e_640

IKER RUEDA RAMOS_3r A

EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Una vegada hi havia un senyor de 57 anys però que es cuidava molt bé. El problema és que, un any sí i un any no, es transformava en un objecte diferent, cada setmana, durant tot l’any. També, l’objecte en què es transformava es feia més petit cada dia de la setmana. El bo és que al final de la setmana tornava a ser una persona de la seva mida. Però el problema era que si li tocava un objecte d’ús quotidià qualsevol persona l’agafava com si fos un objecte normal. L’altre problema era que un any sí i un any no, però diferent de l’anterior, es transformava en qualsevol animal: insectes, aranyes, mamífers… qualsevol mena d’animal. 

Caracteres: 696 | Palabras: 127 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1

IKER SANTANA_3r A

EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Van passar dues hores i encara no sabia què escriure. Vaig pensar en diversos temes com formatges, paisatges, amics, coses familiars, el col·le, cotxes… No sabia què fer, m’estava agafant ansietat, no tenia cap idea, no sabia què escriure. Vaig mirar el rellotge amb pànic, el temps s’acabava, tenia solament uns pocs 30 minuts! No sabia què fer, m’estava tornant boig. Què faré, on, com, perquè havia d’escriure, sí o sí, no podia anar-me’n sense escriure, però estava bloquejat, no sabia de què parlar. Vaig provar d’estirar-me a terra i pensar, vaig escoltar música, quan de cop sense adonar-me’n ja havia escrit el microrelat…

Ian Estrabaud Durich_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Una tarda corrent va entrar un noi per la porta del pavelló, callat i tímid. Durant els entrenaments no se sentia confiat. Els dies passaven i ell no suportava ser el pitjor de l’equip. Als seus pares els era igual perquè no els agradava aquest esport, pensaven que era un hobby per a ell i que no arribaria enlloc. També pensaven que no els jubilaria. Desanimat, un company el va animar, anant al parc i treballant dur per millorar-lo individualment i fer-li guanyar confiança. El dia del partit va jugar tan bé que l’equip rival el va felicitar. Llavors va acabar sent el capità de l’equip. Al final tothom coneixia el seu nom, és lo Toni.

Chada Laassara Benchahmout_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia normal i corrent i amb les meves amigues vam decidir de fer un viatge. El viatge no era un viatge de treball sinó de descans, ja que teníem vacances, a la feina. Quan ens vam reunir a l’aeroport, vam veure que a la terminal dos hi havia molt de xivarri. Vam anar a veure què passava, era una noia adolescent, estava estirada a terra amb els ulls tancats, vaig suposar que estava inconscient. Doncs vaig fer el següent: trucar al número d’emergències, li vaig tocar les dues espatlles, li vaig aixecar el cap i obrir la boca, i vaig escoltar la respiració durant 10 segons. I per fi va respirar! I si aquella adolescent era jo.   

ANDRE GROUX TRESCASTRO _3r A COL·LEGI MARE JANER

La meva creativitat es va esfumar i no hi vaig poder fer res. A l’escola ens van encomanar una tasca complicada: inventar una història per a la setmana següent. Els dies van anar passant i el diumenge al vespre se’m va ocórrer una idea fantàstica. Vaig passar-hi treballant bona part de la nit. L’estona de son va ser mínima. Gairebé inexistent. L’endemà arribava tard. Vaig carregar la motxilla i vaig sortir escopetejat. En arribar a classe ens van demanar que les exposéssim. No podia ser! En aquell moment, es va disparar l’alarma d’incendis. Dues hores més tard, en revisar l’estoig, no hi vaig trobar l’USB. M’havia salvat pels pèls.

JAN PERONA VALLÉS_3r A COL·LEGI MARE JANER

Sempre que penso en l’àvia m’envaeixen records de la infantesa, com els passejos per la muntanya. Anava sempre amb mi perquè era amb qui millor s’ho passava, o això em deia. Anàvem a descobrir nous espais de la naturalesa, rius, boscos. Fent fora el fred, el seu cor envaïa el meu. Quan ja tornàvem cap a casa, ens esperava l’avi amb aquella xocolata calenta tan bona que ell ens feia. Quan hi penso, em venen al cap molts records, però aquest és únic. De moment, encara puc visitar-los, però d’aquí a uns anys segur que ja no. I em fa por esborrar alguns d’aquests moments tan màgics amb ells. Moments als quals sempre he volgut tornar.

NUNO M. PEREIRA RODRIGUES_3r B EA 2a ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Vaig a casa, com un dia normal, quan de sobte vaig veure la meva millor amiga i ens vam posar a parlar. Estàvem davant de l’institut, quan va sonar la campana. Ens vam abraçar i vam anar a les nostres aules, però anàvem a classes diferents. Després quan era l’hora d’anar al pati la vaig veure, però estava trista i quan vaig anar a preguntar-li què li passava, em va dir que la seva parella l’havia deixat. Això em va posar trist, em va dir que necessitava una mica d’espai i de temps. Havia de superar la ruptura, però allí estaria jo per animar-la i aixecar-la de qualsevol situació perquè això també és amor, estar quan et necessiten. 

