e_640

Anna Mitjana_4t ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Un floc de neu cau sobre la mà descoberta. Es desfà amb rapidesa degut a la calor que desprèn el teu cos. Aquest procés et causa una lleu cremada. A continuació un glòbul líquid descendeix fins a l’abisme del teu rostre. Cau al mateix lloc que el floc de neu. Seguidament alcés la mà, cada cop més encesa per les brases que s’acumulen a poc a poc. Ressegueixes el teu rostre i descobreixes que un riu d’aigua dolça l’envaeix. Un sentiment d’injustícia, impotència i empatia irromp en el teu ésser. Busques una resposta. Ningú sembla adonar-se del que passa. Vius en un món on tot­hom té coneixements, però ningú sembla poder aplicar-los.

Ona Pujol_4t C EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA

Fa deu anys que sóc al seu costat. Des del dia que la vaig veure els meus sentiments per ella mai han canviat. El meu amor és impossible ja que per a ella només sóc un amic. Prefereixo ignorar el meu cor i seguir amb ella que dir-li que estic enamorat i arriscar-me a perdre-la. Però no sé si podré resistir gaire més. El cor se’m trenca cada cop que està amb un altre noi. Però el que em reconforta és que tots marxen de la seva vida i jo encara hi sóc. No em puc ni imaginar com seria la meva vida sense ella. Ella és com una droga per a mi. Estic malalt, malalt d’amor. Però ella sempre ho desconeixerà; és el meu secret més ben guardat.

Marina Lorente_4t C EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA

Ja sé la data, falta una setmana. Entrenaments més nerviosos. He d’estar llesta per al dia i veure si els entrenaments han servit d’alguna cosa. Avui és el dia. Estic nerviosa. Els músculs se’m tensen.  Les mans em tremolen. Ho he de fer el millor possible. Intento deixar la ment en blanc, ho aconsegueixo. El meu objectiu és la meta. LLESTOS? Crec que el meu cos ho està. JA! Agafo aire, les meves cames van soles, tot passa molt ràpid he de donar el màxim en tan sols uns segons. El cor s’accelera, ja queda poc, intento avançar els meus rivals. 3, 2, 1. Ja he acabat, em sento cansada però orgullosa de la meva cursa: he fet marca.

Michael Meira_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia del tot normal a la nit. Estàvem sopant en un restaurant mentre que ella va sortir amb els seus amics. De sobte, ens van trucar dient que era a l’hospital perquè s’havia desmaiat. Jo no sabia què passava, però els meus pares van anar corrents a l’hospital mentre jo era a casa tranquil·lament sense saber què havia passat. Quan els meus pares van arribar em van dir que anés a dormir i ho vaig fer sense dir res. Uns minuts més tard vaig escoltar uns crits de desesperació i em vaig aixecar sense fer soroll per veure què deien els meus pares. L’únic que vaig escoltar és que ella tenia una malaltia anomenada esclerosi múltiple.

Vera González_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Elena i en Tom havien arribat al motel feia poca estona. Havia estat un viatge llarg, amb la pluja entristint encara més els sentiments d’en Tom provocats per la mort del seu pare. No havia parlat en tot el viatge, i tampoc ho feia ara; s’havia tombat al llit i mirava el sostre. De vegades, fins i tot, plorava en silenci. L’Elena tenia por de l’endemà al matí, quan en Tom i ella haguessin d’anar a l’enter­rament. En Tom seria capaç de suportar-ho? La nit va arribar sense que la pluja parés. Ja era mitjanit i l’Elena dormia. De sobte, va sonar el timbre. En Tom es va alçar i va obrir la porta. Es va tornar blanc com la paret. –Pare?

Inga Kvak_3r A EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

M’he despertat amb la llum de la matinada. Després de romandre una estona en els meus pensaments, torno a la realitat i m’envaeixen el pànic i la confusió. M’adono que no sóc a la meva habitació sinó en un lloc molt estrany. Aquesta idea em provoca un sentiment aterrador i satisfactori a la vegada. Vull recordar-me de cada detall. Estic envoltada d’una vegetació meravellosa: arbres gegants d’un blau verdós amb les rames caigudes i flors… Alço la vista per observar els fantàstics ocells que viatgen pel cel. De sobte, sento un soroll i em giro alarmada. Puc distingir una noia, mirant-me fixament… S’endinsa en la selva. La segueixo…

Kassandra Mameghani _3r C EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Es va aixecar, cansat. No és fàcil viatjar tant en un dia i ocupar-se d’alimentar la família sent vidu. Tenia una mica de gana i va matar el cuc, se’l va cruspir i es va enlairar. Es va aturar en una branca. Però allà hi havia gat amagat. De sobte, va sortir un gat que se li va apropar. En veure’l, va intentar mantenir-lo a ratlla, però el gat va avançar. Només desitjava que girés cua. Però el gat només va moure la cua. Al gat li havia pujat la mosca al nas, així que va saltar, la mosca se’n va anar i el gat va matar-lo. Va menjar-se’l a cremadent i es va cremar les dents, però va valdre la pena: estava per a llepar-se els bigotis.

