Dia: 12 de febrer de 2024

Hugo Alves Teixeira_3r C COLEGIO MARIA MOLINER

El dia 28 de setembre a les 12.00 h, arribant a casa, vaig viure una situació molt terrorífica. Anava caminant per Andorra quan, de sobte, vaig sentir com es trencaven els vidres. Em vaig quedar mort de por.  Davant meu hi havia una colla d’homes vestits de negre amb una espècie de màscara a la cara. Havien entrat al banc d’Andorra, eren dins, anaven sortint amb bosses plenes de diners. A fora, els altres, amb furgonetes blindades d’un color mat i la policia que no podia parar-los. Andorra era un caos, ningú podia fer res. Una catàstrofe pel país, cada vegada eren més, més perillosos, més poderosos, era una colla molt ben organitzada. Andorra era seva, els pertanyia.

Eulàlia Badell Valén_3r C COLEGIO MARIA MOLINER

Jo vivia en un món d’ombres, on els meus pensaments eren autèntics dictadors, els miralls eren uns enemics amb qui m’havia d’enfrontar. La por es va convertir en la meva millor amiga. Les amistats s’esfumaven a poc a poc. Des de llavors vaig pensar que ningú m’estimaria mai. El meu món s’encongia i la solitud ho arrasava tot al seu pas. He arribat a la conclusió que el fruit de la meva baixa autoestima vaig ser jo mateixa. I ara desafio els meus propis pensaments i em valoro. Sempre havia sigut eruga i ara soc papallona, caminava amb les espatlles encorbades i ara trec el pit cap a fora, mai havia sigut autosuficient i ara ho soc.