e_640

IGOR MAIA_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ahir vaig entrar al casino per primer cop, amb una moneda que havia trobat al carrer i una mica de sort. Tot va començar bé, ho guanyava tot i no feia res. Però el crupier em mirava estrany, com si ja em conegués. Quan vaig apostar l’última fitxa, em va somriure i va dir: “Ja tornes a jugar?” Em vaig mirar les mans, eren velles, arrugades, com si hagués jugat moltes més partides, i quan va caure el dau vaig veure que la sort no era meva, era seva. Des d’aquell moment no he tornat a jugar al casino, cada moneda que em trobava al carrer em feia pensar com vaig començar a jugar, i tota la història que vaig fer en el meu millor moment. 

JOHN LIMON_3r C EA 2A ENSENYAÇA D’ENCAMP

Una nit, el Jacob es va despertar perquè havia sentit un soroll molt estrany. El Jacob va llevar-se per investigar i en arribar a la cuina es va trobar una persona o alguna cosa que tenia forma de persona. Era un monstre molt fastigós i al Jacob no li va agradar. Va agafar un ganivet i el va apunyalar per tot el cos. Se’n va anar a dormir després de matar-lo, tot cansat i satisfet per haver aconseguit matar un monstre fastigós. En despertar-se, pàl·lid i temorós, va acordar que no vivia sol i que era esquizofrènic.

SIENNA BROWN_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui és dimarts 27 de novembre, ahir va ser un dia diferent dels altres dies de col·le. Em vaig despertar a les 7.00, vaig menjar i a les 8.00 i vaig anar amb bus fins al col·le. Arribant al col·le, estava plovent, no en tenia gens de ganes, teníem uns horaris tràgics: francès, física i química, svt… Eren les 10.30, dues hores al col·le i ja no podia més, va ser en aquell moment que vaig decidir que m’escaparia del col·le! Durant l’hora de menjar vaig anar darrere del col·le, on no hi havia ningú, allà és on vaig veure la porta. Aquella porta era l’única manera de sortir del col·le sense que ningú se n’adonés, vaig obrir la porta i vaig marxar.

LUCIA NOGUER_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Un grup d’amigues, una adolescència entre mig. Nois, baralles, interessos, popularitat… s’interposa en l’amistat d’avui en dia. Vaig pel carrer i veig les amistats que semblen inseparables, però sols són per aparentar alguna cosa o interessos i escolto com es critiquen pel darrere. Cada vegada estem normalitzant més aquest tipus d’amistats. Cosa que no entenc, perquè és el començament d’una amistat tòxica. Trobo que ningú es mereix una amistat com aquesta. Es critiquen molt les relacions tòxiques, però no se’n parla prou. En un món així, soc fidel a les amistats amb confiança mútua. Escoltar, ajudar, amistat, comprensió, respecte…

MARC RIART SEGARRA_3r B COL·LEGI MARE JANER

El futbol és la gran passió de la meva vida. Quan entro al camp, cada vegada sento una sensació molt intensa, com si tot el que hi ha fora desaparegués. M’agrada jugar amb els meus amics, passar la pilota, córrer i lluitar per cada jugada. Quan marco un gol, o el fan els meus companys, és com si el cor m’explotés de l’alegria. I quan guanyem un partit, la sensació és increïble: tots cridant, abraçant-nos i rient. Però el millor del futbol no són només els gols, sinó l’amistat i els moments que compartim. Per mi, aquest esport no és simplement un joc, és una part de mi, ja que és quan més gaudeixo dels amics i de situacions úniques.

CHLOÉ MOGNI ROMERO_3r B COL·LEGI MARE JANER

Una altra vegada.  Amb qui em quedo? Amb qui m’agrada? O perdono l’anterior? Em vaig preguntar a mi mateixa. El meu cor i el meu cap tenien un dilema, un deia que tornés a creure en l’amor. L’altre, que donés una oportunitat a aquell noi. I vaig caure en la temptació del nou amor. I em vaig començar a preguntar: Per què tu? Per què tu? Que ets tan a prop i tan lluny al mateix temps. Per què tu? Que em dones senyals que confonen el meu cor. Per què tu? Que el teu somriure em fa desfer-me de tendresa. Per què tu? Que em fas saltar d’emoció. Per què tu? Que fas que el meu cor s’acceleri. I de cop me’n vaig adonar: M’he enamorat de tu. 

NIL GARAL BARÓ_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Sempre hi ets, de vegades, amb més o menys presència. Sempre apareixes quan ningú s’ho espera: ets un mur pel costat dret. Quan no hi ets, milers de persones et busquen després. Ets l’encert d’un equip que mai perd. La teva capital és París, però ara portes el blaugrana i ets més feliç. T’has enamorat d’una altra capital llunyana a París, d’una ciutat de platja i mar. París ha quedat enrere. Ets velocitat, ets risc, ets un foc viu. Quan t’equivoques et jutgen, quan brilles t’aclamen. Ja no ets fill de París. Ara ets defensor d’un somni més gran: el del Barça. El mur fort és Kounde.

