Dia: 19 de març de 2014

Judith Garcia_4t C EA 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP

L’esperança no és somniar en allò que és possible, sinó tot el contrari. Quan una persona té esperança corre el risc que allò que esperes mai arribi. L’esperança és creure que trobaràs un petit brot d’herba enmig del desert. L’esperança és una virtut encara més important que la sort. Només és qüestió de tenir una mica de fe i pensar que les coses aniran millorant. Es diu que l’esperança és l’últim que es perd, ja que quan creguis que tot està perdut, veuràs aquell raig de llum que et dóna més força per a continuar. L’esperança és allò a què algunes persones s’aferren quan veuen que tot s’ha acabat.

Leila El Massaoudi_4t C EA 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP

Encara recordo el dia que vas morir, el 7 de gener del 2013, una data que mai oblidaré. Et recordo en aquell llit, a la planta -2 de l’hospital de cures intensives. Eren els últims minuts de la teva vida. Volia despertar d’aquell malson. Però no era un somni, era una realitat, t’estaves morint. Els metges ja no sabien què fer, tu seguies lluitant, però ja no hi havia sortida. La teva malaltia s’havia estès. Ens miraves fixament, era un comiat. L’altre món t’esperava. Van desendollar la màquina. Ens vas deixar aquí, el meu pare acabava de morir. Et vaig tocar, estaves fred, la sang ja no corria per les venes, el cor ja no bategava.