L’últim adeu

Adrià Regalo Figueiredo_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Els fas l’últim petó als teus pares i al teu germà sense saber-ho. Agafes les teves coses i surts de casa per anar a l’escola. Puges a l’autobús. Arribes al centre i comences a parlar amb els teus companys. El dia transcorre amb normalitat. Arriba l’hora del pati… tens un pressentiment i truques a casa. No saps que és l’ultima vegada que escoltes la veu dels pares. RING-RING, acabes el teu dia escolar. Vas cap a l’entrenament, acabes a les 22.00 i agafes el bus que et tornarà cap a casa com cada dia. Puges i et poses els iPods. De sobte es torna tot fosc i s’escolta un soroll espantós… Mentre penses en l’última trucada a casa…

La roda

Lizandro Pinto Nunes_3r A EA 2A Ensenyança d’Encamp

Em desperto, em dutxo, menjo, em vesteixo, em preparo, surto de casa, agafo el bus, dormo, amics, parlo, compro, camino, parlo, arribo… CENTRE. em preparo, francès, treballo, passa el temps, timbre, agafo el material, català, treballo, timbre, em preparo última hora, naturals, ràpid ,timbre, esmorzar, juga futbol ràpid, timbre, pujo, arribo, treballo, espero, m’avorreixo. Jugo, ràpid, timbre, parlo, treballo. Bronca, m’empipo. Direcció, expulsat, castigat, amics. Agafo bus, viatjant, dormir, arribar, pares, parlar, negociar, alegre, berenar, estudiar, nit, jugar, menjo, torno a jugar, ràpid, m’adormo. Un dia normal…

Sintra i Madrid, ciutats clau

Sintra i Madrid són aquests dos dies les ciutats clau en l’àmbit mundial. A la primera, ciutat portuguesa, es reuneixen els màxims mandataris pel que fa a política monetària, sent els presidents dels principals bancs centrals. L’amfitrió és el Banc Central Europeu, amb la presidenta, Christine Lagarde, rebent Jerome Powell, president de la Reserva Federal, i Andrew Bailey, president del Banc d’Anglaterra. El trio de mandataris basarà el seu debat sobre el risc d’estagflació en l’economia global. A la segona, la capital espanyola, s’han reunit els màxims mandataris dels països que formen part de l’Aliança Atlàntica, dels seus amics i convidats en el context de la Cimera de l’OTAN, una de les més importants donat el context actual de conflicte entre Rússia i Ucraïna, i amb l’esperada entrada dins de l’organisme de dos països com Suècia i Finlàndia. Cal recordar que Turquia finalment va retirar les seves reticències que els dos països nòrdics entressin a l’OTAN, abandonant les polítiques de neutralitat que tantes dècades han perdurat. D’altra banda, ahir es coneixia la dada de la inflació espanyola, la qual batia rècords. La dada de juny ha fulminat el màxim que es va marcar el mes de març, arribant fins al 10,2%, el seu major nivell del 37 anys. L’alimentació i la gasolina han estat els dos factors que, com en les últimes dades, han contribuït majorment a aquesta alça. D’altra banda, la pujada dels preus del petroli continua, en un context de problemes de Líbia, exportador clau del nord de l’Àfrica.

Estimar

Martina Rivas Rodrigo__3ème E Lycée Comte de foix
Quan era petita, m’encantava llegir històries d’amor, en què l’estereotip d’amor perfecte no hi faltava. Pensava que quan fos més gran trobaria algú que m’estimés tal com soc. No tinc la suficient maduresa per parlar d’amor ni de relacions, perquè tampoc n’he tingut cap, però puc afirmar perfectament que la meva idea era errònia i que de fet l’amor és una de les coses més perilloses que existeixen. Quan estimes algú hi confies, t’obres, ho dones tot i moltes vegades aquesta persona no sent el mateix que tu. Però no solament en les relacions amoroses, sinó també en l’amistat. I el pitjor és que al final és culpa teva per estimar.

