e_640

Rafael Martinho Rodrigues_3r E EA 2A Ensenyança de Santa coloma

Quan passava davant d’aquella casa, ho feia bastant ràpid, ja que des de petit escoltava històries horribles. Només amb recordar els meus amics explicant-les amb màscares per espantar-me, se’m posen els pèls de punta. Però, de cop, vaig sentir una veueta dient “litres”.
Em vaig quedar mirant la casa fins que ho vaig tornar a sentir. Vaig decidir entrar i, en apropar-me a la porta, es va sentir una veu molt greu dient “entra”. Quan vaig entrar tot semblava normal fins que vaig sentir la porta tancar-se, en girar-me vaig veure dos tubs al sostre, dels quals sortien litres i litres de sang mentre s’escoltaven veus rient com si fossin bojos.

Alex Gamito Gonçalves_3r E EA 2A Ensenyança de Santa coloma

Un dia plujós de primavera hi havia un noi que tornava a casa després de tenir un dels pitjors dies de la seva vida. Havia suspès diverses assignatures i a sobre es va adonar que al seu gatet l’havien atropellat. En arribar a casa no hi havia ningú, tot estava buit i fosc. Va intentar encendre alguns llums però cap funcionava. Al cap d’una estona es van encendre els llums del menjador i va començar a berenar. Però, de cop i volta, es van apagar, va sonar un tro i en aquell mateix moment va sonar el telèfon de casa. Va rebre la notícia que tots els seus familiars havien mort.

Agharbi Ferdaus_3ème A Lycée Comte de Foix
Pantera, elefant, flamenc, girafa, paó, tigre, os polar, os panda, panda vermell, os bru, os rentador, iguana, gavina, guepard, jaguar, mico, tauró, salmó, llúdria, colom, colibrí, dofí, isard, ratpenat, hiena, linx, foca, morsa, morena, esquirol, granota, tortuga, pingüí, abella, vespa, serp, cobra, cavall, conill, gat, gos, porc, zebra, manta, papallona, pop, calamar, ximpanzé, lloro, vaca, poni, toro, puma, cavallet de mar, gallina, gall, cabra, estruç… Salze arrissat, hortènsia, falguera, gira-sol, avet, pi, roure, bedoll, boix, cirerer, ametller… Si vols tenir cura dels animals hauràs de ser més sensible amb el planeta!

Bryan Alfarela_3ème A Lycée Comte de Foix
Un dia estava dormint i em va despertar el meu pare, dient-me que marxàvem a la muntanya. Emocionat em vaig preparar per a l’excursió. Al cap de 30 minuts vam arribar i vam instal·lar-nos. El meu germà va començar a jugar amb la pilota, el menjar ja estava a punt i vam anar a degustar-lo. Ell semblava no tenir gana i el vam deixar jugant. De cop i volta vaig veure que estava corrent per agafar la pilota. No em va donar temps de reaccionar, malauradament va caure damunt el foc. Tenia la cara cremada. De cop i volta el vaig abraçar i vaig adonar-me que tot era fruit de la meva imaginació. El patiment s’havia acabat. També el somni.

Jan Regada Hierro_4t B Col·legi Mare Janer
Les mans em tremolen. No soc aquí. Estic a dins. És molt gran, a la vegada, petit, agradable i fatigós. Ho tinc en un racó i no puc esborrar res. No és la primera vegada ni l’última. Noto una fredor que no em deixa el cos, i una escalfor que no em deixa que surti de dins. Sé què vindrà, però no en quina forma. El temps no et fa vell, però sí fa oblidar-te’n, amb ulls tristos, amb braços lents, amb ànima que pesa i amb ment viatgera. Un record distingit se m’apropa i m’arrossega, i penso que no el podré oblidar mai. Em persegueix com una ombra, nit i dia, aguaitant el moment indicat. Se’n va, però per tornar i deixar una altra ombra.

Alma Ibáñez Prieto_4t B Col·legi Mare Janer
Pensava en ell, en el seu rostre, en els seus ulls, en les seves mans, en el seu record. Cercava en el meu cap moments al seu costat. Però tot em recordava a l’últim any, quan tot va començar a enfosquir-se. Ho recordo tot, com si fos ahir. Sentia ràbia pel que va passar i, alhora, enyorança, perquè el volia amb mi. Egoisme era l’únic que quedava entre nosaltres. Els dos volíem ser feliços i no ens importava el que l’altre sentia. Volia tornar a veure el seu somriure i escoltar de nou la seva veu. Tornar a estar junts, encara que ni a un ni a l’altre ens fes bé. Necessitava abraçar-lo un cop més, tot i que sabia que vindria un adeu.

Luca Stejar Cereghini Trifu_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Cec, sord i mut. Té una sensació d’impotència i de no tenir el control sobre ell mateix, però a la vegada se sent a gust. Es troba immòbil, davant de l’Abisme, i no vol anar cap allà. Viu aventures, i experiències impossibles, que poques vegades tenen sentit, i es deixa portar, fins que escolta un soroll fort, estrident, repetitiu i agut. Nota com l’Abisme l’envolta, a poc a poc. L’Abisme s’obre i es tanca per moments, però ell ja no viu aquelles aventures i fantasies. De vegades veu llum, de vegades veu foscor. Però l’únic que a ell li preocupa és el temps. I en aquell moment s’adona que ningú mai no ha dit que l’Abisme fos fosc.

