Mes: juny de 2013

Alba Riera _2n Bac Pro Venda LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia molt especial per a mi. Tot canviaria a partir d’aquell dia. Jo sabia que el meu pare em tenia reservada una sorpresa molt agradable. No vaig poder dormir, estava neguitosa. Havia arribat el dia, per fi. El meu pare va arribar a les cinc de la tarda, amb la sorpresa. Vaig al·lucinar. Feia molts anys que desitjava tenir aquella cosa tan cobejada. Era la gossa més maca de la gossera, l’anomenada Txula. A partir d’aquell dia ja vaig haver-la de passejar dues vegades al dia. La vaig haver de portar al veterinari. La pentino molt sovint perquè té el pèl molt llarg.  Fer-ho tot… jo sola. I jo que pensava que seria tot tan fàcil.

Sergi Raiño_1ère Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX

Sóc un noi especial, no m’agrada estudiar i la meva mare m’obliga a fer-ho. No tinc pare, ni amics, només surto de casa per anar a l’escola. Un dia em vaig creuar amb un noi que tenia pressa per anar a l’escola i em va demanar el camí per anar-hi. Li vaig assenyalar el camí. Aquell mateix dia va començar un nou alumne a classe. Era ell, el noi que havia trobat al carrer. Se’m va apropar i em va donar les gràcies. Des d’aquell dia ens vam fer molt amics, sortíem, estudiàvem i les meves notes van millorar. Un dia em vaig barallar amb ell i l’endemà el meu amic ja no va venir a l’escola. Ni aquell dia ni cap altre. L’havia perdut.

Anna Babot _Secretariat Multil. C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

És un dia qualsevol del mes de novembre. Miro per la finestra i fa un sol esplèndid. Em paro un moment i observo els meus companys de classe. Em fixo en una persona. És una noia baixeta, rosseta, porta ulleres i sempre té un somriure dibuixat en el seu rostre. A mesura que transcorren els dies m’adono que la gent no és el que sembla. He tingut la sort de conèixer-la i, a poc a poc, m’ha explicat algun fragment de la seva vida. No entenc per què sempre és dolça amb tothom; no entenc la rialla dels seus llavis; no entenc com pot controlar els sentiments davant nostre. Després d’escoltar-la només puc sentir admiració per ELLA!

Vera Torres _Secretariat Multil. C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Des d’aquí on sóc et veig al parc de davant de casa nostra. Hi passàvem hores i hores juntes. Ara plores desconsoladament i vols estar sola. La gent et mira però ningú gosa preguntar-te què et passa. Les teves amigues et truquen per telèfon insistentment, només mous un dit per penjar. No vols parlar amb ningú. No vols animar-te. La tristor t’envaeix. La solitud és la teva companya. El temps passa i tu continues plorant fins al punt de sufocar-te. Has d’entendre que la vida continua encara que sigui difícil. Tant de bo pogués baixar del cel, acomiadar-me, abraçar-te, petonejar-te i dir-te que t’estimo. Mai estaràs sola filla!

Marina Centelles_2nd E LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordo aquella nit d’hivern, en què estava asseguda sobre el llit, amb la ment en blanc. Mentre fora, la neu que queia, cobria a poc a poc el paisatge. Miro l’habitació, la recorro amb la mirada i en faig la volta. Del meu prestatge, sobresurt un vell àlbum que mai m’havia parat a mirar. Avorrida i curiosa, m’aixeco, me’l miro i l’obro impacient. Passo a poc a poc les pàgines, fins que em paro en aquella foto. De cop m’envaeix una calor que em fa sentir bé. El reconec, era ell. Trobava a faltar aquella sensació. No em quedava res, només aquella foto en què aquells ulls blaus i vius em van enamorar per primera vegada.

Anaïs Montoto_2nde C LYCÉE COMTE DE FOIX

Feia només una setmana que Camael, el líder dels àngels, havia acceptat que l’Evelyn renunciés a les seves ales. En un petit carrer de París, una jove d’uns disset anys estava parlant amb un home d’uns dos anys més que ella. Eren l’Evelyn i el William. Estaven asseguts en un banc, el noi s’apropava cada cop més fins que, quan estaven a escassos mil·límetres, li va fer un tendre petó als llavis. Aquell petó per a ella va fer que una atmosfera màgica l’envoltés. Mai no havia sentit el que sentia, els àngels no sentien el mateix que els humans però, en passar tant de temps entre ells, l’Evelyn tenia aquells sentiments: estava enamorada.

