Diogo da Silva Ferreira_3R A COLEGIO MARÍA MOLINER
En sentir el xiulet, vaig xutar el penal. D’un moment a l’altre es va tornar fosc, tot l’estadi va caure en un profund silenci; semblava com si la vida avancés a càmera lenta. Ho veia, la pilota se n’anava cap amunt. Fora! Sentir aquelles paraules em va apunyalar el cor, vaig abaixar el cap sense dir ni una sola paraula. Només pensava en una cosa: per què a mi? Al meu darrere veia els meus rivals alçant-se cap a la victòria. Mentre vessaven de felicitat, a mi m’estaven ofegant en els meus pensaments. Havia incomplert la promesa que un dia li vaig fer al meu pare: guanyar el que ell no va aconseguir. Un trofeu mundial. On deu ser?