Dia: 3 de desembre de 2021

Èrika Da Costa González_3r D EA 2A Ensenyança Encamp

He agafat el mòbil i les claus de casa. He sortit. Avui fa un bon dia. No hi ha ningú pel carrer. Ja he fet un parell de passes. No entenc res. Al tercer pas sento que volo, al quart ja m’he caigut. És una claveguera! Quin fàstic! No paro de demanar ajuda, però no hi ha ningú. Serà que hi ha obres? No ho sé… Estic indignat. Aquí no hi ha res, només fa pudor i les rates estan pujant a sobre meu. Què deuen voler? Serà que faig olor de formatge? No aguanto més. Tinc marejos. La pudor haurà entrat als meus pulmons? Segurament. M’he caigut a terra. Les rates crec que tenen el que sembla una pistola! Espera, que volen fer? No, espereu rates!

Marta Crespo Clerdan_3r D EA 2a Ensenyança Encamp

Tots coneixem aquella sensació de felicitat quan estem al poble. Ja portes un més allà. Avui és el dia més trist de tots, t’has d’acomiadar. Dius adeu a les amistats, a l’olor de llenya, a les sopes calentes per menjar… a poc a poc vas dient adeu a tot. La teva última nit la passes amb ell, tots dos sols. Aneu al mirador i mireu les estrelles, el mires als ulls i comences a recordar tots aquells moments. En aquell instant sents com els teus ulls comencen a cristal·litzar-se, són llàgrimes. Ell et consola, s’apropa a poc a poc a tu i de sobte sens els seus llavis sobre els teus. Per fi el petó tan esperat, és hora de dir adeu “fins mai”.