Daniella Helena Mejías Pontones_3r E COLEGIO MARÍA MOLINER
El meu pare era un home de bona ànima. A l’estiu ens agradava anar amb la família al riu. Un dia en concret vam anar a un mirador d’Andorra i, poc després, ja érem al riu, de la calor que feia. El paisatge tenia molts colors verds i era agradable. Vam menjar allà: entrepà de truita de patates, i no era especialment bo. Mira que ens havia quedat dolent, l’entrepà, tot i que amb la gana que portava me’l vaig menjar sencer, quin remei! Va ser un dia espectacular, malgrat els contratemps culinaris. Ara, cada vegada que torno al riu sense el meu pare, sento que una part seva és allà, cuidant-me i pendent de mi tota l’estona.