Dia: 9 de juny de 2022

Ribó Cereza Nadia_3ème D Lycée Comte de Foix
El vent gelat de les muntanyes d’hivern, la sensació de tenir les botes mullades per la neu que fan que ni arribi a sentir els meus dits, la sensació de tenir la punta del nas cremant per l’eterna veladura d’hivern. La sensació de veure el paisatge tot blanc, de no veure més enllà del que tinc davant per la dolsa boira d’hivern. La sensació de pensar a arribar al llac tot congelat, beure la sopa amb els fideus enfonsats al fons del soper, quan et trobes en aquest moment, de sobte se’t descongelen els dits dels peus i mans. És quan llavors comences a sentir-te més lliure que mai, respires aire profund d’hivern, i continues pujant.

Gerard Pintado_3ème D Lycée Comte de Foix
Un dia d’estiu anava sol amb moto pel bosc i quan ja portava una bona estona i estava força lluny de casa, vaig veure una dona gran que estava ficada dins del bosc, al costat d’uns arbusts i vaig pensar que devia passejar el seu gos i em vaig parar per no espantar-lo i que no se li escapés. La dona es va quedar quieta i no feia res, així qaue  vaig continuar atansant-me molt a poc a poc i va ser quan em vaig espantar perquè la dona anava tota de negre, com si anés a un funeral, portava el cap cot i tenia el color de pell grisós, com si fos una ombra. De cop em va venir un calfred i em vaig girar molt ràpidament i quasi caic a terra.