e_640

DANIEL CALADO_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Era una nit tranquil·la. Mirant per la finestra vaig veure passar pel carrer el meu veí. Arribava a la una de la matinada, cansat de treballar. Vaig anar-me’n a dormir. L’endemà, el barri seguia tranquil però a la nit va passar alguna cosa estranya. Vaig sentir un soroll molt fort que venia de la casa del meu veí. De fet, tot el barri va sentir-lo. Des de finestres i balcons, vam veure passar el meu veí amb el braç embenat. Em va amoïnar no tornar-m’hi a creuar durant una setmana. Em vaig dirigir cap a casa seva. Ningú em va obrir i vaig seguir preocupat uns dies. Dies més tard, em vaig assabentar que havia canviat de barri.

ISAAC TOUMI_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Després d’acabar les classes al  juny, en Santiago, l’Stephanie, la Clàudia i jo vam fer una festa i vam descobrir un portal antic sota la lluna plena. Vam ser transportats a Auralis, un món alternatiu amb superpoders. Allà, dos joves ens revelen que formem part d’una profecia: hem de viatjar per vuit multiversos només en deu dies per tornar al nostre món. El rei ens explica el repte i ens demana entrenar dos dies per desenvolupar els nostres poders abans d’iniciar l’aventura. Però durant l’últim dia d’entrenament, la Clàudia i jo desapareixem. En Santiago i l’Stephanie estaven  preocupats. El rei els confirma que ens han segrestat.

LUCAS PASCUA_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quan ja estàvem arribant a l’escola, vaig mirar les meves butxaques i no hi havia res, per no ficar-me nerviós vaig mirar la motxilla i tampoc hi era. Vaig començar a sentir com el cor em volia sortir del pit, les mans em tremolaven i em faltava l’aire. Intentava recordar on podia haver-lo deixat, però no em concentrava. Volia trucar a la meva mare, però em vaig adonar que no podia, ja que no tenia el mòbil. Vaig tancar els ulls un moment i vaig respirar profundament, però no servia de res, em sentia com si un forat negre em creixés a la panxa i les llàgrimes ja em començaven a caure lentament per les galtes i em cremaven com foc…

GIOVANNI ROA_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un dia completament normal, després del treball, vaig baixar a l’estació 35 del metro, em dirigia a la sortida i, quan em disposava a marxar, un home molt estrany se’m va acostar i em va dir: —Ves amb compte amb les anomalies, noi. Quan en vegis una, corre enrere i no les miris per massa temps. Una mica estranyat li dic que sí, ja que el senyor era una cosa aterridora, quan vaig seguir el camí el cartell deia “7 andanes més per a la sortida”. Vaig continuar caminant amb normalitat quan vaig veure el cartell de nou, continuava dient que faltaven 7 andanes. Vaig mirar cap enrere i… encara ara m’estan buscant.

BRIGHACH BOUTAINA_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

La meva germana va desaparèixer el 3 de març de 2005. No sé per què. Com? I on? Vaig deixar de veure-la. Recordo que un dia em va ensenyar a anar en bicicleta, vaig caure i ella em va donar la mà per aixecar-me i em va dir que els grans esportistes cauen una i altres vegades. La porto molt a dins del cor com la millor germana del món. Si pogués descriure la meva germana, diria que era molt forta, perquè quan el meu pare va morir no la vaig veure plorar mai i tampoc trista. Però avui, 3 de març de 2015, jo ja soc una ciclista molt reconeguda gràcies a ella. M’imagino que ella ja no és en aquest món.

NOA LASCURETTES_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Vull estar a qualsevol altre lloc de la terra. Em tremolen les mans, però de cop criden el meu nom per sortir a l’escenari. Em vull aixecar, però em fallen les cames i una part de mi em diu que no hi vagi, que em quedi allà asseguda. Em dirigeixo cap a la multitud mentre la gent aplaudeix. Estic molt nerviosa, m’assec a la banqueta i col·loco les mans al teclat, compto fins a tres i començo a tocar la melodia que he tocat tantes i tantes vegades. Deixo de pensar en tot el que em preocupa. Les mans comencen a ballar damunt del teclat. I, quan acabo, m’acomiado del públic i baixo de l’escenari, m’adono que m’havia amoïnat per res.

AITANA SUÁREZ REPISO_3r C COL·LEGI MARE JANER

Paralitzada. De primer vaig pensar que era una broma. Però amb aquest tema no s’hi juga. Amb el meu pare i el meu germà vam anar cap a l’hospital. Quan vaig veure ma mare em va semblar caure a terra. Instintivament, abans de marxar de casa, havia agafat el dibuix en què tant d’amor hi havia posat. La meva idea era donar-li quan tornés a casa, de manera que vaig demanar a la mare que l’hi posés a la butxaca. No sé per què, vaig pensar que així l’àvia podria estar connectada a mi des del més enllà. Ara em paro a pensar i encara noto el sabor agredolç de ràbia. Molta ràbia i tristesa. Que injust no poder acomiadar-me d’ella. 

