Dia: 28 de febrer de 2014

Thaïs Moraguez _4t B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Jo, quan era petita, no entenia que certes persones majors, per instants perdessin la memòria. Per això, un dia vaig demanar-li a la meva àvia que com era que l’avi a vegades no se’n recordava de qui era, entre altres coses. Em va costar d’entendre. Més endavant, un dia vam quedar per anar tots dos al parc a passar la tarda després d’haver berenat, però llavors, en aquell moment, va ser quan va començar tot: se’n va oblidar de mi i de la tarda que havíem decidit passar junts. No deixo de pensar en aquell dia, en què l’avi ens va deixar. La malaltia se’l va endur.

Rita Gamito _4t B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Jo sempre he pensat que formava part de la meva família, fins al meu 16è aniversari, que em van sorprendre amb un regal horrible. Els que jo pensava que eren els meus pares em van explicar que als tres mesos d’haver nascut, els meus pares biològics m’havien deixat a la porta d’aquella casa. Els meus pares actuals van sortir de casa i es van trobar un nadó amb una carta. Quan me la van donar vaig veure un sobre on posava Rita. Vaig obrir-la i hi vaig llegir una sèrie de motius que vaig trobar molt raonables i, al final de tot, hi havia escrit: “Rita, sempre t’estimarem.”