Els pallassos

Judit Fernández Nogueras_3ème E Lycée Comte de foix
Els pallassos generen una gran controvèrsia, hi ha gent que s’entreté, però hi ha gent que s’inquieta. Sempre m’ha semblat curiós que el concepte de pallasso, que prové d’intentar divertir i fer riure, sobretot als nens, pugui provocar tanta paor i por, però sobretot i irònicament als més petits. Jo, tenia molta por de petita, personalment aquesta por era causada per un efecte psicològic, és a dir, pel maquillatge, per aquells trets exagerats, el nas vermell, però sobretot el somriure constant però fals, em causaven una sensació d’incomoditat que no m’agradava, ja que m’ocultaven la identitat de la persona i les seves intencions.

Ràbia

Leonor Pereira_3r C  Col·legi Mare Janer
El canó d’aquella arma m’apuntava directament al pit, mentre tu deies que tot allò passaria molt ràpid i em subjectaves la mà. De sobte, una llàgrima em va caure per la cara. Me la vas netejar i vas somriure. Jo tremolava de por i tu l’únic que feies era dir-me que tota la culpa d’aquell acte. La meva mirada es va fixar en el terra on hi havia el cos del meu marit dessagnat i amb un lluent forat al cap. Vaig apujar la mirada i tu em miraves amb aquells ulls plens de ràbia. Llavors, em vaig penedir de parir-te i vas disparar amb el gallet d’aquella arma que em va traspassar el cor. Però mai t’he deixat d’estimar, fill.

Sempre et recordaré

Aina Torrell_3r C Col·legi Mare Janer
Estimada àvia,
Recordo aquelles tardes de perruqueria a casa teva, aquelles tardes al parc penjant de les barres com a pernils, aquelles nits del sopar de Nadal amb tota la família reunida, quan corria a la teva habitació per agafar la roba de l’armari i disfressar-me amb tot el que trobés per allà. Aquells matins d’esquí amb família, els gelat d’estiu de cada tarda, aquells balls als magatzems dels súpers, i tampoc no vull oblidar tots aquells viatges.
Des que no hi ets, han passat moltes coses, però cap d’aquestes farà que m’oblidi de tots els moments que vam viure juntes. Com tampoc mai m’oblidaré de tu, iaia.
T’abraço.
Aina

Red Moon

Rassim Mahamed Sakhraoui_3r F EA 2A Ensenyança d’Encamp
– Dijous 3 de maig 2007.
Aquella nit tan fosca, sota la llum de la lluna amb ella.
Portava un vestit vermell, el seu cabell castany onejava i l’aire bufava molt fort. Estava estirat sobre alguna cosa dura. A poc a poc ella s’allunyava. Se sentia un so que semblava ser un tren, cada segon el so s’apropava i es feia més fort. He intentat cridar-la, però ella ja no hi és.
La llum s’acostava més i més, no podia veure res. Aquella nit va ser inoblidable. Tots aquells moments passats amb ella, totes aquelles nits. Era tan estúpid de pensar que una persona com ella em podria estimar a mi.
Però l’única cosa que ella va fer va ser deixar-me aquí…

Oportunitats

Inés Anastasia Barti Rodrigues_3r F EA 2A Ensenyança d’Encamp
Ell. Felicitat. Amor. Moltes. Oportunitats. Malgastar. Perdre. Desaprofitar. Tren. Culpabilitat. Remordiment. Frustració. Penediment. Pensaments. Veure’n. Altres. Junts. Enveja. Tristesa. Malestar. Sentiments. Confusió. Voler. Sentir. Imaginar. Experiències. Gaudir. Moments. Llocs. Paradisos. Menjar. Divertir-se. Parlar. Descobrir. Quedar. Riure. Viatjar. Aventura. Temps. Tu. Jo. Adonar-se. Acabat. Oportunitats. Pena. Penedir-se. Desil·lusionar-se. Buscar. Recercar. Fallar. Oblidar. Sortir. Amics. Diversió. Secrets. Contenta. Festa. Records. Bons. Oportunitats. Pensar. Recordar. Aprofitar. Orgullosa. Conèixer. Apropar-se. Ajuntar-se.

