Sílvia Esteve_1r SASO C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Estava sola envoltada d’un color negre que em feia por, m’aterrava. Pensava que d’un instant a l’altre podia passar-me qualsevol cosa i amb un fort sentiment de tristesa i d’angoixa alhora. Em trobava sense sortida. Pensava que l’única protecció que hi havia al meu voltant era el llençol que em cobria, que em protegiria de tots aquells mals pensaments que em venien en veure que l’interruptor de la meva habitació s’apagava. Espantada, vaig encendre el llum. Vaig veure que tot el que hi havia al meu voltant estava en orde i vaig comprendre que la nit és fosca, que no feia cap mal, que al cap i a la fi tot era psicològic.