MARTINA ROMERO SANTAMARINA_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

A l’estiu, la posta de sol a la vora del mar. Un cel de colors càlids. Entre les ones del mar, els meus peus s’enfonsen a la sorra. Miro enrere i veig les petjades que he deixat, una línia recta que em recorda el camí recorregut. En aquest moment, el temps sembla aturar-se. És com si el món s’aturés per admirar la bellesa d’aquest moment. Em deixo emportar per la brisa marina mentre el sol s’amaga sota l’horitzó. En cada passa, em sento lliure i en pau. És en aquests instants que recordo el poder de la natura. L’aigua xoca amb la sorra, les gavines canten i la senzillesa de la vida. És en aquest instant que em sento complet.

Ivan marcelo_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Us explicaré la història d’un noi de 14 anys que va néixer a Brasil, a les faveles, i es deia Bruno. No tenia pare perquè va morir a la guerra. La seva mare no tenia gaire diners, però sempre feia el possible perquè el seu fill tingués la millor vida. La mare treballava com a dona de feines a cases de rics. Però el seu fill tenia un talent especial. Sempre que anava al parc sorprenia els pares dels altres nens, que sempre volien anar al seu equip. Van anar passant els anys i el Bruno es va anar formant al Flamengo, un dels millors equips de futbol de la lliga Brasilera. Als 16 anys va debutar marcant dos gols que donaven la victòria a l’equip.

JOAN LLUCH CANO_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan jo era xiquet em passava molt temps pasturant les ovelles a les feixes i als prats dels cortals de Sispony. Abans de l’hivern tocava baixar el bestiar de les muntanyes. Llavors, els hiverns eren molt freds i havíem de marxar cap a França a llocs més càlids perquè el bestiar pogués menjar. El trajecte cap a França era molt dur ja que el fèiem caminant amb més de tres-centes ovelles, amunt  i avall, amb els gossos fent soroll i els llops rodant pels voltants. Les nits eren el pitjor, els llops rondaven a prop nostre. Havíem d’estar atents, sobretot les nits de tempesta. Algun cop, en despertar, ens havíem trobat ovelles mortes.

Guanyador curs 2023-2024

Anna Raméntol Fàbrega_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Tot va passar un dia de sobte, ningú s’imaginava que aquella persona que tant estimava ja no estaria amb mi. Ja no podia explicar-li el que em passava, com em sentia. Era l’única en qui podia confiar i sabia que mai em fallaria. Tot el que havíem viscut s’havia acabat. Jo no sabia què fer ni com reaccionar a tot el que havia passat en tan sols un minut, dels pitjors de la meva vida. No sabia per què havia de succeir tot així. A més, adonar-me de tot a la distància d’aquella persona no va ser fàcil. En un instant ell havia marxat, ja no era al meu costat. Per què havia de ser així? Sentia com si m’haguessin clavat un ganivet al cor. Si ell ja no era amb mi és perquè estava MORT. 

Guanyador curs 2023-2024

Jemima Ashton_3ème  lycée comte de foix

Estàs cansada. La persona que creies que era la teva millor amiga t’assetja com sempre i et fa mal. Plores. No pots menjar, perquè algú t’ha trencat la targeta que et dona accés al menjador. Tens molts deures. Has perdut les amigues. Els professors et criden i et castiguen sense raó. Al final del dia penses que tot s’ha acabat, però continues sola. Tens mal de cap. Quan baixes del bus està plovent. No tens el jersei perquè te l’han robat. La teva motxilla pesa molt i es trenca. Has de fer una pujada per arribar a casa. Quan truques al timbre ningú no respon. T’adones que has perdut les claus i que hauràs d’esperar els teus pares.

JONATHAN LONGA BELBUTE_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

M’aixeco, surto de casa, vaig a la parada, pujo a l’autobús, tanco els ulls… Quan obro els ulls, el bus no ha parat. Torno a tancar els ulls i aparec a la meva casa… torno al bus… i era un somni, però no era un somni real… podria anar al futur… i quan m’adormo una altra vegada, somnio una altra vegada el mateix: el bus no para, de cap manera. En conclusió, el bus no para. Aquesta situació no deixa de repetir-se, la qual cosa provoca en mi una sensació de no arribar mai al lloc. Després d’estar en bucle durant un temps, angoixat, per fi veig la llum al final de túnel, i decideixo fer un canvi de destí. Adeu, bus.

