Dia: 13 de febrer de 2014

Sara Busquet_4t B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Estirada sobre l’herba desvetllo tots els meus sentits. El sol irradia sobre meu, il·luminant tots els racons adormits. Tot d’una, la primera flor emergeix de la boira acumulada, la brisa arrossega la flaire del nèctar perfumat i els primers animalons treuen el cap mig endormiscats. Un paisatge de postal es deixa entreveure entre dels branquillons secs. Sento un soroll i tinc por. Qui deu ser?  Aterrida i amb els ulls mig clucs, percebo un ésser amb un poder estrany, un poder capaç de despertar la natura després d’un llarg període de son. Algú anomenat primavera emergeix del no-res. Primavera amagada, ja pensàvem que no tornaries.

Anaïs Buffa_4t B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Ulls que veuen més que aquells que tan sols miren; penetren i llegeixen, entenen i comuniquen. Somriure que endolceixes les penes i acaricies la meva ànima. Paraules tendres i sinceres. Silencis carregats de missatges. Consells savis que tracen un camí sense espines. Sempre present, sempre sol·lícita. Et crido instintivament quan em sento desprotegida. M’encoratges a lluitar, a creure en mi i continuar avançant. Ets l’origen de la vida. Ets el sol que m’escalfa. Ets la llum que m’il·lumina. Et fas invisible com l’aire, però noto la teva brisa. Bondat immensa, generositat infinita. Mare estimada i única que em regales amor cada dia.