e_640

EDITH DA SILVA RODRÍGUEZ_3r A COL·LEGI MARE JANER

Un autocar. Una nena. Cinc nois. Tres noies. Una paraula. Un cervell. Una memòria. Una nena amb personalitat. Una nena amb una vida. Amb una vida envejable. Una paraula que es torna una frase. Una frase que es converteix en una història. Una història que es transforma en l’obstacle d’una vida. Un cervell diferent. Un cervell amb unes capacitats increïbles. Un cervell on tot el que hi entra no en torna a sortir. Una memòria que emmagatzema imatges i paraules. Una memòria que recorda. Una memòria que no oblida. Uns personatges sense cor. Uns personatges sense vida, tot i que la cobren a canvi de ferir la d’una nena. 

JAN GONZÁLEZ_3r A COL·LEGI MARE JANER

Molts cops a la nit encara m’imagino quan era molt petit.
El que més m’agradava era jugar amb els meus amics, també passar temps amb la família i passar-m’ho bé. Ara que ja soc més gran no puc gaudir d’aquells privilegis que tenia abans. Ara he de fer deures i estudiar per treure bones notes i no em vull ni imaginar el que hauré de fer més endavant. Si pogués, tornaria a ser un nen. Ho tornaria a fer per gaudir d’aquells moments. Però com que no puc, crec que hauré d’esforçar-me molt a l’escola per després tenir una feina i poder-me fer responsable de mi. Perquè… si al final la majoria de gent ha pogut, crec que jo també podré.

MELISSA MARASIGAN BATHAN_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Els ulls mai menteixen, em van dir, però cada vegada que em deia que m’estimava els seus ulls semblaven sincers. Fins que aquell dia vaig veure com m’enganyava. L’endemà el vaig confrontar preguntant-li: —Digues la veritat, m’estimes? —mentre el mirava als ulls. —Per què em preguntes això? Jo t’estimo molt! —va respondre evitant la meva mirada. —Mira’m als ulls! —T’estimo de veritat! —va respondre amb un to molest. —Ja no vull res més amb tu —vaig dir metre plorava. A casa, la meva mare em va eixugar les llàgrimes mentre m’explicava que els seus ulls m’havien mentit. Va dir: “l’amor és l’únic secret que els ulls no poden amagar”.

HUGO JORDAN FERNÁNDEZ_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Japó, una ciutat gegant amb molta gent educada i alguns extravagants. Ell estava al metro amb la família i amics de la mare. De sobte, un tsunami de persones de blanc i negre es van interposar al mig del grup i ell es va perdre. Es va preguntar què podria fer en aquella situació. Mentre se li entumien els ulls, un senyor gran el va trobar i li va preguntar què li passava, però el nen no entenia res, ja que el senyor era japonès, encara que no se l’entengués res, el senyor el va portar a la policia del metro. Ell estava molt esverat, però per sort un dels amics de la mare el va trobar i el va portar amb el grup.

Mariana Sofia Dos Santos  _3r A Lycée Comte de Foix

Sempre recordaré aquell fantàstic dijous. Van ser dos segons que quedaran gravats a la meva retina. Era elegant, atractiu, seductor, fibrat i molt esportista, però també amable, agraït i sempre disposat a donar un cop de mà. Tenia una mirada fascinant i uns llavis carnosos, era un encant de persona. Em vaig enamorar perdudament d’aquest noi. Vam començar a parlar i les nostres converses van ser genials. M’alegrava els dies amb el seu somriure  provocador i la seva mirada penetrant, els seus ulls eren la meva inspiració. Poc temps després va començar la nostra relació, una història d’amor increïble que ja fa part del meu dia a dia.

Leyre  Da Silva _3r A Lycée Comte de Foix

L’amor, l’amor pot ser molt bonic com a les pel·lícules i contes que ens llegien els nostres pares quan érem petits, o molt tràgic, com Romeu i Julieta. La vida ens porta moltes vegades per camins desconeguts, que ens van endinsant pel camí de l’amor. Bogeria, insomni, timidesa, crueltat! L’amor és aquell sentiment que t’empeny i no saps com reaccionar, que et pot portar a fer coses tan increïbles com en el cas de la Gemma que li va treure el més especial que tenia en David, la seva preciosa filla, la Cristina. A  dia d’avui en David no sap res, segueix perdudament enamorat de la Gemma i donen per perduda la Cristina. Crueltat!

Ruben Miguel Alves Lopes_3r B Col·legi Maria Moliner

Estàvem esperant la meva mare davant d’una gasolinera quan, de sobte, vam sentir una noia cridant per un passadís de l’establiment que no porta enlloc. Quan ens vam girar vam veure una noia donant cops de puny a un grup d’homes. Al cap d’una estona, va arribar una patrulla d’urbans i la senyora estava furiosa i va començar a barallar-se amb ells. La van detenir per agressió. Quan va acabar la pel·lícula em va agradar molt, i als meus pares també. L’endemà a la tarda va passar el mateix. Vaig pensar que era de veritat una altra vegada, però al cap d’una estona es va acabar la pel·lícula. I així van ser tots els dies de la meva vida.

