Cèlia

ÀFRICA LÓPEZ_3ème D Lycée Comte de Foix
A la llum tènue de la lluna, la ceràmica descobria un escantell. El bol venia d’un passat incert, d’un lloc llunyà. Cèlia ho va desenterrar. Amb ell a les seves mans plenes de terra va córrer entre els arbres. El seu cor bategava tan ràpid com els seus passos, havia trobat el tresor. Ara sabia que la llegenda era certa; aquell era un bol màgic. Sense netejar-se, va entrar a casa. En la seva ment, una obsessió. Esperançada va ser al dormitori i es va agenollar al costat del llit. La seva mare semblava adormida. Va posar el bol al seus llavis. Aquesta vegada tot canviaria, com li va ocórrer a la bruixa que va fetillar el bol.