Dia: 27 de maig de 2013

Sheyla Barragán_1r Lingüístic EA DE BATXILLERAT

Marxava a Londres, estava il·lusionada, amb les maletes preparades i el bitllet d’avió a la mà. Vaig pujar, vaig seure i vaig veure un noi ben maco dos seients més endavant. Es va girar i em va mirar. Mentre jo somreia, ell va treure la llengua. Em va vocalitzar el seu nom i jo li vaig dir el meu. En aquell moment vaig pensar, “que ruca, en lloc d’anar-hi a parlar, estic dos files més lluny”. Seguidament es va aixecar i es va dirigir cap a mi. De sobte, vaig veure la meva vida passar-me pel davant. El temps s’acabava i li vaig dir que m’agradava. Ell em va donar el seu últim sospir i jo vaig tancar els ulls. Un nou món.

Facundo Zanassi_1r Lingüístic EA DE BATXILLERAT

El primer dia que vaig agafar aquella taula amb quatre rodes, vaig pensar que no seria res més que un hobby passatger i que al cap de dos dies ja me n’hauria cansat. Res més lluny de la realitat. A l’instant d’enfilar-me a sobre d’aquella taula no vaig poder parar de patinar. Vaig veure en l’skate un altre món, un món en el qual em puc tancar quan no m’agrada el que passa en el que visc, un món on he conegut molta gent que val més que l’or. S’ha de dir que moltes vegades és un hobby frustrant, ja que sovint no surten les coses com t’esperes, però a mi m’agrada i, sobretot, em treu l’estrès, com al fumador una cigarreta.