Dia: 28 de juny de 2022

Leonor Pereira_3r C  Col·legi Mare Janer
El canó d’aquella arma m’apuntava directament al pit, mentre tu deies que tot allò passaria molt ràpid i em subjectaves la mà. De sobte, una llàgrima em va caure per la cara. Me la vas netejar i vas somriure. Jo tremolava de por i tu l’únic que feies era dir-me que tota la culpa d’aquell acte. La meva mirada es va fixar en el terra on hi havia el cos del meu marit dessagnat i amb un lluent forat al cap. Vaig apujar la mirada i tu em miraves amb aquells ulls plens de ràbia. Llavors, em vaig penedir de parir-te i vas disparar amb el gallet d’aquella arma que em va traspassar el cor. Però mai t’he deixat d’estimar, fill.

Aina Torrell_3r C Col·legi Mare Janer
Estimada àvia,
Recordo aquelles tardes de perruqueria a casa teva, aquelles tardes al parc penjant de les barres com a pernils, aquelles nits del sopar de Nadal amb tota la família reunida, quan corria a la teva habitació per agafar la roba de l’armari i disfressar-me amb tot el que trobés per allà. Aquells matins d’esquí amb família, els gelat d’estiu de cada tarda, aquells balls als magatzems dels súpers, i tampoc no vull oblidar tots aquells viatges.
Des que no hi ets, han passat moltes coses, però cap d’aquestes farà que m’oblidi de tots els moments que vam viure juntes. Com tampoc mai m’oblidaré de tu, iaia.
T’abraço.
Aina