e_640

MARTINA LORENTE_3ème D Lycée Comte de Foix

Vaig observar l’ombra darrere aquell edifici vell. Una mirada buida penetrava l’ambient obscur, el corrent d’aire deia tartamudejant paraules incomprensibles. Atansant-m’hi, li vaig agafar la mà, l’ombra es va aixecar mirant al cel amb l’esperança fixa als ulls. Poder escapar d’aquella angoixa cada vegada era més a prop. Vam caminar durant una estona, fins que la llum s’intensificava a l’horitzó. L’ombra tremolava mentre caminava cap a la resplendor. Es va començar a desintegrar amb l’aire. Veia com les inseguretats que m’envoltaven s’esvaïen. Vaig entendre que tots necessitem trobar la llum que il·lumina el nostre camí cap al futur. 

MARGAUX BUFFA_3ème D Lycée Comte de Foix

La Júlia va començar a treballar en una cafeteria, i cada tarda, el Lucas hi entrava per demanar un capuccino. Un dia que plovia, la Júlia va sortir corrents per anar a rescatar un gosset que tremolava de fred a sota un banc. El Lucas, que l‘estava veient des del carrer, va obrir el seu paraigua i li va fer senyal perquè s’hi refugiés amb el gosset. Van entrar a la cafeteria, es van asseure junts, i van parlar del gosset i d’altres temes. No recorden quan exactament van deixar de ser només client i bàrman, perquè des d’aquell moment van ser els millors amics del món i aquell cafè es va convertir en el seu lloc especial per sempre.

DANIELA REGALO ALVES_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estic intranquil·la. Avui jugo contra noies un any més grans que jo. Les fito de dalt a baix, són molt fortes i altes. El meu inconscient em diu que són bones rivals. Em tranquil·litzo escoltant música. L’entrenador ens anima. Veig al meu pare a les grades. Vull que estigui orgullós de mi. L’estrès em disminueix. Ell em fa un senyal. Comença el joc. Em tiren a terra. Perdo la pilota. L’altre equip marca. Estic eufòrica. Puc demostrar el meu potencial. Em passen la pilota. Esquivo a les defenses. Estic al davant de la porteria. Em posiciono ràpidament. Marco gol. Les meves companyes em feliciten. Ell des de la grada em somriu

BIEL NAUDI_3r E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Estava a la muntanya a punt de posar-me al sac de dormir sota la llum de les estrelles. De sobte una llum cada cop més encegadora cau del cel i impacta a poca distància del campament. L’impacte és tan gran que surt foc, no hi ha cobertura, ja que l’impacte ha deixat tota la vall sense per poder trucar als bombers. Corro cap allà per veure que ningú ha pres mal. A l’arribar trobo un objecte estrany, hi ha algú a dins amb vuit braços i sorgeix de dins de l’objecte. Em desperto al campament. Ha estat un somni molt real, miro el meu braç i tinc una cremada que ahir no tenia, potser no ha estat un somni.   

LUANA RIBEIRO CALHEIROS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Estàvem en un enterrament on tot era de color blanc! La sala era plena de roses blanques, feia molt bona olor, massa per a un lloc on la vida d’un estimat acabava. L’avi odiava aquelles flors per dues raons, la primera perquè deia que li feien pensar en la mort, i la segona perquè era al·lèrgic al pol·len. Però ara que descansava ja no podria dir-ne res. Ara dormirà eternament sota aquella olor. Però de sobte el meu avi va saltar i va començar a esternudar, tots ens el vam mirar pensant que era un somni. I just quan va acabar, va cridar: que vagin a tirar totes aquestes roses fresques o si no moriré de veritat!

TIMOFEI POTAPOVICH ALEXEEVICH_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Una tarda fosca vaig caminar pels carrers d’un poble a Polònia. Tot era molt tranquil fins que vaig veure una persona molt alta, amb un pal a la mà mirant-me fixament. Vaig intentar fugir, però s’apropava amb cada pas. El seu cos semblava fet d’un arbre. Vaig intentar fugir corrent i quan vaig parar al costat d’una casa molt vella per veure on era, vaig tranquil·litzar-me una mica perquè no ell veia. De sobte, vaig sentir un sentiment estrany: algú respirava a la meva esquena. Quan vaig girar-me, vaig veure un monstre terrible. Vaig sentir molta adrenalina i, de sobte vaig despertar-me.

SALMA DONCEL_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era de nit i fosc, em vaig despertar d’un somni molt estrany, era dins d’un passadís amb poca llum. Vaig veure un pallasso que venia cap a mi, vaig intentar córrer, però no podia avançar i ell s’apropava cada vegada més. Tenia la por dins del cos, quan vaig començar a moure’m, ho feia molt lentament, no podia anar més de pressa i sentia la seva presència darrere meu. Finalment, em va atrapar i em va menjar. Aquell somni es repeteix i sempre fa que no pugui dormir bé durant el que queda de nit. Vaig intentar tornar-me a dormir i, de cop i volta, sento un soroll, miro cap a la porta i veig la meva gata que volia dormir amb mi.