Ainhoa Linde_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

“Cinc anys, avui fa cinc anys que vas haver de marxar. Et trobo a faltar. La mare ha preparat un pastís de préssec. Era de color taronja viu, amb tons vermells a les vores. Ha dit que és el que teníem en comú. Tots dos pèl-rojos, com el pastís. M’ha tocat els cabells i ha plorat. L’he abraçada, ho estava passant malament, però no sé per què. Hem posat cinc espelmes, i les hem bufat. He marxat corrents per enviar-te això. T’estimo papa. PD: torna aviat, d’aquí a res faig nou anys.” Va llançar la carta, l’adreça era: “Per al papa, carrer del Cel”. El carter va mirar el nen, amb un somriure trist. Ell ja sabia que no rebria cap resposta.

Nerea Larregola_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Els humans no som ni màquines ni robots que es puguin programar. Som éssers vius amb sentiments, encara que de vegades no ho sembli. L’amor és un sentiment incomparable, una mena de pitavoles a la panxa quan veus aquella persona que tant t’agrada. Tothom ha tingut alguna vegada aquesta sensació, encara que no se n’hagi adonat. L’amor pot ser no correspost, idealitzat, imaginari, o creat per diverses influències. Si no estimes, et sents sol, diferent, o aïllat perquè les persones necessitem sentir que som importants per a algú, encara que siguin els teus pares, els amics, o les persones que t’envolten. Així doncs, què és millor?

Èric Moreno_BP SML CENTRE DE F. PROFESSIONAL
Sempre fas allò que desitges? No? Prova-ho! És una sensació indescriptible. Per què no ho fem més sovint? Potser per por a tot allò que dirà la gent o, senzillament,  algú del nostre entorn ens convenç per no fer-ho. Si estàs segur de tu mateix, no ho dubtis: fes-ho! Segueix endavant! És igual el que opinin els altres. El repte és assolir els objectius que et marques a la vida i gaudir-ne, ja que arribarà un moment que no ho podràs fer. Viure intensament és la millor sensació que pots tenir al finalitzar el dia. Fes que la teva vida sigui una experiència que recordis feliçment i no oblidis mai!

Emma Ramos_BP SML CENTRE DE F. PROFESSIONAL
Uns éssers estranys em van dir:
–La gent no esteu preparada per sentir la veritat perquè us amagueu darrere les excuses. És hora que obriu els ulls. Els humans voleu justícia, voleu canvis, voleu que la sort us somrigui. Actueu! Ha arribat l’hora que descobriu nous horitzons. No esteu sols a l’univers i us ajudarem. Us ensenyarem la veritat. No és la fi del món sinó el principi d’una nova vida. La renovació de l’esperit humà és necessària. Engrandiu els vostres cors i no haureu de patir més.
–Això és possible? vaig preguntar.
No em van saber respondre amb paraules.

HÉCTOR MORA­_2n batx. cient. B EA BATXILLERAT
Quan vaig pensar a ajupir-me per agafar-la, vaig pensar en tot el que havia passat abans d’arribar fins aquí. Vaig poder agafar-la, netejar-la, mirar-la i, finalment… Després de tantes caigudes que la pobra ha sofert, ara puja i puja fins amunt! Però sé que, en poc temps, tornarà a baixar fins a gairebé desaparèixer. Un cicle que es va repetint i repetint fins que comences a entendre com controlar-la i acabes controlant les seves necessitats. Però res no se li té en compte perquè un l’estima d’una manera molt especial a ella… ella!

Martí Barreda_2n batx. cient. B EA BATXILLERAT
La inspiració…, què és la inspiració? El diccionari la defineix com la capacitat per tenir bones idees. La veritat és que la inspiració és allò que ens permet avançar, que ens dóna l’empenta. És un concepte que va relacionat amb el canvi i és un estat difícil d’aconseguir perquè requereix un esforç trobar noves idees en un món on sembla que ja està tot inventat.
Es tracta de concentrar-se i de ser una mica llest. Jo no tenia idees per escriure aquest text, no tenia inspiració, però, en aquest moment,  he vist que podia escriure. Totes les coses són evidents si t’hi fixés bé.