Noa Borrego Gispert_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Tot començà en un pis que un noi compartia amb una noia jove. La noia amb què compartia pis era una mica rara i ell es pensà que el mataria. Doncs decidí avançar-se a ella. El dia que ella va marxar de viatge, va decidir actuar. Passades unes hores li va rastrejar el telèfon i veié que era a prop. Sense pensar-ho va sortir al balcó i es va penjar. En arribar, la noia sortí al balcó i es quedà paralitzada. La policia interrompé el silenci i l’esposà. Ella es defensà dient que hi havia una càmera al balcó, ja que amb les seves pròpies paraules no la creien. La policia veié la càmera i descobrí la veritat i veié que era un suïcidi.

Noa Cortés Romero_3ème I Lycée comte de foix
Era un dia normal, la Xènia havia anat a l’escola, el que li feia molta por ja que li feien bullying. Sempre que arribava s’amagava als lavabos perquè ningú la veiés, i s’esperava fins que toqués el timbre, com cada dia. Un dia va arribar una noia, la Carla, era alta i molt guapa. La Carla va veure com la Xènia sempre després de classe s’amagava als lavabos i com li feien bullying. Llavors va decidir de defensar-la i començar a parlar amb ella. Des d’aquell dia es van fer molt amigues, i la Xènia va començar a sociabilitzar-se. Gràcies a la Carla, la Xènia era molt més feliç, no s’amagava més als lavabos i ja no l’assetjaven més.

Aleix Guil_3ème I Lycée comte de foix
Un dia vaig sortir amb vaixell i vaig voler explorar a alta mar. Vaig estar navegant durant unes hores. Vaig parar per dinar i per veure els peixos. Vaig decidir tirar algunes restes al mar. De seguida van arribar peixos de tot tipus com dorades i oblades. Als pocs minuts van començar a venir depredadors com les barracudes i les tonyines per atacar-los. Als deu minuts van arribar taurons. Vaig estar durant un hora admirant aquell espectacle fins que de cop, vaig veure una ombra arribar. Aquella ombra cada cop s’apropava més, i va saltar fora de l’aigua. Des d’aquell dia, mai més he tornat a veure una criatura tan majestuosa.

David Garcia_3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp
Un àngel va sortir vestit de llum i ens va dir que el seguíssim, que jo i el meu amic érem joventut. Vam caminar cap endavant. Vam arribar a una ciutat, les portes eren de perla i el mar era cristall. Els carrers eren d’or, un or impressionant, or celestial. De cop, algú em va tocar l’esquena. Era la meva vella mare i vaig començar a plorar. Em va tocar la cara i em va dir que no plorés, que algun dia ens veuríem, però que havia de marxar. Ara viu lluny i la trobarem a faltar, vaig anar corrent a abraçar el meu amic i em feia mal el cor, em va xiuxiuejar a l’orella que aquí a dalt estava millor.

Biel Estrada_3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp
Ell estava allà, sol, sense ningú amb qui compartir mirades ni paraules. Però estava convençut que volia fer-ho, mai ho havia tingut tan clar. Mai havia estat tan a prop d’allò anomenat col·lapse, de la fi de tot el que coneixia fins al moment, de les seves pors, de les seves penes, de totes les seves injúries. Tot pel que ell havia lluitat i s’havia sacrificat des de petit estava a punt de desaparèixer. Finalment ho va fer. Aquells breus instants per ell van ser eterns. Totes les imatges de la seva vida van passar davant d’ell, però al final del viatge la llum ho va destruir tot.

Nil Romero Segura_3r C COL·LEGI MARE JANER
Benvolgut cap de feina, A causa de la crisixytkm econòmicauwva quez<5gl estem vivint, li demanotf4mkl,- amablement.5a< un augment del,ljy meu sou. Aprofito l’avinentes4gwl,rjgna per saludar-lo atentamñ `´., Joan
Bon dia, Joan, Entenc que vol que li apugi el sou, però tampoc cal que per això tingui una paràlisi cerebral o un atac de cor. Es troba bé? Vol algun medicament? Pel que fa al sou, l’hi puc apujar un màxim del 10%.
Atentament, Antoni. Benvolgut cap de feina, Em complauxs6tiij sentir això. I no, no m’està venint cap atac de corcsukm ni cap paràlisi, és tot culpa-´ñ.utz< del meu gat. Li agrada posar-se al meu teclat. Cordialment, Joan

Lucia Fraile Mateos_3r C Col·legi Mare Janer
De cop i volta, tot es va tornar fosc, tot va perdre el sentit. De sobte em trobava sola, envoltada de tanta gent, tanta gent estranya, gent que jo mai havia vist. Però d’un moment a l’altre tothom va desaparèixer, en aquell lloc ja no hi quedava ningú. Només hi era jo, allà sola. De sobte una brisa fresca va recórrer tot el meu cos. Què era aquella sensació? Vaig sentir una veu dolça que cridava el meu nom, una veu que em va transportar a la meva infància, una veu que feia molts anys que no sentia, que lluitava per recordar. Ara el fred s’ha transformat en caliu, ara ja soc on sempre havia volgut ser, amb ella.