Dia: 8 de juny de 2022

Aurora Morales Buendia_3r COl·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Hi ha un lloc que és el preferit de la meva mare. Està ple de pedres i de flors i rodejat d’arbres alts i punxeguts. Ella no en surt mai, per això jo li porto de tot i la visito constantment. Fa fred, acabo de sortir del col·legi i em dirigeixo al lloc de sempre. Em tremolen les dents i les cames em fan figa. Hi arribo i allà està ella, però ja no em mira amb alegria, com de costum, sinó que la seva mirada és trista. M’hi apropo intrigada. I dolçament em demana si us plau que no torni a buscar-la, que no pensi més en ella. Surto del lloc amb un sentiment estrany. Quan em giro ella ja no hi és. Miro la porta i llegeixo –cementiri–.

MARTINA NAVARRO_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Por, era la sensació que em causava sortir al carrer i desconèixer què passava al meu voltant. Aquells dies de quarantena sense contacte físic amb ningú. Ni un sol petó ni una sola abraçada. Trobava a faltar estar al parc amb els amics després d’una llarga setmana de classes. En el meu cas, en aquells dies de confinament em sentia desubicada, no entenia què era el que passava a fora, escoltava que cada dia morien milers i milers de persones per culpa d’un virus que desconeixia el món. A les vuit de la tarda s’escoltaven els aplaudiments agraint la duríssima feina dels sanitaris. Sensació de cansament, i no fer res durant dies i dies.