HERMAN ZGAIB_3r D EA 2A ENSENYNAÇA SANTA COLOMA

La nit de Nadal, la Clara va sentir una nadala suau sota la finestra. Sonava com un cor infantil, però quan va mirar, el carrer estava buit i nevat. El cant es va tornar un murmuri dins la sala, tot i que estava sola. L’arbre brillava massa, els llums bategaven com un cor. Entre les branques, un rostre pàl·lid l’observava, somrient. El cor va entonar el seu nom, i una veu infantil va murmurar: “Ja som dins”. Els llums de l’arbre es van apagar, deixant només el somriure flotant en la foscor. La Clara, molt espantada, va sortir corrents, es va tancar a l’armari, va tancar els ulls i quan els va obrir el va veure somriure al seu costat.

MANSOURI NASSIM_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

Volia ser campió del món de boxa, però no podia. Tenia una competició nacional en dos dies i si volia participar en el Campionat del Món havia de guanyar. Arribà el dia de la competició i estava molt estressat, però malgrat això vaig poder arribar a la final. El meu adversari era més gran, més fort, ho tenia tot per guanyar, però em vaig esforçar i vaig guanyar. Estava molt content, en canvi, el meu rival gens. Estava molt furiós, em mirava com si em volgués matar. Aquella mateixa nit un home, sobtadament, em va amenaçar amb un ganivet, era el meu adversari. A l’hospital el metge em va dir que no podria competir i tampoc caminar.

DINIS DE FREITAS_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

A les 5.30 del matí sona el telèfon. La motxilla preparada per a la caça. Anem a buscar els gossos, quan de sobte em truquen preguntant si ja estic preparat. Baixo amb els gossos, passant per la frontera, una altra trucada preguntant on deixen les parades, dono indicacions i segueixo el camí. Arribo a la Baronia de Rialb. Tothom m’espera per començar. A les 7.30 em truquen al telèfon i diuen que les parades estan a punt, i puc engegar. Engego… Al cap de 5 minuts els gossos empaiten els porcs senglars a 200 metres meu, els porcs surten a les parades. El primer tret li toca el costellam. El porc cau. Els altres fugen i no els podem tocar.

JULIA MAS GRAIG_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

A la Janna només hi havia una cosa que la preocupava a la vida, perdre totes les seves amigues. Un dia va arribar a l’escola i, com normalment, el primer que va fer va ser saludar totes les seves amigues: “hola, nenes”, però ningú li va tornar la salutació. La Janna va pensar que devia ser alguna broma: “no m’ignoreu, que no fa gràcia”, i ningú li va contestar. Va arribar l’hora de fer les classes i va haver de seure sola, va estar tot el dia sola. L’escola va acabar i ella va anar cap a casa seva. Va arribar-hi plorant i en obrir la porta va veure totes les seves amigues, que li havien preparat una sorpresa. Era el seu aniversari.

ABRIL MARTÍNEZ PASTOR_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Avançava per una marea creada a base de mentides. A cada ona que venia n’hi havia una més. Sentia com tot en el que havia cregut durant la meva vida queia a trossos sota els meus peus. Tot estava pactat. Sempre havia fet tot el que se suposava que era correcte. Mai havia pecat perquè estava prohibit. Però de veritat havia de fer cas a unes creences falses? De veritat estava a punt de posar-me un cilici? En aquell moment em vaig adonar que tot era una farsa. En sortir d’allà vaig fer tot el que se m’havia prohibit. Ara ja era lliure i mai més faria una oració ni mai més llegiria aquell llibre redactat per mentiders. 

DANIEL CALADO_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Era una nit tranquil·la. Mirant per la finestra vaig veure passar pel carrer el meu veí. Arribava a la una de la matinada, cansat de treballar. Vaig anar-me’n a dormir. L’endemà, el barri seguia tranquil però a la nit va passar alguna cosa estranya. Vaig sentir un soroll molt fort que venia de la casa del meu veí. De fet, tot el barri va sentir-lo. Des de finestres i balcons, vam veure passar el meu veí amb el braç embenat. Em va amoïnar no tornar-m’hi a creuar durant una setmana. Em vaig dirigir cap a casa seva. Ningú em va obrir i vaig seguir preocupat uns dies. Dies més tard, em vaig assabentar que havia canviat de barri.