Alguna cosa misteriosa

Anna Novo Ferreira_3r Col·legi Sagrada Família

Un cop estava asseguda en un banc d’una plaça. De sobte vaig començar a imaginar-me com seria el meu futur. Pensava en coses que mai m’havien passat pel cap. No sabia si eren impressions o imaginacions: algunes coses no gaire fascinants i d’altres força agradables, tampoc no n’esperava gaire. En aquell instant vaig sentir una sensació nova. Em passaven coses inexplicables i irreals. En un moment es va interrompre el futur que m’imaginava i vaig sentir una altra emoció estranya. Era com que el món es transformava en pitjor i potser ja ningú existiria. Bruscament alguna cosa em va deixar confosa. De cop, vaig rebre una trucada inesperada…

Les meves desgràcies

Clàudia Novo_3r Col·legi Sagrada Família

Porto molts dies bastant preocupada. Els meus pares es volen divorciar i jo no ho accepto. També la meva àvia té càncer i diu que durant les nits sent unes veus dels esperits dels meus besavis. Diuen que continuï endavant, que no es rendeixi, que té una família meravellosa. Ella s’emociona,  però una cosa estranya ens diu que quan les veus desapareixen, apareix algú i li fa canviar totalment les idees, és com algú que li tenia enveja en un passat. També li diu que faci certes coses perquè si no, algú es morirà en aquell moment. Ella se’l creu i es preocupa molt, perquè té por que la veu li faci mal als seus éssers estimats.

Sofriment

Arnau Grande_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Els rajos de sol em fan obrir els ulls. –És avui– em dic. Vaig assimilant quin dia és. Avui comença la guerra i el sofriment. En pocs minuts passa el bus direcció al camp de batalla. M’he de preparar. Prenc una beguda d’un color marró fosc que em recorda a sentiments desagradables i vulgars. Busco a l’armari el vestit d’avui. Passo entre vestimentes de campanyes passades fins que trobo la que busco. Em vesteixo recordant moments passats i trec un petit somriure. Surto de casa i l’autobús es planta davant meu. Pujo amb por però convençut. M’assec al darrere amb en Joan, un vell amic, que em pregunta:
–Has fet els deures de naturals?

Records

Eloy Mandicó_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Recordo amb nostàlgia els meus aniversaris. En un em van regalar l’avioneta de joguina que tant volia. La meva família em cantava la cançó d’aniversari feliç i la meva àvia plorava d’alegria. Recordo com la meva germana sempre em donava un petó a la galta i els meus pares m’estiraven les orelles comptant els anys complerts. Recordo com a l’escola els amics em tornaven a cantar moltes felicitats i també el sabor dolç de la xocolata del pastís. Ara, ja no sento res i només rebo plors dels meus pares, la meva germana i els meus amics. Ara ja només rebo flors. Ara visc amb la meva àvia, on la vida és més tranquil·la i el cel és infinit.

Viatge al centre de la Terra

Eduard Puig_3r A Col·legi Mare Janer
Aquell dia no hauríem d’haver sortit. Els núvols presagiaven quelcom dolent. Em vaig llevar amb el peu esquerre, els crits de la mare perquè no arribàvem, el trànsit col·lapsat, la meva germana empipant-me tot el trajecte. Però el pare insistia i insistia. I arribàrem a l’aeroport cansats, encaminats cap a La Palma. Ja instal·lats a l’hotel, i encara que sembli mentida, teníem ganes de visitar-la. Érem a la carretera, i allà al mig hi havia un urbà parat fent recular els cotxes. Un volcà havia entrat en erupció! Vam haver de deixar l’equipatge a l’hotel. Ja ho havia dit jo, ens hauríem d’haver quedat jugant a la Play!

La pesada nit

Eduard Fernández López_3r A Col·legi Mare Janer
Aquella nit va començar malament. Tot de cap per avall. Mentre ella feia el sopar, la cuina semblava una quadra. A l’hora de menjar, al pare li queia tot a terra. A l’hora de fregar els plats semblava un calvari. A l’hora de netejar-se les dents el germà petit va deixar el mirall del lavabo brut de pasta de dents i molta aigua. Després d’això feia falta veure una pel·lícula. Enmig de la pel·lícula se’n va anar la llum. Vam decidir anar-nos-en a dormir perquè ja era tard. Mentre dormien, a la casa dels veïns se’ls van trencar les canonades de l’aigua. Ja eren les quatre de la matinada. Aquella nit se’ns va fer feixuga de veritat.

