Albert Tomé _T SB LYCÉE COMTE DE FOIX
Avui no hi ha lluna i el cel és serè, és perfecte. Agafo el que necessito: la jaqueta i els prismàtics. Estirat al mig del jardí i amb un bon angle de visió contemplo el que m’ofereix el cel nocturn d’hivern. És tot un espectacle: constel·lacions per aquí, planetes per allà i un estel fugaç, quina sort!
Llavors em paro a pensar en la immensitat de l’univers. Hi ha d’haver algú (o alguna cosa) que pugui estar mirant des de l’altre costat? Per què no? Això em fa pensar en els científics, que tot això de l’exploració de l’univers només ha fet que començar i que tard o d’hora trobarem veïns, llàstima que no viurem per veure-ho.