Quan la por es fa realitat

Alexia Lorenzo Devesa_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era una noia a qui li encantava ballar, era la seva passió. Ballava tots els dies i a totes hores. Estava a punt de fer una actuació superimportant i vàries acadèmies de dansa la veurien actuar. Faltaven dues setmanes i ja estava molt nerviosa. Va decidir relaxar-se una mica i va voler anar a Andorra a esquiar. Tenia una mica de por perquè no volia fer-se mal, però no podia viure amb por. Va anar-hi amb unes amigues, disposades a desconnectar completament. Van pujar a pistes i van decidir provar de fer un salt, però no sabien esquiar gaire. Quan la ballarina va saltar, va caure. La seva por s’havia fet realitat i no podria ballar.

Aquell dia

AINHOA MONTEIRO DE BRITO_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Aquell dia va ser el millor i l’últim. Vaig sortir del metge plorant amb la pitjor notícia que em podien donar. Em quedaven menys de tres dies de vida. El càncer havia avançat d’una manera molt ràpida i ja no hi havia cap solució. Primer em vaig desesperar molt, però minuts més tard em vaig eixugar les llàgrimes i vaig decidir anar-me’n de festa amb tot el meu grup d’amics, sense que ells sabessin la tragèdia. Vaig beure, riure, cantar i ballar com una boja. Al final de la nit, em vaig acomiadar de tots, sense donar explicacions. Vaig arribar a casa i em vaig estirar al llit. I des d’aquella nit no em vaig tornar a aixecar.

Caracteres: 712 | Palabras: 131 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /16 | Columnas: 1