Dia: 13 de juny de 2022

Marta Samsó Garcia_3ème G Lycée Comte de Foix
-Vull denunciar un suïcidi.
-Qui és la víctima?
-Jo.
Quan ets el causant d’un accident en què perden la vida set persones, el sentiment de culpabilitat és tan gran que t’envaeix l’obsessió de recompensar aquestes pèrdues. Penso en la mort cada dia, però no sense un fi concret. Busco persones que necessiten la meva ajuda. Un cor, uns ulls, una medul·la, dos pulmons, un fetge i una llar és tot allò que vaig planejar donar el dia de la meva mort. Havia arribat l’hora, vaig trucar a emergències i em vaig treure la vida, saben que una petita part de mi viurà per sempre en set ànimes diferents.

Carla Gelabert_3ème G Lycée Comte de Foix
Aquelles escales es trobaven a dins d’un castell perdut al mig del bosc. Eren de ferro rovellat, i tan misterioses que mai ningú havia arribat fins al final. Es diu que qui les va construir no l’han tornat a veure mai. Estaven enrotllades com la closca d’un cargol i eren tan llargues que no es veia el final. Quan miraves des de dalt, la teva mirada es perdia dins de la tenebrosa foscor sense límits. Però d’aquelles escales no se’n sabia res. El que jo sabia era que algú hauria de baixar fins a l’últim esglaó per descobrir els seus secrets tan misteriosos. I jo no seré la persona que baixarà. I tu, vols baixar-hi?