Dia: 25 de març de 2014

Xènia Pascual_3r D EA EA 2a ENSENYANÇA STA. COLOMA

Ella estava al sofà de casa seva mirant una pel·lícula i menjant crispetes quan de sobte va sonar el telèfon, ja era fosc i no hi havia ningú al carrer.
Era una veu molt estranya i no s’escoltava gaire bé, deia: “Moriràs, obre’m la porta’’, però ella no en va fer cas, va pensar que era una broma entre veïns. De cop piquen al timbre i apareix un senyor amb un passamuntanyes i un ganivet gran. La noieta va morir al terra de casa seva. Dies després van atrapar l’assassí i va morir a la presó.

Lua Roca_3r D EA 2a ENSENYANÇA STA. COLOMA

Són les vuit, sóc a la parada de l’autobús, com cada dia a la mateixa hora. Avui m’he llevat, he esmorzat un suc de taronja, com cada dia. Tot com cada dia. Quan m’estava prenent el suc he tingut un pressentiment, alguna cosa canviaria la rutina d’aquell matí. Falten només cinc minuts per a les vuit, agafo la motxilla i surto corrent de casa. Continuo amb el meu pressentiment. Són les vuit, ja estic a la parada, fa fred. “Hola”, em va dir l’home del barret que cada dia a la mateixa hora era allà com jo. Llavors vam començar a parlar com vells amics retrobats després de molts anys. Era aquest el meu pressentiment?