Una setmana de vacances

Tiago Vieira Gomes_3ème I Lycée Comte de Foix
Quan estic de vacances em desperto molt tard, aprofito per descansar, esmorzo i em poso a jugar a la Play amb els  amics. Juguem al GTA i ens divertim i a vegades fem com si fos real. Si ens avorrim passem a un altre joc com el FIFA, si tots hi estem d’acord. Quan ens marquen un gol ens enfadem molt, però molt, principalment al Fut Champion, perquè si no en guanyes quatre no et classifiques i no tens bons premis. Si m’enfado molt canvio de joc o miro Netflix. Després, si em canso surto de casa, vaig al parc o faig alguna cosa per no avorrir-me. Quan torno a casa, ajudo a preparar el sopar, sopo, recullo i m’instal·lo davant la televisió amb els meus pares

El V-TEC

Alex Loureiro Marinho_3ème I Lycée Comte de Foix
Un dia em vaig despertar amb ganes de fer una volta amb el cotxe i vaig agafar el meu Honda Civic ek9 tipus R, que m’agrada molt, i com que visc a Alemanya, hi ha autopistes sense límit de velocitat, vaig ficar el comptavoltes a dalt de tot. Vaig arribar a ficar-lo a 290 km/hora perquè portava algunes modificacions ja que la velocitat màxima de fàbrica és de 225 km/hora. En aquell moment, les coses passaven tan ràpid que la mínima equivocació podia fer que tot se n’anés en orris, però no m’importava gens. Ho vaig pode fer. Quina il·lusió! Després, vaig anar a netejar-lo i el vaig aparcar, ben net al garatge amb els meus altres cotxes.

Comiat

Gerardo Vizmanos Alegre_3r B Col·legi Espanyol María Moliner
Estava allí, reclinat al mig de la sala. En cinc minuts, li treien la màquina d’oxigen. Estava davant d’ell, els seus últims minuts de vida; i jo sense saber què dir, sense saber què fer, només observant-lo fixament i reflexionant que ja no hi seria mai més. Li volia dir totes les coses que sentia, les que m’agradaven d’ell i que em feien riure i a la vegada cabrejar-me, però no em sortien les paraules. I ja era massa tard. Ara seguiria vivint la meva vida sense ell, jo sola perquè des d’aquell dia que va intentar interrompre la seva també me la va prendre a mi. La meva vida sense ell no té sentit. Però ell no ho sabia.

Nova vida

Mariana Ferraz Ribeiro_3r B Col·legi Espanyol María Moliner
Estava preparada. Volia començar una nova vida.
Després d’adonar-se que el seu xicot tenia una malaltia mortal, la Clàudia va decidir que no volia passar-se la vida amb aquella pena. Així que es va preparar.
Sortí de casa i començà a caminar sota la pluja amb el telèfon a la mà, preparada per rebre la trucada. Sentia com li queia la pluja i la relaxava. Minuts després va sentir que el mòbil vibrava. Va contestar i li va arribar la notícia que feia dies que esperava i que més por li feia. No va dir res i va penjar el telèfon. Sentia les llàgrimes caure pel seu rostre i va ser com la Clàudia va experimentar l’inici de la seva nova vida.

El gos

Roger Trilla Clanchet_3r B EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Sol. Tancat. Despertar. Esmorzar. Treballar. Dinar. Treballar. Sortir. Tancar-se. Berenar. Pantalles. Jocs. Sopar. Pencar. Dormir. Despertar. Avorrit. Llegir. Esmorzar. Truquen. Capsa. Abandonat. Tristesa. Felicitat. Sortir. Jugar. No pantalles. Felicitat. Responsabilitat. Envellir. Feinejar. Arribar. Acariciar. Amor. Ancià. Metges. Tristesa. Recuperació. Felicitat. Amor. Jugar. Deteriorament. Medicines. Diners. Ruïna. Laborar. Recuperar. Cansat. Segons. Minuts. Hores. Mesos. Anys. Temps. Vell. Revisions. Malaltia. Recuperació. Recaure. Mort.
Rutina.