Juan Jiménez_1r Batx. B INSTITUT ESPANYOL
Encara recordo quan jo ho tenia tot, tenia la classe de vida que tota persona ansiava aconseguir un dia. Jo la vaig tenir, puc dir que vaig tocar el cel amb la punta dels dits. Però, per la meva insensatesa, vaig acabar caient en picat a l’infern on avui ploro les meves penes. No en queda res dels meus dies de glòria, no en queda res de l’imperi de diners i poder que un dia vaig construir. Maleïda vida boja, que un dia em va dir no voler-me més. Tenia totes les coses que es podien tenir, volia tot l’impossible. Però la curiositat va matar el gat; ara aquest gat mira la ciutat que un dia va dirigir des de darrere d’uns barrots.