ELLA GEA DOONAN_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Em trobo en una sala fosca, encenc el llum, baixo les escales i no hi ha ningú. Busco per tota la casa, estic sola. Entro a la cuina per agafar un got de llet i veig una nota sobre la taula, diu que han sortit a comprar. Però és impossible, avui és festiu i no hi ha res obert. Llavors els truco, surt el mòbil està fora de servei. Em començo a preocupar. On són els meus pares? Els ha passat alguna cosa? Decideixo esperar una estona, potser ho estic somiant, potser no els ha passat res. Al cap de dues hores s’obre la porta i entren. Al veure’m em pregunten per què no soc a l’escola.

MIAH ESTRELLA PONT_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

La Nora es mirava al mirall del passadís cada vegada que passava pel passadís. Un dia, quan es preparava per sortir, es va mirar al mirall i va veure el seu reflex somrient abans que ella ho fes. La noia va pensar que eren coses seves, tot i que va recordar un incident semblant una nit fa molts mesos. L’endemà a la nit, va decidir tancar l’habitació amb clau per sentir-se més segura. El matí següent es va mirar de nou al mirall abans de baixar a esmorzar i, en tornar de la cuina cap a la seva habitació, una ombra va sortir del mirall i se la va endur. De sobte, es va despertar a la seva habitació amb els seus pares mentre li cantaven “feliç aniversari”.

MIREIA VALLS_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

A la matinada, una dona s’aixeca amb un soroll. El timbre del telèfon. Tot seguit, agafa la trucada. De sobte, una veu greu d’home li diu: “T’estic veient, portes un pijama negre.” S’espanta, però no fa cas, ja que pensa que és una broma de mal gust. Tot i això, no aconsegueix tornar-se a dormir, així que decideix agafar el mòbil per mirar les xarxes socials. Passa una estona fins que li arriba un missatge. Amb el cor accelerat, el llegeix. De cop i volta, una llàgrima seva cau. Una foto seva d’aquell mateix instant es reflecteix a la pantalla. S’espanta. “Estic sola a casa, avui”, pensa. S’escolten passos, algú obre la seva porta i es comença a apropar.

UNAI PINTO_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

A la muntanya, habitualment, trobàvem cabirols, esquirols, ovelles i algunes serps. Però vam sentir sorolls molt estranys, com d’un animal enorme. Quan vam arribar al llac, ens vam separar per pescar tranquil·lament sense molestar-nos. Vaig tornar a sentir sorolls, vaig pensar que podia tractar-se d’un os però no estava a prop nostre, ni el vèiem. Llavors, el meu amic i jo vam decidir fer la volta al llac i vam trobar cadàvers d’alguns animals. Generalment, no hi ha cabirols a 2.300 metres i ens va semblar estranyíssim trobar-ne de morts. Ja de baixada, van començar a caure pedres i branques d’arbre. Vaig sentir calma en arribar a casa.

LARA MACHADO PINTO_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Era el dia del meu aniversari, tot estava preparat per a l’ocasió. Estava asseguda, emocionada perquè arribessin els meus amics, quan de sobte vaig sentir uns cops a la porta. Vaig obrir, eren tots els meus amics ja preparats per a la festa! Estàvem tots gaudint ben feliços… De cop i volta, la finestra es va obrir, i una carta va posar-se a sobre la taula, vaig ser l’única que se’n va adonar. Em vaig allunyar una mica per llegir-la… La cara se’m va transformar quan vaig començar a llegir “Aniversari fatal”. Vaig llegir ràpidament “Aquesta mitjanit, passarà alguna cosa”. La llum es va apagar i només jo sabia que no era una casualitat.

ERIC MENDEZ SERRANO_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Com cada dia estava tancat entre les quatre parets, esperant que fossin exactament dos quarts de sis i passessin a donar-me menjar. Notava que aquell era un dia diferent. Feia més sol, les parets estaven més netes i des de la finestra es veien uns ocells cantant. Van acabar sonant dos quarts de sis i no hi havia ningú present. En aquell moment em van passar moltes coses pel cap, com que ja era lliure, que arribaria al mar… Al final es van fer dos quarts de vuit i ja em trobava panxa enlaire, mort flotant a l’aigua. Així és la miserable vida d’un peix.

