e_640

LOUANA MARTINS_3ème B Lycée Comte de Foix

Soc l’ Enora, tinc 18 anys. Era esquiadora professional però em vaig lesionar. La Lola, la meva germana, està fent tot el possible perquè  torni a esquiar. Avui el metge m’ha trucat i diu que té una solució. L’operació és molt cara, però he acceptat. Han passat mesos i he quedat escurada. La Lola ha tingut una idea: he de participar a Âmes sœurs à Paris. Quedant eliminades, podem guanyar 20.000 euros. El programa consisteix a triar entre l’amor i els diners: 100.000 euros, més el pot acumulat. Hi ha un noi per deu noies. I m’he enamorat de l’Enzo. El sentiment és mutu. He assolit la final. Aleshores, quina opció creieu que he triat? 

KAÍMA DUARTE_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Al Consell dels Joves, el meu grup i jo vam tenir una idea clara i important: organitzar una gran festa d’estiu oberta a tothom. Vam treballar amb molta il·lusió, preparant amb ganes la proposta i presentant-la amb nervis, però amb decisió. Quan ens van confirmar que l’havien acceptada, vam sentir un orgull immens i no ens ho podíem creure. Aquell juliol, la plaça es va omplir de música, llums i molta gent ballant fins a la matinada. Veure la nostra idea feta realitat va ser una experiència única que mai oblidarem. Vam aprendre que, quan et compromets de veritat, les idees poden canviar moltes coses i fer que passi allò que somiem.  

Aram Albós CoRBERA_3r B Col·legi Mare Janer

No hi ha res tan difícil com barrejar els números i les lletres. Tot junt mai m’havia costat tant. L’altre dia, després d’haver rumiat durant molt temps, vaig acabar pensant que allò no podia seguir molt més temps així. Destrossat perquè no ho entenia, era incapaç de comprendre els números. Em va quedar clar que jo era més de lletres que de números. Els números em defraudaven massa. M’agradaven més les metàfores, les comparacions, els paral·lelismes, la puntuació, l’accentuació, els accents diacrítics i la literatura que no pas alguns d’aquells símbols matemàtics tan estranys. La conclusió va ser que m’agradaven més les lletres. 

Anna Sofia Delgado LeremeIeva_3r B COL·LEGI MARE JANER

Un amic meu molt famós treballa a Barcelona i el seu germà, en Joan, té un bar de carretera. Un dia, mentre cuinava, l’amic va relliscar i es va fer un esquinç. No podia cuinar, així que va trucar al seu germà perquè l’ajudés. Però en Joan no en sabia gaire i tot sortia malament: la paella cremava, el cafè era amarg i el menjar, un desastre. Finalment, va preparar la seva especialitat, “torrades cremades”. La gent deixava de venir. Un crític va tastar-les, en va fer foto i va escriure: “Aquestes torrades cremades són una meravella: senzilles, autèntiques i diferents, trenquen amb tot el tradicional.” De cop, tothom volia tastar-les.

Toni Molina_3r A Ea segona ensenyança de Santa Coloma

Fa poc vaig patir la defunció de l’àvia. Però ningú m’havia explicat com havia passat. Aquest fet m’angoixava profundament, ja que la iaia havia estat un gran suport per a mi. No podia parar de donar-li voltes: Com havia mort? Hi havia quelcom estrany? Un dia, vaig entrar a la seva habitació i vaig cercar alguna pista; ja que tenia el pressentiment que havia passat alguna cosa que m’amagaven els pares. I… Bingo! Una carta escrita per ella deia: “No puc més, cada dia se’m fa etern, ja no em queden forces…” No vaig continuar llegint, estava clar que s’havia suïcidat perquè no podia suportar la pèrdua de l’avi i estava molt deprimida…

Dago Moles_3r A Ea segona ensenyança de Santa Coloma

Un dia qualsevol del 2017, en una escola normal i corrent, es va fer viral una aplicació que tenia el poder de predir el moment de la mort de cadascú. Molts alumnes van decidir, sense dubtar-ho, d’instal·lar-se aquesta eina. Alguns van veure com la seva defunció, segons la predicció, era en uns dies, fet del qual van riure sense parar. Les morts van succeir realment: accidents de trànsit, caigudes a la muntanya, desgràcies domèstiques… Estava clar que l’eina s’havia estès arreu del món. Però, de sobte i tan ràpid com havia arribat, l’aplicació va desaparèixer, i tant el seu origen com les morts es van considerar tot un misteri. 

