Dia: 10 de juny de 2022

Marc Murillo Barreiro_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Cada dia em sento més apagat. La constància i dolor van sumant dia a dia, no tinc forces de seguir, però per mi és un somni i una promesa des del primer dia que vaig començar. Abans era la meva forma de desfogar-me i principal motivació, però cada dia es fa més difícil, no tinc ganes ni tampoc les mateixes forces de seguir lluitant com quan vaig prendre aquest camí. Pensar que gràcies a aquest esport he pogut superar el passat malgrat els obstacles amb els quals m’he anat trobant. Això em fa seguir endavant fins a l’últim dia. Ara crec que em toca seguir lluitant pel que més m’agrada fer: rítmica.

Daniela Martins Almeida_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Tenia els ulls borrosos, plens de llàgrimes, veia la carretera boirosa i vaig sentir el clàxon d’un camió que m’avisava. No vaig tenir temps de reacció. Em vaig adonar que el cotxe estava bolcat i sentia un xiulet molt fort que no em deixava escoltar res. Em deia a mi mateixa que no podia morir, que no tanqués els ulls. Després d’uns minuts, sentia el soroll de les sirenes i moltes veus. Notava com m’intentaven treure del cotxe, però cada vegada que em movia era com si m’estiguessin clavant mil ganivets. Aleshores vaig ser conscient que no tenia ningú, així que vaig decidir deixar-me portar.