Dia: 22 de juny de 2022

Gerardo Vizmanos Alegre_3r B Col·legi Espanyol María Moliner
Estava allí, reclinat al mig de la sala. En cinc minuts, li treien la màquina d’oxigen. Estava davant d’ell, els seus últims minuts de vida; i jo sense saber què dir, sense saber què fer, només observant-lo fixament i reflexionant que ja no hi seria mai més. Li volia dir totes les coses que sentia, les que m’agradaven d’ell i que em feien riure i a la vegada cabrejar-me, però no em sortien les paraules. I ja era massa tard. Ara seguiria vivint la meva vida sense ell, jo sola perquè des d’aquell dia que va intentar interrompre la seva també me la va prendre a mi. La meva vida sense ell no té sentit. Però ell no ho sabia.

Mariana Ferraz Ribeiro_3r B Col·legi Espanyol María Moliner
Estava preparada. Volia començar una nova vida.
Després d’adonar-se que el seu xicot tenia una malaltia mortal, la Clàudia va decidir que no volia passar-se la vida amb aquella pena. Així que es va preparar.
Sortí de casa i començà a caminar sota la pluja amb el telèfon a la mà, preparada per rebre la trucada. Sentia com li queia la pluja i la relaxava. Minuts després va sentir que el mòbil vibrava. Va contestar i li va arribar la notícia que feia dies que esperava i que més por li feia. No va dir res i va penjar el telèfon. Sentia les llàgrimes caure pel seu rostre i va ser com la Clàudia va experimentar l’inici de la seva nova vida.