Dia: 9 de maig de 2013

Judith García _2n Bac Pro Comp. LYCÉE COMTE DE FOIX

No sé com vaig arribar en aquest lloc, tampoc no sé com en sortiré. El cas és que tu i jo hi som. Tenim sort, no  tothom pot sobreviure en aquesta jungla en què els micos són cotxes i els lleons motocicletes; també hi ha elefants en forma d’autobús. Potser demà em sorprendràs portant-me un sandvitx de calamars. No ho sé. Sé que és difícil, que no tenim diners, que la vida està molt cara i que el preu del bitllet d’autobús ens impedeix comprar El País. Sé també que estic arriscant una llauna de Coca-Cola per haver vingut al cíber a explicar això. Potser mai no ho llegiràs ni ho sabràs. Només per estalviar tant en sentiments com en euros.

Dúnia Dchar _2n Bac Pro Comp. LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit de pluja, me’n vaig anar a dormir molt d’hora amb ganes que fos l’endemà. Inconscientment, em vaig adormir ràpidament i en cinc minuts  vaig quedar immersa en un son molt profund. Em vaig despertar en un lloc estrany. Era tot fosc. Vaig començar a caminar sense rumb. Tot semblava tan real que ja començava a desesperar-me. Apareixien coses molt estranyes, persones sense cap o animals meitat gats i meitat ocells. Vaig començar a cridar de tanta por que tenia, fins que, en un moment donat, ma mare em va tocar l’espatlla i em va fer despertar d’aquell malson horrible. Em va abraçar tan fort que tota la por que tenia es va esvair.