Dia: 18 de desembre de 2013

Xavier Pérez _1r A batx. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Mai a ningú li deuré més que a ella. No hi ha cap moment en què m’abandoni, sempre és amb mi, sempre m’acompanya. Cada moment del dia visc en el seu alè, en la seva ombra; en el consol d’aixoplugar-me en els meus pensaments sempre expressats en ella, en la seva palpitació i en la d’un poble i una cultura. Cada segon, cada minut, cada hora… Viu en mi, jo l’alimento i ella m’alimenta. La meva mediadora, missatgera preuada. Amb ella entenc, m’entenc i em faig entendre; escolto, m’escolto i em faig escoltar. Amb ella penso, amb ella canto, amb ella em sento… el català, la llengua en què visc, la meva llengua, la del meu cor.

Domingo Perancha _1r A batx. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sentia el vent més fort que de costum al seu rostre. Veia tota la ciutat. Els seus pensaments volaven més ràpid que aquell vent furiós, però no els escoltava. Havia pres una decisió, i no hi havia marxa enrere, així que més valia gaudir d’aquell moment. Era curiós com, en despuntar l’alba, els edificis a contrallum semblaven vius i bells. Era estrany com el típic estrès dels carrers esdevenia una tranquil·litat silenciosa. Després de tant de temps, mai havia imaginat que aquell racó esdevindria acollidor. Tancà els ulls i sentí calma. Una brisa lleu. Una escalfor desconeguda. I un cop sec quan el seu cos impactà contra l’asfalt.