AURIA BOSA ROCA_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Des de fa un mes tinc el mateix malson. Estic a l’interior d’una casa d’on no en puc sortir i sento passes. Li vaig dir el que em passava a un amic. Immediatament es va posar a plorar i em va confessar que a ell li passava el mateix. Aquella nit vam decidir dormir junts. Vaig tenir aquell malson i sentia les passes cada vegada més a prop, fins que vaig intuir la presència d’una figura negra i em vaig despertar de cop. El meu amic havia desaparegut. Atemorit, vaig sortir de l’habitació. Sentia el cor bategar fort. Estava dins d’aquella maleïda casa i sentia que la figura negra s’apropava. Era el meu amic, que volia acaba amb mi.

Dúnia Mayo_3r D EA segona ensenyança d’Ordino

Vet aquí que una vegada hi havia un dibuixant que es va comprar un nou quadern per dibuixar, estava molt content perquè així podria continuar fent el que més li agradava, va estar esperant per estrenar-lo que se li acudís una idea perfecta. El quadern va estar buit durant uns bons mesos fins que un dia el va perdre a l’autobús. Per això, esperar el moment perfecte per fer alguna cosa pot fer que mai comencem res. 

ANDREA SUBIRATS FERNÁNDEZ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Estem en guerra. Alguns sabíem que això acabaria passant. Fa anys, la gent solia sortir per estar amb amics. Però actualment depenem d’internet. Tots ens vam tornar addictes. Continuàvem sortint amb amics, però no igual que abans, era agafar el mòbil i com si ningú existís, les úniques paraules que ens dirigíem eren “connecta’t al joc” o “has vist aquest vídeo?” Tanta gent connectada va causar l’inevitable: internet va arribar als seus límits; ningú va poder fer-hi res, va explotar i va desaparèixer de tot el món en menys d’un segon. A causa d’això, tothom es va desesperar fins al punt de començar una guerra per

JEAN PAUL PARRAMON_3ème C Lycée Comte de Foix

Cada matí el Joan es despertava amb soroll del mar de fons. Somiava en viatges llunyans però mai sortia del seu poble. Un dia va trobar una ampolla a la sorra amb un missatge dins: “El món t’espera.” Amb el cor bategant va decidir que no podia viatjar mar endins perquè no li podia agafar la barca al seu pare perquè s’enfadaria moltíssim. Però el Joan volia buscar una solució perquè tenia moltes ganes de viatjar. Llavors va començar a treballar molt durament fins que va poder comprar un vaixell. Finalment se’n va comprar un i va decidir navegar cap a l’horitzó. Tot allò li  va servir per adonar-se que tots el somnis es fan realitat.

Maitane Fernández_3ème C Lycée Comte de Foix

Dia vint-i-cinc a les Dolomites, estava perduda, no trobava  el meu camí. Ja tocava buscar un lloc on poder acampar i on poder passar la nit. Vaig arribar a un lloc preciós. Un llac meitat congelat meitat aigua, envoltat de quatre muntanyes, cadascuna d’elles representava una situació. N’hi havia una de nevada, una plena de flors que representava la primavera, una altra de colors (taronja, vermell…) per a la tardor i una de verda per a l’estiu.  Em vaig asseure a la gespa amb els meus vuit gossos. Els animals salvatges s’apropaven a mi: una guineu, un isard, una marmota, un os… Acabava de descobrir el país de les meravelles!

Camila tejero Aramburu_3r C COL·LEGI MARE JANER

Tot va començar amb aquesta simple pregunta. Em va sortir en perfils recomanats. I mira que em va costar. Però, finalment, li vaig enviar sol·licitud d’amistat. Ràpidament em va acceptar. Des del primer “hola” ja no vam parar de parlar. Ens explicàvem anècdotes, històries i m’enviava fotos del que havia fet durant el dia. Em fascinava. Un noi tan eixerit, tan interessant i tan graciós! Era impossible que no me n’acabés enamorant. Sentia que ja el coneixia. Que teníem una connexió especial. Qui ho diria que acabaríem malament? Veiem-nos demà, em va dir. I ja us ho imagineu. Dies després continuo aquí. On soc? Qui ets? Deixa’m sortir.