ISAAC TOUMI_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Després d’acabar les classes al  juny, en Santiago, l’Stephanie, la Clàudia i jo vam fer una festa i vam descobrir un portal antic sota la lluna plena. Vam ser transportats a Auralis, un món alternatiu amb superpoders. Allà, dos joves ens revelen que formem part d’una profecia: hem de viatjar per vuit multiversos només en deu dies per tornar al nostre món. El rei ens explica el repte i ens demana entrenar dos dies per desenvolupar els nostres poders abans d’iniciar l’aventura. Però durant l’últim dia d’entrenament, la Clàudia i jo desapareixem. En Santiago i l’Stephanie estaven  preocupats. El rei els confirma que ens han segrestat.

LUCAS PASCUA_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quan ja estàvem arribant a l’escola, vaig mirar les meves butxaques i no hi havia res, per no ficar-me nerviós vaig mirar la motxilla i tampoc hi era. Vaig començar a sentir com el cor em volia sortir del pit, les mans em tremolaven i em faltava l’aire. Intentava recordar on podia haver-lo deixat, però no em concentrava. Volia trucar a la meva mare, però em vaig adonar que no podia, ja que no tenia el mòbil. Vaig tancar els ulls un moment i vaig respirar profundament, però no servia de res, em sentia com si un forat negre em creixés a la panxa i les llàgrimes ja em començaven a caure lentament per les galtes i em cremaven com foc…

GIOVANNI ROA_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un dia completament normal, després del treball, vaig baixar a l’estació 35 del metro, em dirigia a la sortida i, quan em disposava a marxar, un home molt estrany se’m va acostar i em va dir: —Ves amb compte amb les anomalies, noi. Quan en vegis una, corre enrere i no les miris per massa temps. Una mica estranyat li dic que sí, ja que el senyor era una cosa aterridora, quan vaig seguir el camí el cartell deia “7 andanes més per a la sortida”. Vaig continuar caminant amb normalitat quan vaig veure el cartell de nou, continuava dient que faltaven 7 andanes. Vaig mirar cap enrere i… encara ara m’estan buscant.

BRIGHACH BOUTAINA_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

La meva germana va desaparèixer el 3 de març de 2005. No sé per què. Com? I on? Vaig deixar de veure-la. Recordo que un dia em va ensenyar a anar en bicicleta, vaig caure i ella em va donar la mà per aixecar-me i em va dir que els grans esportistes cauen una i altres vegades. La porto molt a dins del cor com la millor germana del món. Si pogués descriure la meva germana, diria que era molt forta, perquè quan el meu pare va morir no la vaig veure plorar mai i tampoc trista. Però avui, 3 de març de 2015, jo ja soc una ciclista molt reconeguda gràcies a ella. M’imagino que ella ja no és en aquest món.

NOA LASCURETTES_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Vull estar a qualsevol altre lloc de la terra. Em tremolen les mans, però de cop criden el meu nom per sortir a l’escenari. Em vull aixecar, però em fallen les cames i una part de mi em diu que no hi vagi, que em quedi allà asseguda. Em dirigeixo cap a la multitud mentre la gent aplaudeix. Estic molt nerviosa, m’assec a la banqueta i col·loco les mans al teclat, compto fins a tres i començo a tocar la melodia que he tocat tantes i tantes vegades. Deixo de pensar en tot el que em preocupa. Les mans comencen a ballar damunt del teclat. I, quan acabo, m’acomiado del públic i baixo de l’escenari, m’adono que m’havia amoïnat per res.

AITANA SUÁREZ REPISO_3r C COL·LEGI MARE JANER

Paralitzada. De primer vaig pensar que era una broma. Però amb aquest tema no s’hi juga. Amb el meu pare i el meu germà vam anar cap a l’hospital. Quan vaig veure ma mare em va semblar caure a terra. Instintivament, abans de marxar de casa, havia agafat el dibuix en què tant d’amor hi havia posat. La meva idea era donar-li quan tornés a casa, de manera que vaig demanar a la mare que l’hi posés a la butxaca. No sé per què, vaig pensar que així l’àvia podria estar connectada a mi des del més enllà. Ara em paro a pensar i encara noto el sabor agredolç de ràbia. Molta ràbia i tristesa. Que injust no poder acomiadar-me d’ella. 

ROGER CAMA_3r C COL·LEGI MARE JANER

Vaig sortir corrents quan em vaig assabentar de la notícia, era a la plaça esperant-me per parlar sobre el tema. Ell era allà quan vaig arribar, em va agafar i em va començar a portar a un lloc aïllat de gent que ens sentís per parlar sobre el tema. Vam anar a casa seva, que estava buida, sense mobles, sense persones, em va portar a la seva habitació, que també estava buida. Va començar a parlar-me del que passaria. La notícia em va deixar impactat, no m’ho podia creure. Em va picar la intriga i li vaig voler preguntar per què passaria això, però no em va voler respondre i va agafar les seves coses.