JORDI VALDIVIA FLORES_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em desperto en una caseta. És molt petita, té una figura de déu. M’aixeco amb mal de peu, miro i veig que tinc una cadena. Crido auxili, però ningú contesta, estic sol. Intento obrir la porta, però no hi arribo. Miro la figura de déu i veig una cosa que té darrere. És una cinta de color blanc i em quedo sense paraules quan veig el meu nom a la cinta: Adam. Sense pensar-ho, la poso en marxa i diu: “Hola, Adam. Sé que tu no em coneixes a mi, però jo a tu sí. Jo he sigut qui t’ha ficat en aquest lloc tan pudent. Si vols escapar, hauràs de fer algunes proves. Si vols ser lliure, la primera prova és trobar la manera d’escapar d’aquest lloc”. 

LEA MARTÍNEZ-ILLESCAS JURADO_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

T’imagines anar pel carrer i trobar diners? Un matí qualsevol surts i et trobes un bitllet o una moneda davant dels teus nassos. Segur que et faria molta il·lusió, tant si és un de cinquanta o un sol cèntim. Amb això em refereixo que la gent és molt cobdiciosa, que matarien per tenir encara que fos una sola moneda més. Vull fer entendre que hi ha molta gent que és molt poc coherent. De fet, tu també pots ser cobdiciós. Entenc que a una persona amb problemes econòmics li faci molta il·lusió, igual que a qualsevol altra. Però una persona rica se’ls podria guardar per a algú que els pugui necessitar més i el que podria fer és donar-los. 

ONA MARTÍNEZ GORDILLO_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

21 de setembre del 2023, el dia de la meva boda o alguna cosa més. Aquell dia jo estava molt contenta, ja que em casaria. Però en el fons em sentia culpable d’una cosa que vaig fer-li en el passat i del qual ningú es pot assabentar. La meva germana bessona està a punt d’arribar al l’habitació, tinc moltes ganes de veure-la, però fa uns minuts m’ha dit que m’ha de dir quelcom molt important. En un moment la porta s’ha obert bruscament, és ella. Diu que corri el més lluny possible d’aquí, no m’ha donat cap explicació. Sense pensar-m’ho, he sortit de l’habitació corrent. Fora hi ha una silueta negra amb una pistola. “Bang”. Tot és fosc.

ABRIL PEÑA CALVIÑO_3r C COL·LEGI MARE JANER

Estimada Cris, la veritat, em costa dir el que sento ara mateix. Tot és diferent. M’adono que les coses han canviat i ja res és com abans. Noto com, a poc a poc, ens anem allunyant. Ja no sento res per ningú. Em fa molt mal acabar així, en aquesta situació, però crec que és el millor que podria fer ara mateix. Ets una persona increïble i sempre t’ho he dit. Espero que trobis algú millor que et faci sentir bé i que et faci feliç. Gràcies per tots els moments viscuts amb tu. Estic convençuda que el temps posarà les coses al seu lloc. Ens anirà bé a tots dos. Guarda de mi un bon record. Gaudeix de la teva vida. I bona sort! Adeu, Cris.

NOA ALONSO GUERRERO_3r C COL·LEGI MARE JANER

Comença amb violència i acaba en horror. Cada dia pitjor. Molta gent acaba malament. Les famílies encara més: mort, destrucció, patiment i dol. Defensen el que és seu i es troben amb la mort. Tot és voluntari menys la mort. Els dies passen només amb l’esperança de veure una bandera blanca. El més dur, dir adeu als familiars i no saber si tornaràs a veure’ls. Potser ja mai no ho faràs. Contradiccions. Alguns fets produeixen somriures. Molts altres, desgràcies. Al cap i a la fi, tothom lluita només per allò que el beneficia, però al final tothom vol la pau. La guerra, un lloc on només vals si saps defensar-te tu sol.

LÚCIA PÉREZ_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Pau, calma, benestar, allò que tant esperes després d’un llarg dia. Allò que et permet desconnectar. El cansament per caminar fins a dalt, o jugar a voleibol. La música que et calma, barrejada amb les precioses vistes. Els records de les tantes vegades que has pujat. Les persones que hi has portat, importants, preuades, valuoses. Aquell lloc que solament confies a unes quantes persones. Aquell lloc que per a tu és el teu món sencer i que per a altres és res més que, bé, pedres i terra. És un lloc que per molt temps que passi sempre el visitaràs com si fos el primer dia. Amb curiositat, intriga, familiaritat i atenció al petits detalls

JULIETA REMONDINO_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

La Cristina no estava convençuda de si vivia el millor moment de la seva vida, com a adolescent. Estimava un noi, però ell ja estava amb algú. Com que no volia trair ningú, va decidir que el millor era desfer-se de la noia que la pertorbava. Encara que allò podria tenir conseqüències fatals, ho va fer. Es va trobar molt malament i culpable després del crim que havia comès. Va faltar uns dies a l’escola. Malauradament o per sort, ningú es va assabentar del que havia passat, menys la Carlota, que llegia aquell llibre en el qual va entendre que l’amor cap a  algú ens pot portar a fer alguna cosa inadequada, tal com va fer la Cristina.