El meu judici

Emma Costa_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

El dia 14 de febrer de 1993 quatre policies van picar a la porta. Va ser ma mare qui va obrir la porta, van preguntar on era jo. En sentir el meu nom vaig sortir de l’habitació, vaig demanar què passava. Només recordo el següent: “Està convocat al jutjat per assassinat, el dia 15”. Què? Convocat per assassinat? De qui? Quan? El dia 15 em vaig presentar al jutjat, ho vaig negar tot, mai admetria la veritat. Van dictar la meva sentència. Cadena perpètua per l’assassinat de Jorge Watson, de la seva dona Emilia Hunter i la seva filla Brittany. Però, quan vaig ser conscient que només era un pòdcast, encara sentia que algú em mirava…

Sí o no

Anastasia Chaika_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa dies que m’agrada el Peter i crec que no li soc indiferent. Som amics des de fa temps. Passem molt bons moments junts. Sempre quedem per sortir. Amb ell, mai em sento malament, sola, avorrida o trista. Més aviat, al seu costat, em sento desperta, inspirada, riallera. Tot i així, ens veiem cada dia, encara que només sigui creuant mirades. Cal dir que és tan tímid com jo. Aquesta situació ja fa dies que dura. Porto tota la setmana pensant que en algun moment m’he d’atrevir a demanar-li cara a cara: “Sí o no?”. I quina ha estat la meva sorpresa quan, a primera hora del matí, al passadís, s’ha apropat i m’ha dit: “Doncs, sí o no?”.