Ana Calvo Gallego_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Quan em diuen alguna cosa que no m’agrada sento la meva boca plena de foc, he de callar i aguantar el fum que està a punt de sortir disparat, les meves galtes es posen vermelles mentre em premo les mans amb ràbia. Després d’un temps la meva actitud clarament desentona, intento calmar-me encara, he d’imaginar-me el cel blau amb ocells. En tot el conte també apareixen explosions tornant a repetir el que estava intentant oblidar amb tristesa per no poder defensar-me, entenc que les explosions em torturaran i que ells no pararan. Encara defectuosa intento arribar al llum blau amb cada vegada menys energia en tot el cos.