pesades persianes d’acer i ficar-se al llit.

Emma Arcelin _2n Artístic EA DE BATXILLERAT

És difícil saber quan tu i jo vam començar a canviar, a partir de quin moment ens vam tornar tan diferents. Veig com han evolucionat les nostres vides, potser una cap a millor, i l’altra cap a pitjor, no ho sé. I sento que aquells temps en què caminàvem paral·lelament han agafat una direcció que no té volta enrere. Totes aquelles decisions que vam prendre, algunes de bones, altres de dolentes, ens han fet arribar fins aquí, fins a un punt en què ja no ets la mateixa, en què ja no et reconec, així com tu no em deus reconèixer a mi. Tot és tan diferent ara, que és molt difícil saber quan tu i jo vam començar a canviar.

Judith García _2n Bac Pro Comp. LYCÉE COMTE DE FOIX

No sé com vaig arribar en aquest lloc, tampoc no sé com en sortiré. El cas és que tu i jo hi som. Tenim sort, no  tothom pot sobreviure en aquesta jungla en què els micos són cotxes i els lleons motocicletes; també hi ha elefants en forma d’autobús. Potser demà em sorprendràs portant-me un sandvitx de calamars. No ho sé. Sé que és difícil, que no tenim diners, que la vida està molt cara i que el preu del bitllet d’autobús ens impedeix comprar El País. Sé també que estic arriscant una llauna de Coca-Cola per haver vingut al cíber a explicar això. Potser mai no ho llegiràs ni ho sabràs. Només per estalviar tant en sentiments com en euros.

Dúnia Dchar _2n Bac Pro Comp. LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit de pluja, me’n vaig anar a dormir molt d’hora amb ganes que fos l’endemà. Inconscientment, em vaig adormir ràpidament i en cinc minuts  vaig quedar immersa en un son molt profund. Em vaig despertar en un lloc estrany. Era tot fosc. Vaig començar a caminar sense rumb. Tot semblava tan real que ja començava a desesperar-me. Apareixien coses molt estranyes, persones sense cap o animals meitat gats i meitat ocells. Vaig començar a cridar de tanta por que tenia, fins que, en un moment donat, ma mare em va tocar l’espatlla i em va fer despertar d’aquell malson horrible. Em va abraçar tan fort que tota la por que tenia es va esvair.