MARTINA LORENTE_3ème D Lycée Comte de Foix

Vaig observar l’ombra darrere aquell edifici vell. Una mirada buida penetrava l’ambient obscur, el corrent d’aire deia tartamudejant paraules incomprensibles. Atansant-m’hi, li vaig agafar la mà, l’ombra es va aixecar mirant al cel amb l’esperança fixa als ulls. Poder escapar d’aquella angoixa cada vegada era més a prop. Vam caminar durant una estona, fins que la llum s’intensificava a l’horitzó. L’ombra tremolava mentre caminava cap a la resplendor. Es va començar a desintegrar amb l’aire. Veia com les inseguretats que m’envoltaven s’esvaïen. Vaig entendre que tots necessitem trobar la llum que il·lumina el nostre camí cap al futur. 

MARGAUX BUFFA_3ème D Lycée Comte de Foix

La Júlia va començar a treballar en una cafeteria, i cada tarda, el Lucas hi entrava per demanar un capuccino. Un dia que plovia, la Júlia va sortir corrents per anar a rescatar un gosset que tremolava de fred a sota un banc. El Lucas, que l‘estava veient des del carrer, va obrir el seu paraigua i li va fer senyal perquè s’hi refugiés amb el gosset. Van entrar a la cafeteria, es van asseure junts, i van parlar del gosset i d’altres temes. No recorden quan exactament van deixar de ser només client i bàrman, perquè des d’aquell moment van ser els millors amics del món i aquell cafè es va convertir en el seu lloc especial per sempre.

DANIELA REGALO ALVES_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estic intranquil·la. Avui jugo contra noies un any més grans que jo. Les fito de dalt a baix, són molt fortes i altes. El meu inconscient em diu que són bones rivals. Em tranquil·litzo escoltant música. L’entrenador ens anima. Veig al meu pare a les grades. Vull que estigui orgullós de mi. L’estrès em disminueix. Ell em fa un senyal. Comença el joc. Em tiren a terra. Perdo la pilota. L’altre equip marca. Estic eufòrica. Puc demostrar el meu potencial. Em passen la pilota. Esquivo a les defenses. Estic al davant de la porteria. Em posiciono ràpidament. Marco gol. Les meves companyes em feliciten. Ell des de la grada em somriu

BIEL NAUDI_3r E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Estava a la muntanya a punt de posar-me al sac de dormir sota la llum de les estrelles. De sobte una llum cada cop més encegadora cau del cel i impacta a poca distància del campament. L’impacte és tan gran que surt foc, no hi ha cobertura, ja que l’impacte ha deixat tota la vall sense per poder trucar als bombers. Corro cap allà per veure que ningú ha pres mal. A l’arribar trobo un objecte estrany, hi ha algú a dins amb vuit braços i sorgeix de dins de l’objecte. Em desperto al campament. Ha estat un somni molt real, miro el meu braç i tinc una cremada que ahir no tenia, potser no ha estat un somni.   

LUANA RIBEIRO CALHEIROS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Estàvem en un enterrament on tot era de color blanc! La sala era plena de roses blanques, feia molt bona olor, massa per a un lloc on la vida d’un estimat acabava. L’avi odiava aquelles flors per dues raons, la primera perquè deia que li feien pensar en la mort, i la segona perquè era al·lèrgic al pol·len. Però ara que descansava ja no podria dir-ne res. Ara dormirà eternament sota aquella olor. Però de sobte el meu avi va saltar i va començar a esternudar, tots ens el vam mirar pensant que era un somni. I just quan va acabar, va cridar: que vagin a tirar totes aquestes roses fresques o si no moriré de veritat!

TIMOFEI POTAPOVICH ALEXEEVICH_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Una tarda fosca vaig caminar pels carrers d’un poble a Polònia. Tot era molt tranquil fins que vaig veure una persona molt alta, amb un pal a la mà mirant-me fixament. Vaig intentar fugir, però s’apropava amb cada pas. El seu cos semblava fet d’un arbre. Vaig intentar fugir corrent i quan vaig parar al costat d’una casa molt vella per veure on era, vaig tranquil·litzar-me una mica perquè no ell veia. De sobte, vaig sentir un sentiment estrany: algú respirava a la meva esquena. Quan vaig girar-me, vaig veure un monstre terrible. Vaig sentir molta adrenalina i, de sobte vaig despertar-me.

SALMA DONCEL_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era de nit i fosc, em vaig despertar d’un somni molt estrany, era dins d’un passadís amb poca llum. Vaig veure un pallasso que venia cap a mi, vaig intentar córrer, però no podia avançar i ell s’apropava cada vegada més. Tenia la por dins del cos, quan vaig començar a moure’m, ho feia molt lentament, no podia anar més de pressa i sentia la seva presència darrere meu. Finalment, em va atrapar i em va menjar. Aquell somni es repeteix i sempre fa que no pugui dormir bé durant el que queda de nit. Vaig intentar tornar-me a dormir i, de cop i volta, sento un soroll, miro cap a la porta i veig la meva gata que volia dormir amb mi.

