Dia: 6 de febrer de 2024

Xènia Cerro Güell_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Un dia com tots vas anar a visitar el teu amic a casa seva, li vas demanar d’anar a prendre alguna cosa i et va dir que no, que estava molt cansat; enfadat, vas marxar, tu també estaves cansat però, tot i així, volies estar una estona amb ell. L’endemà vas tornar-hi a anar per demanar-li d’anar a una festa i vas obtenir la mateixa resposta, tot i que aquest cop el vas veure una mica pàl·lid; els dies següents cada proposta teva era rebutjada. Aleshores tu, sense importar-te el seu aspecte perquè seguies enfadat, el vas deixar de visitar i de parlar-hi i vas començar a sortir amb altres amics. Passats uns mesos, un dia vas decidir anar-lo a veure, però quan vas arribar a casa seva no hi havia ningú. A la porta hi havia un cartell que deia… Va ser llavors quan et vas adonar de tot.

LUPE CANO_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

La Maria, la Maria sempre que arribava a casa acaronava el seu gosset, el Mini. La Maria sortia de la feina a les dotze de la nit. Es va queixar molt dels horaris que li donaven, però res va canviar. Cada dia després de treballar arribava a casa i acaronava el Mini, cada dia de la setmana, era la seva rutina. Una nit va sortir més tard del que era habitual, hi havia molta feina, i en arribar a casa va acariciar el seu gosset, que l’esperava a sota del llençol del llit, tan fidel, el seu gosset. Aquella nit no va ser diferent. Després de tant estrès, de tanta feina, la Maria es va anar a dutxar. Quan va entrar al bany no podia creure el que veia, el seu gosset tan bonic estava dessagnant-se a la banyera. L’endemà ningú va veure la Maria; el seu últim pensament va ser: “A qui