Dia: 28 de novembre de 2012

Aleix Segarra _1r batx. Econ. A EA BATXILLERAT

Ja està. Que lluny que queda la Terra!, penso. Després d’un trajecte amb pocs contratemps, finalment hem arribat. L’únic soroll que se sent és el cruixir dels titànics motors en refredar-se. Tothom està en silenci, expectant. Ara és el moment. Em correspon a mi fer el proper pas: la culminació d’aquest viatge tan diferent dels altres. No competim amb altres nacions per ser els primers, perquè venim tots junts. No venim ni com a exploradors ni com a conqueridors, venim com a colonitzadors en un viatge sense tornada possible.

Leyre Monroy _1r batx. Econ. A EA BATXILLERAT

Allà es trobava ella. Era de nit. Sola, estirada a la sorra de la platja, remullats els peus per l’aigua. Tenia els ulls tancats. Pensava. El seu rostre semblava feliç, amb aquell meravellós somriure que la caracteritzava d’orella a orella. Se n’aixecà i començà a caminar per la vora del mar. Començà a cór­rer. A mesura que avançava s’anava trobant obstacles que superava amb força, valentia, lluita… I arribà a l’espigó. Tornà a jeure a la sorra. Estava cansada. Però el seu somriure característic no canviava. No havia deixat el llit de l’hospital. El metge li acabava de comunicar que acabava de superar una greu malaltia…