Contes per a monstres

per

AITANA ZGAIB MOA_3r C EA 2A Ensenyança de santa Coloma

Vaig estar de festa des de les 20h i ja eren les 5.45h. Era hora de marxar cap a casa i vaig preguntar a una amiga si volia vindre a prendre alguna cosa a casa meva. Al principi ho va dubtar bastant, i finalment em va dir que s’ho pensaria i ja em trucaria si venia. Vaig marxar a casa, feliç, bastant ebri, però content. Quan vaig entrar a casa, em va trucar l’amiga que havia convidat, li vaig haver de dir que no vingués… Em vaig trobar el meu gos llepant la cara de la meva millor amiga, em va molestar molt, així que li vaig dir: quants cops t’he dit que no desenterris els ossos del jardí!?

Un cop mal donat

per

Sergi Sansa_3ème B Lycée Comte de Foix

Un cop sec, un nen a terra, plorant, amb la seva maneta aguantant-se el cap. Jo era a l’altra vorera, vaig travessar i em vaig adonar que acabava de topar amb un desfibril·lador. En aixecar-lo vaig veure que tenia un bony lleig i morat que feia mala pinta. Érem a la plaça major, vaig precipitar-me al bar més proper per demanar gel, però no n’hi havia. Llavors, vaig recordar que érem a prop del CAP, era la millor opció. Vam entrar-hi a demanar una mica de gel, però van veure que el cop era massa greu i que s’hauria d’explorar. Al cap d’una estona, va tornar el metge i em va dir alarmat:  -Truqueu als pares del nen immediatament!

El millor viatge de la meva vida

per

Ariza Alexander_3ème B Lycée Comte de Foix

Un 30 de desembre, pel meu aniversari, els meus pares em van regalar un viatge a Disneyland París. L’endemà, ben d’hora, vam carregar el cotxe i vam començar el millor viatge de la meva vida. Les primeres quatre hores viatjava còmode, però cap a la sisena hora ja n’estava ben fart. Llavors, vam fer una paradeta i vam tornar a la car-retera. Quan vam entrar a París hi havia molta cua i vam estar més d’una hora aturats. Vam arribar al centre quasi de nit. Vam allotjar-nos en un hotel cèntric. Al matí, per fi, vam anar a Disneyland, on vam passar uns dies. Evidentment, vam visitar la torre Eiffel. I com tot acaba, vam tornar a Andorra.

Legazpia

per

Enzo Barnabé Sandonís_3r C COL·LEGI MARE JANER

Al costat d’una gran ciutat com és Sant Sebastià hi ha un poble avorrit on no hi ha res, ni animals, ni vida. Una escola vella i sense nens. Un ajuntament sense alcalde. Una plaça sense bars ni botigues. Un camp de futbol i de bàsquet deserts. L’església sense cap capellà. Un safareig sense cap ús. Un mercat sense clients ni venedors. Una fàbrica de metall sense funcionar des de la Segona Guerra Mundial. Un museu sense quadres ni escultures. Aquest poble és el de la meva àvia. Un poble solitari, desgraciadament conegut, on l’àvia va ser feliç. Des que va passar allò, no hi he tornat a anar. És impossible. Maleïts narcotraficants.

Luk

per

Aina Sebastià Bellobí_3r C COL·LEGI MARE JANER

Recordo que el desitjava molt, que sempre l’havia demanat. Recordo que els pares ens deien que era una gran responsabilitat. No vull descuidar-me del dia que el vam anar a buscar en un poble perdut de l’Alt Urgell. Recordo a tots amb una gran il·lusió passant la Duana. Recordo i vull recordar que el seu nom el va escollir la meva germana. Tampoc no vull oblidar les seves orelles caigudes i la seva cua de rata. Vull gravar a la meva memòria per sempre que al principi tenia por d’ell. Tampoc no vull passar per alt que ens va destrossar el sofà i algunes cadires, però, tots el vam estimar, i l’estimem com un més de la família.

0

El seu pitjor Nadal

per

Sara Hidalgo García_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino

La Marta tenia clar que la nit del 25 de desembre volia fer pollastre farcit. Una setmana abans de Nadal va anar a comprar el pollastre, però quan va arribar al mercat no en quedava cap i això la va fer enfadar. L’endemà va tornar-hi i en va trobar els dos últims, així que se’ls va emportar. En arribar a casa els va ficar al congelador perquè no es fessin malbé i un dia abans els va descongelar. Però llavors es va adonar que no estaven en bon estat. Va anar al mercat i li van dir que no podien fer-hi res, ja que era tard. Això la va disgustar molt perquè sempre per Nadal feia aquest sopar. Aquell any van haver d’anar al McDonald’s.

Molt temps sense sortir

per

Arnau Giribet Viñas_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino

Ja feia molt temps que era allà dins, era hora de sortir, veure més gent, però no n’estava segur. Tenia por que em critiquessin o que em fessin mal. Era una decisió molt important i molt difícil de prendre. Total, jo ja estava bé allà dins, no feia falta sortir, ho tenia tot, podia menjar i estava molt calent, a fora feia fred i a mi no m’agrada passar fred, soc molt fredolic. Finalment, vaig decidir dormir i l’endemà ja m’ho pensaria millor. De cop, vaig sentir molt de soroll i una llum m’enlluernava. Vaig provar d’amagar-me, però llavors vaig notar cops i cada vegada més soroll. Fins que em van treure de la panxa de la meva mare.