ROGER CAMA_3r C COL·LEGI MARE JANER

Vaig sortir corrents quan em vaig assabentar de la notícia, era a la plaça esperant-me per parlar sobre el tema. Ell era allà quan vaig arribar, em va agafar i em va començar a portar a un lloc aïllat de gent que ens sentís per parlar sobre el tema. Vam anar a casa seva, que estava buida, sense mobles, sense persones, em va portar a la seva habitació, que també estava buida. Va començar a parlar-me del que passaria. La notícia em va deixar impactat, no m’ho podia creure. Em va picar la intriga i li vaig voler preguntar per què passaria això, però no em va voler respondre i va agafar les seves coses.

Biel Alfons Bonill Rofes_3ème D Lycée Comte de Foix

Raphinha va arribar al Barça la temporada 21/22 i va ser un desastre. Els seguidors pensaven que era dolentíssim i no entenien què feia en aquell club. Així va continuar durant els següents anys. La temporada 24/25 va millorar molt amb l’arribada al club de l’entrenador Hansi Flick. Llavors, va arribar a destacar com a màxim golejador de la Champions League. I ara, se’l coneix pel hat-trick històric contra el Benfica a vuitens de final. També va aparèixer en partits importants contra el Madrid, ja sigui en partit de lliga, a la Supercopa o a la Copa del Rei. Finalment, va ser guardonat a la Gala de la Pilota d’Or amb un cinquè lloc.

Matias Diaz_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Cinc nois es van perdre en una tempesta de neu a Andorra mentre el monitor seguia baixant amb tres més. Van buscar refugi i van trobar una cova fosca i humida. “Genial, una cova misteriosa, just el que faltava!”, va exclamar en Marc amb sarcasme. En Nil hi va entrar decidit i en Pol tremolava de fred. Hi havia símbols estranys a les parets. “Perfecte, potser trobem un tresor i tot… o un os bru!”, va fer broma en Pau. Van avançar fins a un racó on una pedra plana els va recordar rituals. De sobte, una veu va cridar-los. Van córrer cap a fora, on el monitor els va abraçar. En Marc, però, encara pensava en aquella cova misteriosa.

MARTÍ DARDE_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era una nit de gener molt freda. Al barri hi havia una fleca on gairebé mai hi havia clients a causa de la invasió de supermercats a la zona. L’establiment estava a punt de tancar per manca de clientela, com molts altres petits comerços de la zona. Un captaire que vagava pel barri es va apropar a la fleca i va demanar una mica de pa i un sostre per passar la nit, ja que el fred del carrer no es podia aguantar. El noi de la botiga no va dubtar, li va oferir menjar i li va proposar quedar-se a dormir a la botiga. L’endemà, el forner es va trobar que tenia molts clients… El captaire havia fet córrer la veu sobre la seva bondat, cosa que va impulsar aquell petit comerç de barri.

Neusa da Cunha_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Avui, jo i el meu pare estem a les fires de Portugal. Jo, com que soc molt poruga, tinc por de pujar a qualsevol atracció, però el meu pare no para d’intentar fer-me pujar a aquella de la caiguda lliure. Estic molt cansada que sempre m’estigui intentant convèncer, així que he accedit amb la condició que ell pugi amb mi. Ell ha acceptat i ara m’estic acovardint. Ara no puc tirar enrere perquè ja tenim els tiquets per pujar-hi, l’únic que he de fer és pujar sense pensar-ho dues vegades. Ja hem pujat, estem a dalt. El meu pare està feliç. Em tremolen les cames. Comencen a sonar a les campanes de l’atracció, aviat ens deixaran caure. Tanco els ulls. 3, 2, 1… 

ERIC NADAL_3ème G LYCÉE COMPTE DE FOIX

Ets inesperat, atrevit, traïdor… ningú sap quan vindràs ni quan marxaràs. Quan ens trobem som com la Coca-cola i els Mentos, quan coincidim explotem i quan estem separats ens trobem a faltar. No sé com dir-ho, però necessito sentir-te al meu costat. Em mires: t’estimo. Em parles: t’admiro. Quan ens trobem combinem. M’intimides, et tinc respecte, quan em fas pessigolles se’m posa la pell de gallina. No sé si hi ets, però quan et sento no vull que marxis, ja que el teu tacte és acollidor… però tu ets traïdor. Si mantinguéssim el contacte etern, la nostra vida seria un infern, per això vas marxar i ara et trobo a faltar.

