Dia: 4 de juny de 2013

Victor Hugo de Jesus_4t INSTITUT ESPANYOL

Sentia com si algú m’estigués perseguint, cada vegada s’apropava més i més i jo, ple de por, vaig començar a córrer carrer avall, a veure si podia arribar al carrer principal, era inevitable. Aquella persona continuava corrent  dar­rere meu, ja no sabia què fer, em vaig aturar, potser seria la pitjor decisió de la meva vida,  però jo havia d’ esbrinar qui era i què volia de mi . Era un home gran i gros que amb una veu greu em va dir: –Nano, que t’ha caigut la cartera, no sé pas per què cor­ries tant, no et  vull fer mal eh…, què et pensaves? Ai aquesta joventut d’avui dia!– Jo, avergonyit, vaig agafar la cartera i me’n vaig anar.

Rui Vaz_4t B INSTITUT ESPANYOL

És la persona que sempre és al teu costat, que confia en tu i et fa veure que també pots confiar en ell, que sempre et transmet sinceritat. És la persona que se sent orgullós de tu, que recorda el teu aniversari, que en la teva mínima absència et troba a faltar. És la persona que no et tracta com la seva possessió, a qui no li importa la teva aparença, coneix els teus gustos com si fossin els seus. És la persona que sempre et dóna bons consells, que mai et dóna ordres, que sempre vol el millor per a tu.
Entre els meus amics ningú no compleix aquests requisits. Jo tampoc, però, perquè la perfecció… no existeix.