2015

per

Lucas Azevedo Ferreira_3r A Col·legi María Moliner

Era l’any 2015 i els meus pares em van sorprendre amb entrades per la a final de la Champions, hi jugava el FC Barcelona, el meu equip.
Gairebé arribem tard però, sortosament, vam trobar un lloc on estacionar ràpidament. Una vegada a l’estadi només sentia els aficionats cridant i, quan va començar el partit, sentia que jo estava jugant al camp, no podia girar el cap estava superconcentrat.
I quan el joc va acabar, tothom es va posar de peu. Va ser una de les millors nits de la meva vida.

Ucraïna 2022

per

Joao Paulo Cerqueira Gomes_3r A Col·legi MarÍa Moliner

El Dmitriev es troba sol enmig d’aquesta terrible guerra amb molta por pels trets, alarmes… Ara és al búnquer de casa seva, però recorda una cosa en aquell precís moment:
–On són els meus pares? Amb un AK-47 que troba a l’armari d’uniformes antigàs surt a buscar-los. El Dmitriev, en aquests dos mesos, veu molta gent morir, destruccions i moltes més tragèdies, que al seu cap han quedat gravades per sempre. Sent uns crits que diuen: –Dmitriev, Dmitriev!
De cop i volta s’adona que són els pares, que han fugit, d’un terrible bombardeig, cap a casa seva. Han passat ja set mesos i sembla que no s’acabarà mai.
Continuarà.

Coses que odio

per

Emma Pla Imbernon_3ème E Lycée Comte de Foix

Si hi ha alguna cosa que odio, sens dubte és que la gent sigui doble cara. És a dir que parli bé amb tu, i a les teves espatlles et critiqui amb altra gent. També odio quan la gent et deixa de costat sense cap raó, o d’un dia a l’altre et deixa de parlar o t’ignora. És una experiència que no li desitjaria mai a ningú. Hi ha gent que gaudeix estant sola i d’altra per a qui estar o sentir-se sola és aterrador. Tot això es consideraria un mal psicològic però també pot convertir-se en mal físic per autolesió. Per resumir amb experiències personals penso que la gent hauria de madurar i pensar una mica en els altres de tant en tant…

L’esquiada

per

Ethane Vedel_3ème E Lycée Comte de Foix

Aquest hivern vaig anar a esquiar amb el meu pare al Pas de la Casa. Fèiem les pistes de color vermell i algunes de blaves. Començàvem a les deu del matí i esquiàvem fins a les dotze. Llavors, dinàvem en un restaurant que es diu Coll Blanc. Creuàvem fins a les pistes de Grau Roig i com que no vaig estar gaire atent, i no mirava per on passava, vaig caure, amb tanta mala sort que vaig caure damunt de la seva espatlla, tot i que no va ser greu. Vam poder continuar esquiant, però al final del dia vam haver de parar i els socorristes el van acabar enguixant. Allò que semblava poca cosa va significar no poder treballar durant un temps.

Cop a l’esquena

per

Marc Ferreira_3r A  EA 2A Ensenyança Encamp
Tots tenim alguna persona a la qual tenim molta confiança. La persona a la qual li expliques tot. Li confies tots els teus problemes personals, etc. Aquest individu és el teu millor amic o amiga. Doncs imagina’t que aquesta persona, a  la qual no vols perdre per res del món, un dia agafa i decideix de començar a explicar les teves coses més personals per fer-te mal. Suposa que es comença a riure de tu, a dir-te coses que sap que et fan mal. Les comenta amb una persona que sap que a tu no et cau gens bé. Aquest serà el dia que vigilaràs amb la gent amb la qual confies. I et costarà molt tornar a fiar-te d’algú per aquest motiu.

Donar-se un temps

per

Leonor Campos_3r A EA 2A Ensenyança Encamp
No creus que ens hauríem de donar un temps? Això és el que em va dir aquell dia de pluja, tot ennuvolat i ple de trons. De veritat m’estava preguntant si estaria bé donar-nos un temps!? Amb aquella veu tan trista, tan greu, tan cansada m’ho va preguntar. Jo amb els meus ulls plorosos i plens de llàgrimes, no sabia què dir, què fer ni com reaccionar. Els seus ulls també estaven plens de llàgrimes esperant que jo digues alguna cosa. Perquè ni ell ni jo volíem que això passés, però havia de passar sí o sí. Vaig continuar amb un silenci sepulcral. Cada vegada, plovia més i més fort. El silenci regnava entre nosaltres. Vaig acabar dient: SÍ!

