Es juga fins al final

Narcís Bech Saltó_3r A COL·LEGI MARE JANER

La passo. La rebo. Defenso. Recupero. Contraataco. Tiro. Marco. Defenso. Marquen. Serveixo. Rebo. La perdo. Contraataquen. Marquen. Anem perdent. Queden deu segons. Fem el contra gol. Tiro. Marco. Empato. Anem a pròrroga. Descanso. Defensem. Tiren. Marquen. Ataquem. Marquem. Defensem. La recuperem. Ataquem. Tiro. Marco. Empatem. Serveixen. Tiren. Fallen. Contraataquem. Fallem. Contraataquen. Tiren. Marquen. Ens han fet penal quan nosaltres estàvem atacant i ells han marcat. L’àrbitre mira les repeticions. Xiula  penal. Sento responsabilitat, si marco guanyem, si fallo perdem. Tiro… El porter  para el penal, el rebot… GOL. GUANYEM.

Edifici de color blanc

Diana Melo_3r A COL·LEGI MARE JANER

Sento la teva veu cridant-me que m’afanyi, començo a córrer, arribarem tard. No sé per què tanta pressa, el vol no surt fins a la nit. Arribem a l’aeroport i després de tants mesos esperant, ja estem de camí a Grècia. D’això, ara en farà un any. Portàvem somiant aquell viatge des que érem petits. Hi somiàvem amb els ulls oberts, però qui diria que l’única que somia ara soc jo. Somio tornar-te a veure i poder fer-te una abraçada més. Encara no entenc com vam passar de somiar a viatjar per tot el món a estar tancats en aquell edifici asèptic de color blanc. El teu cor va parar de bategar. Jo vaig sortir d’allà. Tu, ja no.