AMÉLIE MORAIS GALTIER_3ème G LYCÉE COMTPE DE FOIX

No podia dormir, em feia mal, molt mal. Intentava obrir els ulls, res a fer. No entenia aquest dolor, tot aquest dolor que m’envaïa. No veia res, ho veia tot borrós. El dolor només feia que anar-se’n i tornar, intensificar-se i calmar-se, anar del cap als peus, d’un costat a l’altre… Vaig sentir soroll, agitació, turbulència, xiu-xiu, la mescla de tot això em va fer por, molta por. Més passava el temps, i més ho veia tot blanc, com si fos el final, com si la meva hora hagués arribat. De cop, vaig obrir els ulls, una llum em va cegar. Tres doctors estaven al meu voltant amb la meva mare al costat. L’operació havia estat un èxit.

ARNAU LUCEA BOTA_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

El Fernando es va llevar d’hora i ja tenia tres partits de futbol: un a les 7.30 h, un altre a les 9.30 h i l’últim a les 11.30 h. Però després també tenia dues grans finals de bàsquet, contra el Madrid i el Barça. Després de jugar tots els minuts, va haver de jugar a tennis, li tocava ser a la pista fins a les 20 h, però es van endarrerir els dos partits i, a més a més, també tenia dos partits de pàdel, els dos últims. Els va guanyar, finalment podria descansar. Però primer va anar a llençar les escombraries. Llavors va esbufegar, va ensopegar i va caure. Jugar tant a la Play no l’havia posat en forma.

CARLA LOPES MONTANYA_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ordino

Fa ja 10 anys que estic a la presó. Passo els dies tancada en una cel·la. Solament puc sortir una hora al pati, de ciment i envoltat de reixes. Estic obligada constantment a fer el que els policies demanen. Cada dia m’avorreixo més de veure les mateixes quatre parets i les mateixes cares. Em desespero quan penso que encara em queden dos anys de condemna. La meva única il·lusió és quan sona el timbre de les cinc de la tarda i puc anar-me’n a casa després de les classes.

MARC ROMERO_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em vaig despertar ben aviat per arribar bé a l’autobús cap a Barcelona que sortia a les nou en punt. Vaig arribar a l’estació a les 8.45 per si de cas… A les 12.30 ja érem a Terrassa i les 13.03 ja estem al centre de Barcelona. En sortir de l’autobús tot semblava normal. Però… era diferent. No hi havia ningú al carrer. Els edificis eren rodons en comptes de rectes. No hi havia botigues ni restaurants i tot estava inundat, ple d’insectes, d’abelles, d’ocells, de gallines pel mig, pollastres, llangardaixos, ruïnes, fins i tot ossos… Tot plegat semblava un bosc.  De sobte, un avió es dirigia directe a mi i després… Em vaig despertar.

POL RIBÓ_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Estem a Madrid, hi hem anat perquè soc un jugador professional de pàdel. Hem passat totes les rondes, per fi som a la final.  A mi i a la meva parella ens havia costat molt treball estar a aquest nivell. Estava tot l’estadi ple, emoció. Molta gent ho mirava per la tele. Era la final més important de la història. El partit va començar i tot estava molt igualat, estava tothom molt nerviós, portem quasi dos hores jugant i qui guanya el punt aconsegueix la final. Començo a córrer per la pilota. Caic. Em lesiono. Vam perdre i a sobre tenia un esquinç, estava molt trist, però havíem aconseguit arribar a la final i era un bon mèrit.

AINA QUEIROS_3ème E Lycée Comte de Foix

Tot va passar molt de pressa. Una tarda amb amics a la muntanya vam quedar per escalar una via bastant difícil. En Pau va començar a pujar i, entre tots tres, vam verificar que fos segur, però ens vam descuidar d’un mosquetó. En Pau va arribar fins a dalt i aquell mosquetó començava a trencar-se sense que ens n’adonéssim. Quan en Miquel va pujar i va introduir la corda, el mosquetó es va trencar. L’Àlex, que l’assegurava, va perdre l’equilibri, i el Miquel va caure a terra, obrint-se el cap. Va ser traslladat ràpidament a l’hospital, i tots vam quedar commocionats i amb por de tornar a escalar sense comprovar-ho tot amb cura.

DANNY MACEDO_3ème E Lycée Comte de Foix

Era el 14 de desembre, el dia del meu aniversari, i estava a casa dels meus pares celebrant-ho amb tota la família, amb rialles, pastís i felicitacions. De cop, em van trucar del FC Barcelona, que estaven interessats a contractar-me. La sorpresa i l’emoció eren indescriptibles: mai hauria imaginat un regal d’aniversari tan increïble. Òbviament, no podia rebutjar l’oferta del millor club del món. Quan corria per explicar-ho a la meva família, vaig caure del llit i em vaig enfadar amb el despertador. Aquell somni em va perseguir totes les nits i mai no l’he oblidat: la sensació és inoblidable, única i plena de felicitat.