Lilly Marx_3r B EA 2A ENSENYNAÇA D’ORDINO
Tic, tac, tic, tac. El temps passa tan lent, tan lent que cada segon sembla una eternitat. Els segons passen i ell continua explicant, ens parla sobre l’amor, la mort i el creixement. Trenta-set minuts fins que soni aquell ring, el ring del timbre que em torna la llibertat de poder tornar a aixecar-me d’aquesta cadira, la cadira on passo gran part de la jornada escolar, on aprenc, prenc apunts i m’aixeco per anar a buscar la llibreta per a la següent classe. Trenta-cinc minuts falten per a les cinc. Fins que m’assegui al seient del bus i el conductor em condueixi cap a casa. Per què no puc avançar trenta-cinc minuts en el temps?