Dia: 21 de febrer de 2024

BERTA AMAT CHARLES_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Tot a la vida era molt monòton: anar a l’escola, les classes d’anglès dels dimarts… Una setmana, la següent, i així fins a acabar la secundària. Estava avorrida. Feia diverses coses, però res m’entretenia. Mirava sèries, descarregava jocs… Res saciava la meva set. Vaig arribar a la conclusió que la meva personalitat era el problema. Observava als altres per tenir una idea que vaig executar a la perfecció. A poc a poc, els amics començaven a arribar. Era força divertit el temps amb ells, però no volia pensar que tot era fals. Continuo igual. Què faig? Tirar enrere és massa tard. Però… per què tirar enrere si ho puc fer més divertit?

Bernat Vitales Masó_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma

A l’antiga casa, el vell gos tancava els ulls per sempre. La família l’envoltava, somrient. Sabien que era el moment. Amb una llàgrima, va tancar els ulls. La mort era com una abraçada càlida, l’últim amor que rebia. Amb tendresa, van enterrar el vell amic al jardí, sota l’ombra d’un arbre que havia vist passar moltes generacions. Les flors de colors brillants recordaven l’alegria que el gos els havia portat. Les rialles del passat encara ressonaven a l’aire i sabien que l’esperit del gos romandria amb ells per sempre. La vida i la mort, tots dos compartint l’eternitat de la memòria. L’ànima del vell gos va fer florir aquell arbre.