Vols dir que és com una casa?

per

Andrea Fernández_4t Col·legi Sagrada Família
Caminant pel bosc amb el cant dels ocells arribes al costat del rierol, t’asseus sobre d’ una pedra, agafes el llibre i et poses a llegir. Parla d’un futur fictici, on tot ha evolucionat i ha canviat. T’està agradant molt, t’abraça amb les seves pàgines. Comences a veure borrós i tot dona voltes al voltant. Del llibre comencen a sortir una espècie d’enfiladisses que se’t posen a sobre, embolicant-te. Tenen unes pues que se’t claven dins la pell, produint una espècie d’anestèsia que t’adorm. Conjuntament amb elles totes les pàgines del llibre es desenganxen i es posen al voltant teu formant un cercle i ja no ets capaç de veure més.

L’ansietat i desig

per

Pol Fernández_4t  Col·legi Sagrada Família
Just quan acaba de complir els setze anys només pensa en el carnet de conducció i la moto que es comprarà. Resulta que la seva tieta li ha regalat la moto que ell fa tant de temps que esperava però encara no la podia conduir ja que no s’havia tret el carnet de conduir, per tant, decideix que quan acabi la setmana anirà a presentar-se a les proves de conducció de moto per treure’s el carnet i també aprovar l’examen teòric. Mentre va passant la setmana, ansiós, decideix fer un passeig d’amagades amb la moto ja que no podia aguantar un segon més sense ella. Decideix sortir i just al primer revolt de la carretera cau per un barranc.

La casa maleïda

per

Rafael Martinho Rodrigues_3r E EA 2A Ensenyança de Santa coloma

Quan passava davant d’aquella casa, ho feia bastant ràpid, ja que des de petit escoltava històries horribles. Només amb recordar els meus amics explicant-les amb màscares per espantar-me, se’m posen els pèls de punta. Però, de cop, vaig sentir una veueta dient “litres”.
Em vaig quedar mirant la casa fins que ho vaig tornar a sentir. Vaig decidir entrar i, en apropar-me a la porta, es va sentir una veu molt greu dient “entra”. Quan vaig entrar tot semblava normal fins que vaig sentir la porta tancar-se, en girar-me vaig veure dos tubs al sostre, dels quals sortien litres i litres de sang mentre s’escoltaven veus rient com si fossin bojos.

La pluja

per

Alex Gamito Gonçalves_3r E EA 2A Ensenyança de Santa coloma

Un dia plujós de primavera hi havia un noi que tornava a casa després de tenir un dels pitjors dies de la seva vida. Havia suspès diverses assignatures i a sobre es va adonar que al seu gatet l’havien atropellat. En arribar a casa no hi havia ningú, tot estava buit i fosc. Va intentar encendre alguns llums però cap funcionava. Al cap d’una estona es van encendre els llums del menjador i va començar a berenar. Però, de cop i volta, es van apagar, va sonar un tro i en aquell mateix moment va sonar el telèfon de casa. Va rebre la notícia que tots els seus familiars havien mort.

Animals i plantes

per

Agharbi Ferdaus_3ème A Lycée Comte de Foix
Pantera, elefant, flamenc, girafa, paó, tigre, os polar, os panda, panda vermell, os bru, os rentador, iguana, gavina, guepard, jaguar, mico, tauró, salmó, llúdria, colom, colibrí, dofí, isard, ratpenat, hiena, linx, foca, morsa, morena, esquirol, granota, tortuga, pingüí, abella, vespa, serp, cobra, cavall, conill, gat, gos, porc, zebra, manta, papallona, pop, calamar, ximpanzé, lloro, vaca, poni, toro, puma, cavallet de mar, gallina, gall, cabra, estruç… Salze arrissat, hortènsia, falguera, gira-sol, avet, pi, roure, bedoll, boix, cirerer, ametller… Si vols tenir cura dels animals hauràs de ser més sensible amb el planeta!

El somni

per

Bryan Alfarela_3ème A Lycée Comte de Foix
Un dia estava dormint i em va despertar el meu pare, dient-me que marxàvem a la muntanya. Emocionat em vaig preparar per a l’excursió. Al cap de 30 minuts vam arribar i vam instal·lar-nos. El meu germà va començar a jugar amb la pilota, el menjar ja estava a punt i vam anar a degustar-lo. Ell semblava no tenir gana i el vam deixar jugant. De cop i volta vaig veure que estava corrent per agafar la pilota. No em va donar temps de reaccionar, malauradament va caure damunt el foc. Tenia la cara cremada. De cop i volta el vaig abraçar i vaig adonar-me que tot era fruit de la meva imaginació. El patiment s’havia acabat. També el somni.

Inseguretats

per

Jan Regada Hierro_4t B Col·legi Mare Janer
Les mans em tremolen. No soc aquí. Estic a dins. És molt gran, a la vegada, petit, agradable i fatigós. Ho tinc en un racó i no puc esborrar res. No és la primera vegada ni l’última. Noto una fredor que no em deixa el cos, i una escalfor que no em deixa que surti de dins. Sé què vindrà, però no en quina forma. El temps no et fa vell, però sí fa oblidar-te’n, amb ulls tristos, amb braços lents, amb ànima que pesa i amb ment viatgera. Un record distingit se m’apropa i m’arrossega, i penso que no el podré oblidar mai. Em persegueix com una ombra, nit i dia, aguaitant el moment indicat. Se’n va, però per tornar i deixar una altra ombra.