e_640

Elisa Mevel Baudry_3ème H Lycée Comte de Foix
El dia a dia d’un alumne consisteix a despertar-se d’hora, esmorzar, agafar l’autobús, arribar a l’escola i esperar l’hora de l’esbarjo. Quan s’acaba, cal tornar a classe i fer veure que s’escolta el professor desitjant que arribi l’hora de dinar per poder menjar amb els companys. Després de les classes, l’únic que volem és arribar a casa i fer una migdiada fins que els pares ens avisin per anar a sopar, però no la podem fer perquè hem de fer els deures, estudiar per als exàmens i mirar si hi ha alguna novetat a les diferents aules de classroom que tenim. Esgotats, sopem i anem a dormir perquè l’endemà cal tornar-hi.

Alba Mossoll Cuerva_3ème H Lycée Comte de Foix
Bon dia, avui us ensenyaré a fer uns macarrons amb tomàquet ja que és un dels pocs plats que sé fer. Primer, es posa aigua a bullir dins una olla. Un cop bulli, s’hi afegeixen els macarrons. Normalment, s’ha d’esperar entre 10 i 15 minuts perquè estiguin fets. Passat aquest temps, s’han d’escórrer els macarrons i ficar-los una pastilla de mantega perquè tinguin més gust. Després, a la mateixa olla on hem cuinat els macarrons, escalfem la salsa de tomàquet. A continuació, ho barregem tot dins l’olla i li fiquem sal. Per finalitzar, podem emplatar-los amb elemental, parmesà, orenga o, fins i tot, pastanaga. Bon profit!

Leonardo M. Silva da Costa_3r B Colegio Español María Moliner

Dimarts 13 de setembre del 1971 la seva àvia es va quedar embarassada. Feia dos anys que ho intentava. Els altres tres fills que havia tingut s’havien mort durant el part. A aquesta noia li van posar Maria del Carme, però li deien Carmeta perquè era la més petita de tot el poble (que no gaire gran, per cert).
Quan va tenir uns vint anys es va quedar embarassada com la mare i va perdre el fill, que s’hagués dit Fernando. L’any 2007 va aconseguir tenir un fill, el Leonardo. Quan va fer set anys va tenir un accident molt greu, però casualment va sobreviure. El seu pare, la seva mare i la seva germana no van tenir la mateixa sort.

Giovana Ribeiro Mota_3r B Colegio Español María Moliner

Un dia, dos nois, que anaven al mateix col·le i sempre es barallaven i sempre passaven de tot, es van trobar pel carrer i es volien pegar. Mentre s’estaven pegant va passar un cotxe i en va atropellar un. El nen plorava perquè sabia que se n’aniria a un centre de menors. Quan va sortir del centre, va anar a la tomba del noi i es va lamentar de tot allò que havia passat. Es volia suïcidar. Quan ho anava a fer es va sentir un crit que deia: “Corten.” Era un director de cine que estava rodant una pel·lícula. El director li va dir que l’escena havia de ser el més realista possible i ell es va enfadar i se’n va anar per sempre.

Jana Hernández_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
Camino, caic, m’aixeco, torno a caminar amb el cap amunt i el mentó alt. Hi ha gent que em pregunta si estic bé mentre que d’altres em miren amb una cara estranya o de pena, sense entendre per què ho torno a intentar. Pot ser que el millor sigui rendir-se. Estic estirada al llit, veig un manyoc al coixí, pensava que el procés seria més lent. Les parets blanques de l’hospital em fa tenir una sensació de claustrofòbia. Encara que vinguin familiars cada dia la soledat no se’n va, segueix present, acompanyada de les llàgrimes a la nit. Res és fàcil, amb un càncer tot es complica, però rendir-se no és la solució. Lluitar és de valents.

Anna Guiral_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
La festa d’aniversari dels quinze anys de la meva amiga va ser d’allò més divertida perquè no s’esperava que vinguessin molts dels seus amics. La seva mare, sense que ella se n’adonés, va convidar tots els seus amics amb el seu propi mòbil i així i tot no ho va veure venir. La meva amiga venia d’una època complicada, ja que havia estat hospitalitzada durant molt temps i no teníem clar com evolucionaria. Ara és molt feliç, ha fet nous amics i estem al seu costat. Els quinze anys per ella marquen una nova etapa; l’adolescència. Jo tinc la gran sort de veure-ho i gaudir-ho en primera persona. Ara té un futur i l’hem de gaudir.

