Esther Moliné _1r científic i tecn. EA DE BATXILLERAT
Obro els ulls, tinc dos camins al davant, no sé per quin anar. M’empenyen, m’obliguen a triar. Els dos semblen iguals, però sé que no ho són. Em portaran per llocs equivocats on faré mal i em faran mal. No sé quin triar i el temps s’està acabant. No em puc quedar aquí eternament. Em pressionen perquè en triï un. Realment és important triar un camí? M’equivocaré agafi el que agafi. Hauré de tornar enrere, agafar nous camins que se’m creuaran, viatjar amb persones que mai hauria imaginat. Tanco els ulls i deixo que sigui el meu cos el que decideixi. Avanço un pas rere l’altre. Obro els ulls. Tinc dos camins al davant. Tornem a començar.