ELSA RODRÍGUEZ UCEDA_3r C COL·LEGI MARE JANER

Des del moment que ens van dir que  no podríem seguir juntes, alguna cosa se’m va trencar per dins. Ja no tinc esperança. La vida ja no té tant sentit. Ja no és tan divertida. Encara recordo tots els xiuxiuejos a la biblioteca, les estones d’estudi sense estudiar, les classes d’anglès parlant català, els riures per sota el nas quan no podíem parar de riure. Ara, l’únic lloc on ens veurem serà a la parada de bus, aquella on fa temps va començar la nostra història. Una que no podré oblidar mai. Amb qui riuré a classe de matemàtiques?  Mai podré oblidar el dia que em van dir que ja no estaríem juntes a classe. Tu a 3r B i jo a 3r C.

MARIA NETO_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

El millor del món, tenir a aquella persona en qui pots confiar, que saps que no et defraudarà. La confiança és molt bonica, confiar en una persona que et compren i que saps que t’ajudarà, quan tinguis algun problema o dubte. Sempre saps amb qui pots confiar. Per exemple, l’altre dia estava amb la meva millor amiga des que tenim 2 anys i parlàvem de coses que crec que ningú parlaria amb altres. La seva mare també ajuda moltíssim a la relació i també tenim molta confiança entre les dues. A vegades sents que has de parlar d’un tema, que només saps que ho entén una persona amb la teva mateixa edat que tu i no un adult. L’amistat de veritat.

TANIA NEVES MACHADO_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Arribo a casa i em poso a pensar amb qui parlar per poder confiar, amb poques ganes de conversar però sobretot d’explicar, molta gent per parlar i poca per escoltar, aquesta només sap criticar i insultar, a qui penses escriure quan estàs malament si avui ho sap un i demà deu. Ara t’escolten i més tard et critiquen, amb molts dubtes i problemes et donen l’esquena enlloc d’una solució. Tenir empatia és fonamental, avui ho fas tu i rius, demà t’ho fan a tu i plores. No tinguis por d’equivocar-te, cada error és una lliçó, una confusió no defineix qui ets. La clau per créixer està a reconèixer i acceptar els nostres errors.

GABRIELA SILVA _3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia vaig quedar amb els meus amics. Al no saber què fer, vam decidir anar a un hotel abandonat. A l’arribar a l’hotel vam sentir sorolls estranys. Creient que l’hotel estava embruixat, vam decidir veure d’on venien aquells sons. A mesura que anàvem pujant de planta el soroll se sentia més i més. La nit s’apropava i encara no sabíem d’on venia el soroll llavors vam decidir anar cap a casa i deixar-lo per un altre dia. L’endemà vam tornar-hi i el soroll era més fort, amb por, però amb ganes de saber d’on venia el soroll, vam pujar a l’última planta i a l’entrar ens vam sorprendre perquè era l’hotel qui feia aquell soroll.

SAMUEL BERNARDEZ GUERRA_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia quan estava sol a casa, algú va tocar i tocar a la porta principal de casa meva. Quan vaig obrir la porta no hi havia ningú, i això em va estranyar molt, però, de cop i volta, vaig sentir uns nous cops, vaig anar a investigar i quan vaig treure el cap per veure qui era, vaig notar que era l’ombra d’un gran home. Els meus instints em deien que no obrís la porta, però la meva por i la meva mà es van interposar als meus instints. Quan vaig intentar obrir la porta, em va sonar el meu telèfon, i en aquell mateix moment es va obrir la porta, l’ombra d’aquell gran home no era d’un humà.

ORIOL HARO MANZANARES_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

I allà em trobava jo, sol, sota la pluja, mullat, trist, sol. M’acabaven de dir que no, que s’havia acabat. No volia tornar a casa, però tampoc em podia quedar en aquell lloc, deprimit, plorant. En aquell moment algú em va embolicar en una forta abraçada, una d’aquelles que et tornen la vida i et fan oblidar la mort. Vaig alçar la vista i em vaig trobar amb els seus ulls. De cop el món es va paralitzar, durant un instant les gotes van deixar de caure i la vida va anar recobrant el seu bonic color. Volia continuar amb la meva vida, volia tornar a començar. Una nova vida plena de felicitat, amb ella, que sempre estava al meu costat. 

ENZO GUAGLIANONE SANS_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era l’any 1788, Maria reposava envoltada de vertaderes obres d’art i de luxes; mirà cap a la dreta i veié el seu home, en Lluís; mirà cap a l’esquerra i veié un oli. Va trobar força familiar aquell quadre, doncs s’hi apropà i observà una dona amb una semblança particular a ella mateixa; però aquella dona pintada en el misteriós llenç estava sent decapitada envoltada per una gran multitud de gent. Mentre Maria volgué demanar a en Lluís sobre aquella misteriosa obra, un fort i sorollós cop de porta provinent dels matolls del jardí embogí els dos, eren un grup d’agents. La resta ja la coneixes: França es convertí en una república lliure.