Dia: 11 de juny de 2022

Ot Monell Sancho_3r A Col·legi Sant Ermengol
Comença a ploure, fa fred. Estàs sol. Una llàgrima es fusiona amb la pluja. Els dits et tremolen i, suaument, deixes caure una pistola a terra. El soroll et fa obrir els ulls. Al teus peus: un home. Com? Per què ho has fet? No ho saps. Intentes manipular l’escena del crim, potser si sembla un suïcidi… El desànim et posseeix, així que el deixes com estava. No, millor amagues la pistola i et desfàs del cos. Al centre de la foscor unes llums vermelles i blaves il·luminen fatalment la nit. Et quedes sense temps…

BERTA CLOTET FERRER_3r A Col·legi Sant Ermengol
Obro la finestra, tanco els ulls, deu metres d’alçada sota els meus peus. Rere meu sento xiuxiuejos, mirades cruels i paraules que fan mal, molt de mal. Es repeteixen dins el meu cap una vegada i una altra. Contínuament. Només tinc ganes de llançar-me i sentir l’aire lliscant sobre el meu cos, de sentir-me lliure, de ser jo mateixa.
Em reflecteixo en el mirall, intentant traspassar-lo. Però no puc. Soc jo, vull ser jo. Però faig veure que soc una altra.
Mirades despectives i comentaris dolorosos, qualsevol s’ho pot estalviar. No fem que les persones canviïn la seva manera de ser, la seva ànima, pel que pensin els altres. Només comptes tu.