LUCIA LOURENÇO HEREDIA_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Vaig arribar a casa i em vaig quedar paralitzada. El sofà estava ple d’un líquid vermell fosc, tot escampat per terra i per la paret. Les plomes del coixí flotaven a l’aire, i la finestra estava trencada, amb els vidres repartits per terra. L’aire fresc em tocava la cara mentre jo ho mirava tot amb por. Vaig intentar recollir una mica abans que algú arribés i em veiés així, com si m’hagués tornat boja. De sobte, el meu gos va passar corrent davant meu… amb un pot de pintura enganxat a la pota. Em vaig calmar, però llavors la cortina es va moure i tot allò va ser real. 

NATÀLIA ROSILLO COSTA_3r C COL·LEGI MARE JANER

Una porta s’ha obert. El record de petita i de gran continua sent el mateix. Et veig dins meu, et sento dins meu. Ho expresso a través del moviment, la dedicació, la tècnica, l’esforç, tot gràcies a tu. Quan pujo a l’escenari et veig com una llum mentre em moc i em guies pel camí. Cada pas que dono em fa continuar estant viva i avançant en el meu recorregut. Saber que em veus, que em cuides i em protegeixes, em fa tindre més energia i poder avançar com a persona, assemblant-me més a tu. El teu record no s’apaga, es converteix en el foc que em fa continuar brillant i ballant en tot moment. Gràcies per estar sempre al meu costat. 

AGUSTÍ ALBAREDA VILARÓ_3r C COL·LEGI MARE JANER

És un dia normal, passejant com sempre i pel mateix lloc de sempre, per escampar l’aire, no em sento bé, estic estrany. Alguna cosa no va bé. No li dono importància. Arribo i me’l trobo davant la porta amb un somriure de punta a punta. Llest per jugar, però caic de patac a terra, no em puc despertar. Me’n vaig sense acomiadar-me, però no sé on he anat a parar. Veig coses, més aviat, records inoblidables en què m’ho passo molt bé, però no puc tornar, ho veig tot fosc. Començo a notar que els records se me’n van, es van esborrant, van desapareixent. El mateix va passar-li al meu avi, però no en sabia l’experiència. 

VITHOR VILELA_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Un dia el Marc, un jove de 19 anys, estava al carrer tornant a casa i va trobar un senyor molt vell que demanava almoina, i li va donar algunes monedes. En girar la cantonada es va tornar a trobar amb aquell home però ara acompanyat de tres més. Li van demanar que els donés tot el que portava a sobre, el moneder, el rellotge, el mòbil… No podia creure el que li estava passant. Per sort en aquell moment va passar una patrulla de la policia. Els quatre lladres van acabar a la presó i en Marc va recuperar les seves coses. 

ADRIÀ SALA_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

El marcador era 2-2 i faltava un minut. La pilota cremava als peus. El rival feia pressió alta i no ens deixava respirar. Un dels nostres la va recuperar i me la va passar ràpidament. Amb un control curt vaig esquivar el jugador que em tancava el pas. Per sort vaig veure el nostre ala desmarcant-se per la paral·lela. Vaig fingir el xut, el defensor va mossegar i amb l’exterior li vaig filtrar la passada justa. Jo vaig intentar arribar però… Ell va arribar abans que jo i que el porter, amb un toc suau, va empènyer la pilota dins per poder marcar el 3-2 i guanyar el partit. L’explosió d’alegria va ser immensa: no era meu el gol, però la jugada sí. 

ALEJANDRO TASSET_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, el dilluns 9 de febrer de 2000, en Pol, un noi que acabava d’acabar els seus estudis, va sortir a buscar feina; ja era hora de començar a guanyar alguns diners. Va baixar de casa i va pujar al cotxe, però en seure va veure un estrany paquet de cartró al seient. Li va semblar molt estrany: com havia arribat allà? Què hi havia dins? Va reflexionar i no el va voler obrir, tenia por que fos una bomba o alguna cosa dolenta. Va llençar el paquet a la brossa, però l’endemà hi tornava a ser. El va llençar al riu… i, misteriosament, continuava apareixent, com si tingués vida pròpia, cosa que va fer que en Pol es preguntés què estava passant.

GONÇALO LOURENÇO_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa un any em va tocar la loteria: cinc milions d’euros. Era el millor dia de la meva vida. Li vaig donar un milió a la meva família, que es va comprar una casa, tres cotxes i se’n va anar de vacances. Però jo tenia altres plans: volia ser president del Barça. L’únic problema eren els contactes. Vaig investigar durant setmanes fins que, un dia, em van trucar de les oficines del Futbol Club Barcelona i em van contractar. Quatre mesos després, amb la temporada acabada, vaig anar de vacances al Brasil. Vaig pujar una muntanya, em vaig preparar per saltar amb el paracaigudes… i, en tocar terra, vaig caure del llit.