Surrealista

Jade Bazard_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Era un divendres a la nit i em va passar una cosa que fins avui no m’explico. M’havia rentat les dents i després em vaig posar els auriculars, i vaig estar una estona al llit amb l’iPad mentre escoltava diferents vídeos. Al final em vaig acabar adormint amb els dos aparells encesos i quan em vaig despertar eren les quatre del matí, el meu iPad per poc cau per la vora que hi ha del llit a la paret, i els meus auriculars que vaig utilitzar la nit anterior estaven sobre la tauleta de nit que hi ha davant del meu llit. El pitjor és que els meus pares estaven ja adormits i a més a més els auriculars encara estaven connectats a l’iPad…

L’agulla

Lilly Marx_3r B EA 2A ENSENYNAÇA D’ORDINO

Tic, tac, tic, tac. El temps passa tan lent, tan lent que cada segon sembla una eternitat. Els segons passen i ell continua explicant, ens parla sobre l’amor, la mort i el creixement. Trenta-set minuts fins que soni aquell ring, el ring del timbre que em torna la llibertat de poder tornar a aixecar-me d’aquesta cadira, la cadira on passo gran part de la jornada escolar, on aprenc, prenc apunts i m’aixeco per anar a buscar la llibreta per a la següent classe. Trenta-cinc minuts falten per a les cinc. Fins que m’assegui al seient del bus i el conductor em condueixi cap a casa. Per què no puc avançar trenta-cinc minuts en el temps?