Ricardo Gonzalez_3r F EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

La cigarreta electrònica és un sistema inhalador que conté una resistència i una font elèctrica per escalfar i vaporitzar una solució aquosa. El seu objectiu és deixar de fumar baixant progressivament els nivells de nicotina. Actualment, existeixen cinc nivells de nicotina i diferents sabors, com la menta, la maduixa o el mateix sabor a tabac. Una empresa americana ha fet una anàlisi a dues marques líders i ha trobat substàncies molt perjudicials per a la salut: el dietil­englicol i la nitrosamina. Personalment, tinc dubtes, ja que hi ha molta polèmica i no sabem les conseqüències que tindrà a la llarga sobre la nostra salut.

Carolina Soliva_3r F EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

A l’escola hi ha molts professors i cadascun és diferent. Tenim els professors que no saps per què, però et cauen bé, fins i tot sense conèixer- los gaire. Els que a la mínima et posen un negatiu o una nota a l’agenda. Els que penses que et tenen mania, els que et separen per demanar qualsevol cosa al company i finalment, els que creuen que la seva àrea és la més important i l’única que tenim. És a dir, són excessius amb els deures. Et posen feina per a l’endemà o per a dos dies després. A vegades, per a una setmana després, llavors et posen massa feina de cop, sense pensar que tenim 11 àrees, una vida social i activitats extraescolars.

Laia Guerrero_3r A COL·LEGI ANNA M. JANER

Quants creieu que la publicitat és certa? Doncs si ho creieu esteu equivocats, la publicitat és una mentida rere una altra. Quants cops us heu volgut comprar el cotxe perfecte, i el missatge que et donen és: “Compra-te’l i seràs feliç!” o “Compra-te’l i trobaràs el teu amor!” Què és això? Altres anuncis, de roba, on hi surt una noia, amb el conjunt posat. Evidentment, a ella li queda diví, però posa-te’l tu! Bé… la noia passeja, de sobte, un noi se li acosta, li demana l’hora i… Apa! dos més que s’han enamorat en un tres i no res! Quants us llegiu la lletra petita? Tranquils, és difícil! Les imatges aclaparen la nostra raó.

Ixent Domínguez_3r A COL·LEGI ANNA M. JANER

Vaig despertar-me. Acabava d’escoltar un soroll. Provenia de l’interior de l’armari. Em vaig espantar. Tenia molta por. Vaig esperar, escoltant atentament, però el soroll no es deturava. Al contrari, s’intensificava sense pietat. En un acte de valentia, vaig aixecar-me per veure què amagava l’interior de l’armari. El recor­regut des del llit fins l’armari se’m va fer veritablement etern; eren quatre o cinc passes. A mesura que m’apropava, els sorolls anaven augmentant. Vaig posar la mà al pany, vaig respirar profundament i vaig obrir la porta de l’armari. Era el meu gos! S’estava menjant els meus mitjons, i també els meus calçotets!

Tamara Caldas_3r A INSTITUT ESPAÑOL
Allí estava ell, més radiant que mai. M’estava esperant amb un somriure. Vaig començar a plorar. Quan em va veure va venir corrents i ens vam fondre en una abraçada. Feia temps que no sentia la seva calidesa. Ens vam separar i jo no podia parar de plorar, però no perquè estigués trista, sinó perquè estava feliç d’estar amb ell. Em va assecar les llàgrimes i vam començar a caminar. Mentre caminàvem em va dir: “Estic molt orgullós de tu, ets molt forta i ho has fet, has superat el càncer, me n’alegro moltíssim. T’estimo germaneta.” Després d’això, el vaig abraçar i no vaig dir res més, perquè amb aquella abraçada li ho vaig dir tot.

Cristina Cerqueira _3r A INSTITUT ESPAÑOL
Ella se’n va adonar. No sabia què li passava quan el veia o li parlava, però ja ho entenia tot. Sabia que això no li havia passat mai, era estrany i a la vegada meravellós, només pel fet de ser ell. Ella no sabia què fer, tenia por del que pogués passar. Ell sentia el mateix però tampoc deia res. Passava el temps i cap dels dos no tenia el coratge de dir-ho a l’altre. Un dia es van trobar i van parlar. Els dos tenien la intenció de dir el que sentien. Ell va ser el primer, li ho va dir després de tant de temps. Ella, sorpresa, va pensar: Això és real? Ella va dir el que sentia també i fins avui recorden cada dia com es van conèixer.

Xènia Pascual_3r D EA EA 2a ENSENYANÇA STA. COLOMA

Ella estava al sofà de casa seva mirant una pel·lícula i menjant crispetes quan de sobte va sonar el telèfon, ja era fosc i no hi havia ningú al carrer.
Era una veu molt estranya i no s’escoltava gaire bé, deia: “Moriràs, obre’m la porta’’, però ella no en va fer cas, va pensar que era una broma entre veïns. De cop piquen al timbre i apareix un senyor amb un passamuntanyes i un ganivet gran. La noieta va morir al terra de casa seva. Dies després van atrapar l’assassí i va morir a la presó.