Dia: 29 de juny de 2022

Martina Rivas Rodrigo__3ème E Lycée Comte de foix
Quan era petita, m’encantava llegir històries d’amor, en què l’estereotip d’amor perfecte no hi faltava. Pensava que quan fos més gran trobaria algú que m’estimés tal com soc. No tinc la suficient maduresa per parlar d’amor ni de relacions, perquè tampoc n’he tingut cap, però puc afirmar perfectament que la meva idea era errònia i que de fet l’amor és una de les coses més perilloses que existeixen. Quan estimes algú hi confies, t’obres, ho dones tot i moltes vegades aquesta persona no sent el mateix que tu. Però no solament en les relacions amoroses, sinó també en l’amistat. I el pitjor és que al final és culpa teva per estimar.

Judit Fernández Nogueras_3ème E Lycée Comte de foix
Els pallassos generen una gran controvèrsia, hi ha gent que s’entreté, però hi ha gent que s’inquieta. Sempre m’ha semblat curiós que el concepte de pallasso, que prové d’intentar divertir i fer riure, sobretot als nens, pugui provocar tanta paor i por, però sobretot i irònicament als més petits. Jo, tenia molta por de petita, personalment aquesta por era causada per un efecte psicològic, és a dir, pel maquillatge, per aquells trets exagerats, el nas vermell, però sobretot el somriure constant però fals, em causaven una sensació d’incomoditat que no m’agradava, ja que m’ocultaven la identitat de la persona i les seves intencions.