Adrià Julián Alves_3r A Col·legi Sant Ermengol
Un nen de 15 anys de l’escola Sant Ermengol es queixa que les classes comencen molt aviat i que els patis són molt curts. El nen viu a Encamp i cada setmana s’ha de despertar a les 6.00 i creu que és molt aviat. Creu que seria millor que les classes comencessin a les 9.00 del matí perquè així té més temps per descansar. També diu que els patis són massa curts, proposa que els patis siguin més llargs.

Martí Bordes Miró_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
En tot el temps que he viscut, he tingut molts amos: des de persones riques fins a persones increïblement pobres; però avui us explicaré la història de l’emperador Suizei.
Aquest emperador, segur del que feia, em va demanar si podia veure la seva mort. Jo li ho vaig concedir. Era una mort sanguinolenta, enmig del camp de batalla. Això el va calmar durant una estona, va pensar un segon desig i al final em va exigir: “Vull que m’acompanyis en totes les meves batalles i siguis el meu conseller fidel.” Com a últim desig, va voler veure un altre cop la seva mort; ara en un llit, malalt i ple d’arrugues pel pas del temps. Jo era al seu costat.

Rodrigo Pazos Domínguez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Són un món estrany on totes les teves fantasies i la teva imaginació són lliures. No hi ha cap norma ni obstacle, tu ets Déu, qui ho governa tot. Qui tot ho veu. No importa el que passi als somnis, no tens fam, ni set, ni tens cap necessitat, ni pots patir, ni pots morir. La teva realitat i la realitat exterior es fusionen en una, i és quasi impossible diferenciar-les. No saps quan estàs somiant i quan estàs despert, què pots fer i què no. Tot és un simple somni? Res existeix com a tal, no puc morir. És el meu somni. Coneixeu el somni de la caiguda? Aquell que creus que caus i et despertes? Bé, doncs estic a punt de despertar-me.

Kimberly Lustina Ganal_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Vaig marxar a Miami pensant en ell, el noi que més feliç m’havia fet. Després de la ruptura, durant tot el viatge, sentia que aquest estiu no seria el meu… però m’equivocava. Vaig arribar, estava trista, tot era diferent. Van passar dues setmanes, ja començava a conèixer gent nova. Els dies els vaig passar fent caminades per la platja, amb grans rialles i festes, amb amics i família. Vaig tornar a Andorra i tenia por de tornar a veure el noi en qui tant havia pensat. El vaig abraçar, sentia la calor dels seus braços, l’amor i la pau que em feia sentir. Vam discutir i no vam tornar a parlar més. Vaig escollir continuar pel meu camí.

Aleix Herrera_3ème G Lycée Comte de Foix
Era l’any 1899, a Amèrica. La meva banda i jo vam voler atracar un banc de Saint Denis. Vam passar moltes setmanes preparant l’atracament fins que vam decidir de fer-lo. Va anar tot molt bé, l’únic problema va ser que en Mica ens va trair. En Mica va matar violentament l’Arthur després d’aquella dura baralla. A la muntanya, vaig estar uns quants mesos entrenant-me per matar aquell traïdor i quan estava tot organitzat i estava a punt de fer-ho, la meva mare em va dir que era l’hora de sopar i que havia de parar de jugar a la consola, perquè portava tota la tarda jugant. Al final no vam poder matar aquell traïdor.

Katerina Trias_3ème G Lycée Comte de Foix
Menteixes amb previsió, menteixes per civisme, menteixes per educació, menteixes per quedar bé, menteixes perquè és el que t’han ensenyat a fer, menteixes perquè veus que encara que tothom diu que vol la veritat, aprens que no la vol realment, menteixes en general perquè és el que et convé… Ens mentim a nosaltres mateixos pensant que som els protagonistes del món, que som el centre d’atenció. Estem tan centrats en el nostre personatge que a vegades és fàcil oblidar que totes les persones que hem vist al llarg de la nostra vida, també es mentien pensant que elles mateixes eren les veritables protagonistes.