Diana Melo_3r A COL·LEGI MARE JANER
Sento la teva veu cridant-me que m’afanyi, començo a córrer, arribarem tard. No sé per què tanta pressa, el vol no surt fins a la nit. Arribem a l’aeroport i després de tants mesos esperant, ja estem de camí a Grècia. D’això, ara en farà un any. Portàvem somiant aquell viatge des que érem petits. Hi somiàvem amb els ulls oberts, però qui diria que l’única que somia ara soc jo. Somio tornar-te a veure i poder fer-te una abraçada més. Encara no entenc com vam passar de somiar a viatjar per tot el món a estar tancats en aquell edifici asèptic de color blanc. El teu cor va parar de bategar. Jo vaig sortir d’allà. Tu, ja no.