Dia: 16 de març de 2014

Domingos Cerqueida_4t A INSTITUT ESPANYOL D’ANDORRA

Ja hi sóc, juntament amb els meus companys. Puc sentir la calor i la clamor dels aficionats amb les seves cançons de suport, des dels túnels del vestuari. Tanco els ulls, els torno a obrir. Els veig seriosos i concentrats, com de costum. Un petit calfred recor­re tot el meu cos de cap a peus. Falten escassos segons per pujar els dotze esglaons que em separen del ter­reny de joc. No sé què pensar, estic molt nerviós. Un mar de dubtes m’envaeix. Els segons van passant, i cada vegada queda menys i menys. Noto una estranya sensació d’humitat a la pell, i encara més, sento fred. Ma mare, em despertà del meu somni amb un gerro d’aigua freda.

David Vilanova_4t A INSTITUT ESPANYOL D’ANDORRA

Ella no surt del meu cap. Ella és l’única noia que em fa riure, que em fa sentir als núvols quan em mira o em somriu. Sé que això, que aquesta història és per sempre. Sé que estic enamorat perquè quan la miro el cor puja de batecs i la respiració es fa bastant més ràpida. Els ulls s’omplen de felicitat i la boca no pot deixar de somriure. Parlant d’ella puc dir que quan els seus ulls se m’apropen són més bonics encara, el seu somriure és gran i la seva presència et porta a un món perfecte. Parlant per telèfon, no puc deixar de pensar en ella i no surt mai del meu cap. L’estimo, i sé que per ella posaria el món als seus peus cada dia.