HERMAN ZGAIB_3r D EA 2A ENSENYNAÇA SANTA COLOMA

La nit de Nadal, la Clara va sentir una nadala suau sota la finestra. Sonava com un cor infantil, però quan va mirar, el carrer estava buit i nevat. El cant es va tornar un murmuri dins la sala, tot i que estava sola. L’arbre brillava massa, els llums bategaven com un cor. Entre les branques, un rostre pàl·lid l’observava, somrient. El cor va entonar el seu nom, i una veu infantil va murmurar: “Ja som dins”. Els llums de l’arbre es van apagar, deixant només el somriure flotant en la foscor. La Clara, molt espantada, va sortir corrents, es va tancar a l’armari, va tancar els ulls i quan els va obrir el va veure somriure al seu costat.

MANSOURI NASSIM_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

Volia ser campió del món de boxa, però no podia. Tenia una competició nacional en dos dies i si volia participar en el Campionat del Món havia de guanyar. Arribà el dia de la competició i estava molt estressat, però malgrat això vaig poder arribar a la final. El meu adversari era més gran, més fort, ho tenia tot per guanyar, però em vaig esforçar i vaig guanyar. Estava molt content, en canvi, el meu rival gens. Estava molt furiós, em mirava com si em volgués matar. Aquella mateixa nit un home, sobtadament, em va amenaçar amb un ganivet, era el meu adversari. A l’hospital el metge em va dir que no podria competir i tampoc caminar.

DINIS DE FREITAS_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

A les 5.30 del matí sona el telèfon. La motxilla preparada per a la caça. Anem a buscar els gossos, quan de sobte em truquen preguntant si ja estic preparat. Baixo amb els gossos, passant per la frontera, una altra trucada preguntant on deixen les parades, dono indicacions i segueixo el camí. Arribo a la Baronia de Rialb. Tothom m’espera per començar. A les 7.30 em truquen al telèfon i diuen que les parades estan a punt, i puc engegar. Engego… Al cap de 5 minuts els gossos empaiten els porcs senglars a 200 metres meu, els porcs surten a les parades. El primer tret li toca el costellam. El porc cau. Els altres fugen i no els podem tocar.

JULIA MAS GRAIG_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

A la Janna només hi havia una cosa que la preocupava a la vida, perdre totes les seves amigues. Un dia va arribar a l’escola i, com normalment, el primer que va fer va ser saludar totes les seves amigues: “hola, nenes”, però ningú li va tornar la salutació. La Janna va pensar que devia ser alguna broma: “no m’ignoreu, que no fa gràcia”, i ningú li va contestar. Va arribar l’hora de fer les classes i va haver de seure sola, va estar tot el dia sola. L’escola va acabar i ella va anar cap a casa seva. Va arribar-hi plorant i en obrir la porta va veure totes les seves amigues, que li havien preparat una sorpresa. Era el seu aniversari.

ABRIL MARTÍNEZ PASTOR_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Avançava per una marea creada a base de mentides. A cada ona que venia n’hi havia una més. Sentia com tot en el que havia cregut durant la meva vida queia a trossos sota els meus peus. Tot estava pactat. Sempre havia fet tot el que se suposava que era correcte. Mai havia pecat perquè estava prohibit. Però de veritat havia de fer cas a unes creences falses? De veritat estava a punt de posar-me un cilici? En aquell moment em vaig adonar que tot era una farsa. En sortir d’allà vaig fer tot el que se m’havia prohibit. Ara ja era lliure i mai més faria una oració ni mai més llegiria aquell llibre redactat per mentiders. 

DANIEL CALADO_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Era una nit tranquil·la. Mirant per la finestra vaig veure passar pel carrer el meu veí. Arribava a la una de la matinada, cansat de treballar. Vaig anar-me’n a dormir. L’endemà, el barri seguia tranquil però a la nit va passar alguna cosa estranya. Vaig sentir un soroll molt fort que venia de la casa del meu veí. De fet, tot el barri va sentir-lo. Des de finestres i balcons, vam veure passar el meu veí amb el braç embenat. Em va amoïnar no tornar-m’hi a creuar durant una setmana. Em vaig dirigir cap a casa seva. Ningú em va obrir i vaig seguir preocupat uns dies. Dies més tard, em vaig assabentar que havia canviat de barri.

ISAAC TOUMI_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Després d’acabar les classes al  juny, en Santiago, l’Stephanie, la Clàudia i jo vam fer una festa i vam descobrir un portal antic sota la lluna plena. Vam ser transportats a Auralis, un món alternatiu amb superpoders. Allà, dos joves ens revelen que formem part d’una profecia: hem de viatjar per vuit multiversos només en deu dies per tornar al nostre món. El rei ens explica el repte i ens demana entrenar dos dies per desenvolupar els nostres poders abans d’iniciar l’aventura. Però durant l’últim dia d’entrenament, la Clàudia i jo desapareixem. En Santiago i l’Stephanie estaven  preocupats. El rei els confirma que ens han segrestat.