Dia: 11 de desembre de 2013

Eric Peña_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Sovint penso que tot és una il·lusió, un somni, és a dir, que no és real, que és fruit de la imaginació, i em plantejo com de poderosa és la ment, la mateixa ment que pensem que controlem, que és més poderosa del que podem imaginar i que pot crear un somni tan creïble com la vida. Em fa molta por. Sí, em fa por despertar un dia en un llit d’un hospital, tenir 36 anys i que res sigui com jo pensava, preguntar sobre què n’és del món on visc, de la meva vida i que em diguin quelcom totalment diferent del que he somiat. Sincerament, m’aterreix fer-me a la idea que això pugui passar, però sé que només és un grapat de suposicions, o no…

Aina Segarra_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Empenyo la porta amb el palmell de la mà. Escolto la campaneta. De cop i volta sento la seva aroma dolça, és perfecte. Repasso amb ulls llaminers tot el que m’envolta. Diferents colors i cadascun té un significat. El millor, el color taronja, perquè en veure’l em recorda els estius a la platja, anant amb bicicleta a la tarda, els amics… En agafar aquest bocí de pastís de xocolata tinc ganes d’agafar-ne un altre i un altre, però no. Me l’apropo als llavis i és com si assaborís les nits de Nadal amb l’àvia, les seves abraçades, els seus petons. Vaig sortint d’aquell paradís espectacular observant els dolços i… escolto la campaneta.